Sinocastor
![]() Sinocastor anderssoni | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Castoridae |
| Subfamília | Castorinae |
| Gènere | Sinocastor Young, 1934 Sinocastor |
| Espècies | |
| |
Sinocastor és un gènere extint de mamífers rosegadors de la família dels castòrids que visqueren a l'Àsia oriental des del Miocè superior fins al Plistocè mitjà.[1] Se n'han trobat restes fòssils a Mongòlia i la Xina.[2] Eren castorins un xic més grossos i robustos que Castor.[3] A més a més, tenien el crani i el rostre més allargats.[4] De vegades ha estat considerat un sinònim de Castor, però sembla que és un tàxon distint, possiblement un parent proper dels predecessors immediats de Castor[5] o fins i tot un tàxon germà de Castor.[6] El nom genèric Sinocastor significa ‘castor xinès’.
Referències
- 1 2 Rybczynski et al., 2010, p. 1 i 13.
- ↑ Rybczynski et al., 2010, p. 2.
- ↑ Rybczynski et al., 2010, p. 11.
- ↑ Rybczynski et al., 2010, p. 8.
- ↑ Rybczynski et al., 2010, resum.
- ↑ Rybczynski et al., 2010, p. 13.
Bibliografia
- Rybczynski, N; Ross, E. M.; Samuels, J. X.; Korth, W. W «Re-evaluation of Sinocastor (Rodentia: Castoridae) with implications on the origin of modern beavers» (en anglès). PLoS One, 5, 11, 2010. e13990. DOI: 10.1371/journal.pone.0013990.
