Sinibald de Nuremberg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Sebaldus, Sebald segle VIII  Francònia? (Baviera, Alemanya) o Dinamarca | ||
| Mort | segle VIII Nuremberg | ||
| Sepultura | Sankt Sebaldus (Nuremberg) | ||
| Es coneix per | Se'n dubta de l'existència | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Eremitisme | ||
| Lloc de treball | Nuremberg | ||
| Ocupació | anacoreta, ermità | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
| anacoreta | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, luteranisme | ||
| Pelegrinatge | Nuremberg | ||
| Festivitat | 19 d'agost | ||
| Iconografia | Com a pelegrí, amb gaiata i capell; amb una església petita a la mà | ||
| Patró de | Nuremberg | ||
Per al sant de Trèveris, vegeu: Sinibald de Trèveris
Sinibald o Sebald de Nuremberg fou un eremita llegendari, missioner a la Francònia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes, i com a sant patró de la ciutat de Nuremberg.
Llegenda
No hi ha dades certes de la vida del sant, i tota ella és llegendària. És possible que existís un eremita al bosc de Poppenreuth, proper a Nuremberg, i que morís en llaor de santedat. A partir d'aquesta dada, es van desenvolupar tot un seguit de llegendes.
Una d'elles, datada cap al 1280, diu que Sebald era contemporani d'Enric III el Negre (mort en 1056) i nascut a la Francònia. Després d'haver peregrinat a Itàlia, va predicar a Nuremberg. Altres fonts diuen que era un noble franc que va trobar a Itàlia els sants Willibald d'Eichstätt i el seu germà Winebald (que van viure al segle viii) i que es va fer missioner al Reichswald (els boscos que volten Nuremberg). Altres llegendes el fan fill del rei de Dinamarca o estudiant a París, on es va casar amb una princesa francesa a qui va deixar la mateixa nit de noces per consagrar-se a la religió; llavors va marxar a Roma, on el papa li conferí la missió de predicar i evangelitzar la regió de Nuremberg.
Veneració
Malgrat no haver-hi proves que realment hagués existís, el seu culte s'associà a Nuremberg, que esdevingué lloc de pelegrinatge. Aquest culte es testimonia ja el 1072 a la crònica de Lambert de Hersfeld. En 1255, en reedificar-se la parròquia, se li consagrà, i s'hi instal·laren les seves suposades relíquies. El 1397 es dugueren a l'església de Sankt Sebaldus, on eren tretes en processó cada any. El 1508-19, Peter Vischer el Vell i els seus fills van fer la tomba de bronze que avui hi ha a St. Sebaldus, obra mestra del Renaixement alemany.
El 26 de març de 1425 fou canonitzat formalment per Martí V, a instància del Consell Municipal de Nuremberg.
Sinibald de Nuremberg Sebastiano del Piombo
Sankt Sebald (Nuremberg)
Gravat del mausoleu de S. Sebald
Nau de S. Sebald