Silinaïta
| Fórmula química | NaLiSi₂O₅(H₂O)₂ |
|---|---|
| Epònim | silici, liti i sodi |
| Localitat tipus | pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Quebec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EF.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EF.20 |
| Dana | 74.3.5.3 |
| Heys | 14.1.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,061 Å; b = 8,334 Å; c = 14,383 Å; β = 96,67° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, blanc |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria, terrosa |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,515 nβ = 1,516 nγ = 1,518 |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Angle 2V | mesurat: 64° a 71°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Impureses comunes | Al, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-028 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Sln |
| Referències | [1] |
La silinaïta és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom fa referència a la seva composició química: silici (Si), liti (Li) i sodi (Na).[1]
Característiques
La silinaïta és un silicat de fórmula química NaLiSi₂O₅(H₂O)₂.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són tabular o prismàtics, de fins a 2 mm; també es pot trobar en agrupaments fibrosos, de forma terrosa o guixosa.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al: Museu Canadenc de la Natura d'Ottawa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silinaïta pertany a «09.EF - Fil·losilicats amb xarxes senzilles amb 6-enllaços, connectades per M[4], M[8], etc.» juntament amb els següents minerals: petalita, sanbornita, searlesita, kanemita i yakovenchukita-(Y).
Formació i jaciments
La silinaïta va ser descoberta a la pedrera Poudrette, a Mont Saint-Hilaire (Montérégie, Quebec, Canadà) en xenòlits de sodalita i sienita en nefelina en un complex intrusiu alcalí de gabre-sienita.[3]
Referències
- 1 2 «Silinaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 9 desembre 2025].
- 1 2 «Silinaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 febrer 2020].