Sibrita
(el) Σύβριτος  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat antiga polis | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Creta | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Amari (Grècia) | |||
| ||||
Sibrita (en grec: Σύβριτα) és el nom d'una antiga ciutat de Creta, a Grècia.
Fonts
Potser apareix esmentada en inscripcions de lineal A i lineal B com «SU-KI-RI-TA».[1][2]
S'han trobat monedes de Sibrita datades des de l'any 380 ae.[1]
Se l'esmenta en el Periple de Pseudo-Escílax, i s'hi diu que tenia un port.[3]
Apareix així mateix en la llista de les ciutats cretenques que signaren una aliança amb Èumenes II de Pèrgam l'any 183 ae, i també, sota la forma Σούβριτος, en la llista de 22 ciutats de Creta del geògraf bizantí del segle VI Hièrocles.[4][5]
Ubicació
Les restes es localitzen a l'entorn d'un pujol anomenat Cèfala, a prop de l'actual Thronos. En l'acròpoli de la muntanya Cèfala s'han trobat restes del segle XII ae, passant per l'Edat Fosca fins a l'època arcaica inicial, així com de l'època romana. Sembla que l'absència de restes dels períodes arcaic tardà, clàssic i hel·lenístic al turó es deu al fet que la ciutat es va traslladar a l'àrea circumdant.[6] El seu port es trobava al Golf de Mesara, al costat de la desembocadura d'un riu, on es troba el poble d'Hagia Galini.[7]
Referències
- 1 2 Mogens Herman Hansen i Thomas Heine Nielsen. «Creta». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglés). Nova York: Oxford University Press, 2004, p. 1187-1188. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ Francisco Aura Jorro, La geografía de los estados micénicos. Metodologías y resultados, p.679, nota 19, en Libro jubilar en Homenaje al Profesor Antonio Gil Olcina, Universitat d'Alacant (2016). ISBN 978-84-16724-09-3.
- ↑ Periple de Pseudo-Escílax 47.
- ↑ IC IV,179.
- ↑ Hièrocles, Sinecdemo.
- ↑ «L'insediamento antico» (en toscà). [Consulta: 19 juny 2025].
- ↑ «Universitat Complutense de Madrid» (en espanyol). [Consulta: 19 juny 2025].