Sit embridat
Peucaea mystacalis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 23 g (pes adult) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Peucaea |
| Espècie | Peucaea mystacalis (Hartlaub, 1852) Peucaea mystacalis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
El sit embridat[1] (Peucaea mystacalis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).[2][3] És endèmica del sud de Mèxic.
Descripció
Té un plomatge força distintiu: gola negra, bigotis blancs (brides), cap gris, espatlles canyella i costats beix. De distribució molt local, endèmic de l'interior del sud de Mèxic. Se'l troba en matolls d'alzina i de cactàcies en zones àrides a vessants i valls interiors. Usualment en parelles o grups petits, que es mantenen en contacte mitjançant petits trinats. Pot ser molt amagadís; generalment es manté per la zona baixa dels arbustos o a terra, però canta des de la part alta d'arbustos i cactus.[4]
Distribució i hàbitat
El sit embridat es troba principalment als estats de Puebla, al centre-sud de Mèxic, i Oaxaca, al nord. També es troba localment a Morelos i Veracruz. Habita principalment en matolls àrids de muntanya, incloent-hi boscos d'espinosos. També es troba en matolls de roures propers i clarianes cobertes de vegetació. En altitud, oscil·la entre els 900 i els 1.900 m.[5][6]
Comportament
Desplaçaments
El sit embridat és un resident durant tot l'any.[7]
Alimentació
La dieta no s'ha estudiat. Aparentment inclou llavors, insectes, aranyes, fruites i nèctar. Normalment s'alimenta a terra i a prop d'ella, en parelles o grups petits.[5]
Reproducció
La temporada de reproducció no s'ha definit completament, però aparentment abasta com a mínim de juliol a octubre. El niu és una copa feta d'herba folrada amb arrels i normalment es construeix en un arbust a aproximadament 1 m del terra. S'ha trobat postes de fins a tres ous; els ous són de color blanc o blanc blavós. No es coneix el període d'incubació, el temps fins a emplomallar ni els detalls de les cures parentals.[5]
Vocalització
El cant és "una sèrie de xiscles vacil·lants, lleugerament esternudants, aguts i dolços, que en un cant complet es converteixen en una xerrameca líquida excitada: w-sik', w-sik' w-sik', w-sik' w-sik' ... o w-syu', w-syu' .... amb un seeu seeuseeuseeuseeuseeu accelerat i ràpid". Els crits inclouen "un suik agut i líquid; (un) piulet prim, agut, sibilant a lleugerament líquid... un xip, evidentment un crit d'alarma; tzee; una sèrie de xiulets, ...txu; txut; tut; i txeck".[5]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat el sit pitnegre com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució; es creu que la població estimada d'almenys 20.000 individus madurs està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[8] "No es documenten efectes de l'activitat humana sobre el sit embridat , tot i que presumiblement és vulnerable a la degradació o pèrdua de l'hàbitat".[5]
Taxonomia i sistemàtica
El sit embridat va ser descrit formalment el 1852 per l'ornitòleg alemany Gustav Hartlaub amb el nom binomial Zonotrichia mystacalis.[9] Durant la resta del segle xix es va reassignar a diversos gèneres i després, a principis del XX, al gènere Aimophila.[10] El gènere Peucaea s'havia fusionat anteriorment amb Aimophila; el 2010 els sistemes taxonòmics van començar a restaurar Peucaea a l'estatus de gènere i van traslladar el sit embridat i diverses altres espècies d'Aimophila a aquest.[11]
Etimologia
El nom genèric Peucaea prové del grec antic «πευκη/peukē» i significa “pi”.[12]
L'epítet específic mystacalis prové del llatí modern «mystacalis »i significa “bigoti” paraula que deriva del grec antic «μυσταξ/mustax, μυστακος/mustakos», “bigoti”, que alhora deriva de «μασταξ/mastax, μαστακος/mastakos», “mandíbules”, “boca” i derivada de «μασαομαι/masaomai», “mastegar”.[13]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[14]
Referències
- ↑ «Sit embridat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
- ↑ «Peucaea mystacalis (sit embridat)». Avibase. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ «Peucaea mystacalis». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ «sit embridat» (en anglès). eBird. [Consulta: 26 abril 2024].
- 1 2 3 4 5 Ramos-Ordoñez, Marîa Félix; Rodríguez-Flores, Claudia I.; Soberanes-González, Carlos A.; Arizmendi, Marîa del Coro; Schulenberg, Thomas S.. Bridled Sparrow (Peucaea mystacalis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.brispa1.01.
- ↑ «Check-list of North American Birds (7th ed.)». American Ornithologists' Union, 1998, p. 607.
- ↑ «Check-list of North American Birds (7th ed.)». American Ornithologists' Union, 1998, p. 607.
- ↑ «Peucaea mystacalis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2020, 10-02-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22721208a136936501.en.
- ↑ Hartlaub, Gustav «Aimophilia mystacalis» (en anglès). Revue et magasin de zoologie pure et appliquée, r.2:t.4, 1852, p. 3–4. Arxivat de l'original el 2025-09-11. ISSN: 1259-6523.
- ↑ «Check-list of North American Birds (7th ed.)». American Ornithologists' Union, 1998, p. 607.
- ↑ Chesser, R. Terry; Banks, Richard C.; Barker, F. Keith; Cicero, Carla; Dunn, Jon L. «Fifty-First Supplement to the American Ornithologists' Union Check-List of North American Birds» (en anglès). The Auk, 127, 3, 7-2010, p. 726–744. DOI: 10.1525/auk.2010.127.3.726.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Peucaea» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: mystacalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «New World sparrows, bush tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v15.2. [Consulta: 6 juliol 2026].