Sidney Keyes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 maig 1922  Dartford (Anglaterra) |
| Mort | 29 abril 1943 (20 anys) Tunísia |
| Sepultura | Massicault War Cemetery (en)  |
| Formació | Queen's College Tonbridge School Dartford Grammar School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Premis | |
| |
    | |
Sidney Arthur Kilworth Keyes (Dartford, Kent, Regne Unit, 27 de maig de 1922 - Tunísia, 29 d'abril de 1943) fou un poeta anglès, mort en plena joventut a la Segona Guerra Mundial.[1]
Biografia
Restà orfe de mare poc després de nàixer, i fins als nou anys visqué amb els seus avis paterns, en un vell casalot.[2] Fou un xiquet malaltís i imaginatiu; lector precoç, especialment de llibres d'història, als seus cinc anys rebutjà The Children's Encyclopaedia perquè trobà que contenia dades incorrectes.[3] Començà d'escriure poesia quan encara era molt jove, amb Wordsworth, Rilke i Jung entre les seues influències principals.[2] Assistí a la Dartford Grammar School, on el professor Tom Staveley, també poeta, l'encoratjà en les seues provatures literàries, i després ingressà en l'Escola Tonbridge (Hillside, 1935-1940) per a la seua educació secundària. Del 1940 data el primer dels seus poemes importants, «The Buzzard» (L'aligot). Aquest mateix any va obtenir una beca per a estudiar història al Queen's College d'Oxford.[2][4] Durant el seu temps a Oxford, s'enamorà de la jove artista alemanya Milein Cosman, però no va ser correspost. També es va fer amic dels companys poetes John Heath-Stubbs i Michael Meyer, va editar una revista, The Cherwell, i va formar una companyia de teatre.[2]
Deixà Oxford i s'uní a l'exèrcit a l'abril de 1942.[5] Entrà en servei actiu aquest mateix any,[6] i va ser enviat amb el Queens Own West Kent Regiment a lluitar en la campanya de Tunísia de la Segona Guerra Mundial al març de 1943.[2][7] Abans del seu servei, Keyes ja havia escrit més de la meitat dels cent deu poemes que més avant serien recollits en The Collected Poems of Sidney Keyes.[5] Segons testimonis, durant la guerra havia continuat escrivint poesia; no obstant això, aquestes obres no han sobreviscut.[8]
Keyes va morir en acció el 29 d'abril de 1943, cobrint la retirada del seu escamot durant un contraatac,[2] poc abans de complir els vint-i-un anys.[7] També s'ha afirmat que morí a mans de l'enemic, després de ser capturat.[9]
Obres
Keyes va escriure els seus dos únics llibres quan estudiava a Oxford:[10]
- The Iron Laurel, 1942
- The Cruel Solstice, publicat pòstumament el 1944
Poemes seus aparegueren també al New Statesman, a The Listener i en altres revistes de poesia.[2]
Reconeixement
El 1943, fou guardonat amb el Premi Hawthornden per The Cruel Solstice i The Iron Laurel.[11]
És recordat com un dels poetes més destacats de la Segona Guerra Mundial.[2]
Referències
- ↑ Kendall 2009, p. 398
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Madocks, Rod. «Sidney Keyes (1922-1943)» (en anglès). War Poets Association, 01-04-2018. [Consulta: agost 2018].
- ↑ Manent 1948, p. 467
- ↑ Berryman 1947, p. 510
- 1 2 Hynes 1990, p. 298
- ↑ Dickey 2004, p. 259
- 1 2 Kendall 2006, p. 185
- ↑ Kendall 2009, p. 401
- ↑ Michael L. Meyer, introduction to Keyes, Collected Poems Routledge (1945).
- ↑ Dickey 2004, p. 256
- ↑ Moseley, Merritt. «The Hawthornden Prize». University of North Carolina. Arxivat de l'original el 9 d'abril 2011. [Consulta: 16 maig 2010].
Bibliografia
- Berryman, John «Review: Young Poets Dead». The Sewanee Review. Johns Hopkins University Press, 55, 3, 1947.
- Hynes, Samuel «Review: Sidney Keyes, Poet». The Sewanee Review. Johns Hopkins University Press, 98, 2, 1990.
- Dickey, James. Donald Greiner. Classes on Modern Poets and the Art of Poetry. University of South Carolina Press, març 2004.
- Kendall, Tim. Modern English War Poetry. Oxford University Press, 2006.
- Kendall, Tim. The Oxford Handbook of British and Irish War Poetry. Oxford University Press, 2009.
- Cosman, Milein. Memories of Sidney Keyes.
- Roy, Pinaki «Sidney Keyes: The War-poet who ‘groped for Death'» (pdf). War, Literature and the Arts. U.S. Air Force Academy, 26 (1), 2014. ISSN: 2169-7914.
- Manent, Marià (sel. i trad.). La poesía inglesa. Los contemporáneos. Barcelona: Ed. Lauro, 1948.
Enllaços externs
- Sidney Keyes. «Dos serveis d'un sentinella». Traduït al català per Josep Sanç Moia. Esclat, núm. 2 (juliol-agost de 1948), p. 28-29.
- Ressenya biobibliogràfica i una mostra de poemes de Sidney Keyes en Discover war poets
- Obres de Sidney Keyes en Faded Page