Sit pitnegre
Peucaea humeralis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Peucaea |
| Espècie | Peucaea humeralis (Cabanis, 1851) Peucaea humeralis |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Aimophila humeralis |
| Distribució | |
 | |
El sit pitnegre[1] (Peucaea humeralis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).[2][3] És endèmica de Mèxic.
Descripció
El sit pitnegre fa de 15 a 15,5 cm de llarg i pesa uns 18 a 28 g. Els sexes tenen el mateix plomatge. Els adults tenen el cap majoritàriament negrós amb una taca blanca als lores i un "bigoti" blanc. El negre del cap s'estén sota la gola blanca per formar una banda al pit. Les escapulars i el mantell són vermells amb taques marrons més fosques i el carpó i les cobertores superiors de la cua són de color marró oliva. La cua és de color marró fosc amb vores de color marró més pàl·lid. Les ales també són de color marró negrós amb vores de color marró més pàl·lid, excepte que les cobertores majors tenen les puntes blanques que es mostren com dues barres alars. Les parts inferiors, sota la banda del pit, són majoritàriament blanquinoses amb un to canyella als flancs i a les cobertores inferiors de la cua. Tenen l'iris marró, el maxil·lar negre, la mandíbula blau grisenc i les potes i els peus rosats pàl·lids. Els juvenils tenen el cap i la banda al pit grisencs i la coroneta amb línies vermelles.[4]
Distribució i hàbitat
El sit pitnegre es troba una mica a l'interior del sud-oest de Mèxic, des del sud de Jalisco i Colima, al sud fins a Guerrero i el sud-oest d'Oaxaca, i a l'est fins a Morelos i Puebla. Habita boscos de terres baixes àrids i matolls montans i boscos espinosos a les zones tropicals i subtropicals inferiors.[4][5] Les fonts difereixen pel que fa al rang d'elevació. Una afirma que està al nivell del mar fins als 1.500 m[5] i una altra que està de 300 a 1.500 m.[4]
Comportament
Moviment
El sit pitnegre és resident durant tot l'any.[4]
Alimentació
La dieta del sit pitnegre no s'ha estudiat. Tanmateix, durant la temporada de cria, aparentment s'alimenta principalment d'insectes larvals i adults amb algunes llavors i fruits. Normalment busca menjar sol o en parelles, tot i que ocasionalment en grups petits que aparentment són famílies. Busca menjar principalment a les copes dels arbres recollint espigues mentre està posat o mentre vola després d'una breu incursió.[4]
Reproducció
El sit pitnegre es reprodueix entre maig i setembre. Sembla que sovint fa dues postes i de vegades més en una temporada. El niu és una copa feta d'herba i branquetes folrades amb herbes i pèl més fins; de vegades té una capçada d'herba al damunt. Normalment el col·loca entre vegetació densa a terra o a prop d'ella. Els ous són de color blanc blavós amb taques fosques. No es coneixen la mida habitual de la posta, el període d'incubació, el temps fins a emplomallar i els detalls de les cures parentals.[4]
Vocalització
Les parelles de sit pitnegre de vegades canten en duet. El cant és "un piulet líquid i agut precedit d'una o unes quantes notes introductòries curtes, bzz, bzz, bzz, t-txip itxip tip-i-sii". També té un "cant xerraire" i un "cant xiuxiuejant" suau. Els crits són "pit-tsa", un "txip seguit d'un trinat" i un "thin tzsiit".[4]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat el sit pitnegre com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució; es creu que la població estimada d'almenys 20.000 individus madurs està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[6] Es considera "sovint comú o molt comú en hàbitats apropiats".[4]
Taxonomia i sistemàtica
El sit pitnegre va ser descrit formalment el 1851 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb el nom binomial Haemophila humeralis.[7] Més tard es va reassignar al gènere Aimophila. El gènere Peucaea s'havia fusionat anteriorment amb Aimophila; el 2010 els sistemes taxonòmics van començar a restaurar Peucaea a l'estatus de gènere i van traslladar el sit pitnegre i diverses altres espècies d'Aimophila a aquest.[8]
Etimologia
El nom genèric Peucaea prové del grec antic «πευκη/peukē» i significa “pi”.[9]
L'epítet específic humeralis prové del llatí tardà «humeralis» que fa referència a les espatlles i deriva del llatí «umerus», “espatlles”.[10]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[11]
Referències
- ↑ «Sit pitnegre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
- ↑ «Peucaea humeralis (sit pitnegre)». Avibase. [Consulta: 3 juliol 2026].
- ↑ «Peucaea humeralis». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 3 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Rising, James D. Black-chested Sparrow (Peucaea humeralis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.blcspa1.01.
- 1 2 «Check-list of North American Birds (7th ed.)». American Ornithologists' Union, 1998, p. 607.
- ↑ «Peucaea humeralis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2020, 10-02-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22721216a136936903.en.
- ↑ Cabanis, Jean Louis; Heine, Ferdinand. Museum Heineanum : Verzeichniss der ornithologischen Sammlung des Oberamtmann Ferdinand Heine, auf Gut St. Burchard vor Halberstadt / (en anglès). T.1. Halbertstadt :: In Commission bei R. Frantz,, 1850, p. 132. DOI 10.5962/bhl.title.112135.
- ↑ Chesser, R. Terry; Banks, Richard C.; Barker, F. Keith; Cicero, Carla; Dunn, Jon L. «Fifty-First Supplement to the American Ornithologists' Union Check-List of North American Birds» (en anglès). The Auk, 127, 3, 7-2010, p. 726–744. DOI: 10.1525/auk.2010.127.3.726.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Peucaea» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: humeralis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «New World sparrows, bush tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v15.2. [Consulta: 6 juliol 2026].