Sinadelfita
![]() | |
| Fórmula química | Mn²⁺₉(AsO₄)₂(AsO₃)(OH)₉(H₂O)₂ |
| Localitat tipus | mina Moss, Nordmark Odal Field, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BE.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BE.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.10 |
| Dana | 43.5.12.1 |
| Heys | 20.8.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,754(11) Å; b = 18,865(17) Å; c = 9,884(14) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor (centre dels cristalls), vermell a marró (a les vores), negrs; incolor a marró clar o vermellós en llum transmesa |
| Macles | sí |
| Exfoliació | imperfecta en {010} |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | adamantina, vítria, submetàl·lica |
| Diafanitat | transparent, translúcida, opaca |
| Densitat | 3,57 a 3,79 g/cm³ (mesurada); 3,56 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,750 a 1,870 nβ = 1,751 a 1,880 nγ = 1,761 a 1,930 |
| Birefringència | δ = 0,011 a 0,060 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 37° a 40°, calculat: 36° a 50° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1884 |
| Símbol | Syd |
| Referències | [1] |
La sinadelfita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'hematolita. Rep el nom del grec σύν, amb, i άδελφος, "adelphos" (germà), al·ludint a la seva associació amb l'al·lactita i l'hematolita, altres dos minerals similars.
Característiques
La sinadelfita és un arsenat de fórmula química Mn²⁺₉(AsO₄)₂(AsO₃)(OH)₉(H₂O)₂.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sinadelfita pertany a «08.BE: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: augelita, grattarolaïta, cornetita, clinoclasa, arhbarita, gilmarita, allactita, flinkita, raadeïta, argandita, clorofenicita, magnesioclorofenicita, gerdtremmelita, dixenita, hematolita, kraisslita, mcgovernita, arakiïta, turtmannita, carlfrancisita, holdenita, kolicita, sabel·liïta, jarosewichita, theisita, coparsita i waterhouseïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Moss, situada a Nordmarksberg, al municipi de Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat descrita posteriorment en altres indrets propers, així com a la mina Sterling, al comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units).
Referències
- ↑ «Synadelphite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 maig 2019].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 10 desembre 2025].
