Simonel·lita
 Simonel·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | C₁₉H₂₄ |
| Localitat tipus | Fognano, Montepulciano, Província de Siena, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.BA.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.BA.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 |
| Dana | 50.3.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,23Å; b = 9,13Å; c = 36Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 1,08 g/cm³ (mesurada); 1,10 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1919 |
| Símbol | Sne |
| Referències | [1] |
La simonel·lita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de Vittorio Simonelli (1860-1929), geòleg italià de la Universitat de Bolonya, qui va descobrir el mineral.
Característiques
La simonel·lita és una substància orgànica de fórmula química C19H24. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Va ser descrita per primera vegada al dipòsit de lignit de Fognano (Toscana, Itàlia) el 1919. La seva estructura cristal·lina es va resoldre i refinar a la dècada del 1960 a partir de mostres recristal·litzades. Malgrat els diversos estudis sobre aquesta espècie no s'havia reportat mai cap material tipus. Arran d'una nova troballa, l'any 2026 es va tornar a examinar la seva estructura cristal·lina utilitzant un cristall natural, restant el material estudiat (neotip) dipositat a la col·lecció mineralògica del Museo di Storia Naturale de la Universitat de Pisa amb el número de catàleg 20079.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la simonel·lita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, kratochvilita, carpathita, ravatita i evenkita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1919 a Fognano, al municipi de Montepulciano, a la província de Siena (Toscana, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Es troba en el lignit, pel que sembla, derivada dels boscos de coníferes.[3]
Referències
- ↑ «Simonellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ Mauro, Daniela; Biagioni, Cristian «Definition of Neotype Material for Simonellite, C19H24». Minerals, 16, 2, 27 gener 2026, p. 138. DOI: https://doi.org/10.3390/min16020138 [Consulta: 27 febrer 2026].
- ↑ «Simonellite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].