Smithita
 |
No s'ha de confondre amb la smythita, un altre mineral sulfur.. |
 Smithita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | AgAsS₂ |
| Epònim | George Frederick Herbert Smith |
| Localitat tipus | Pedrera Lengenbach, Fäld, Binn, Valais, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.03 |
| Dana | 3.7.3.1 |
| Heys | 5.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,23 Å; b = 7,78 Å; c = 15,19 Å; β = 101,2° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | vermell clar; taronja-vermell o taronja-marronòs quan s'exposa a la llum |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | vermelló |
| Densitat | 4,88 g/cm3 (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Dispersió òptica | marcada a extrema |
| Impureses comunes | Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sth |
| Referències | [1] |
La smithita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de George Frederick Herbert Smith (Edgbaston, Anglaterra, 26 de maig de 1872 - 20 d'abril de 1953), cristal·lògraf i conservador del British Museum of Natural History, a Londres. La herbertsmithita també rep el nom en honor seu.
Característiques
La smithita és una sulfosal de fórmula química AgAsS₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1905. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la smithita pertany a «02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Ni, Fe, Co, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: achavalita, breithauptita, freboldita, kotulskita, langisita, niquelina, sederholmita, sobolevskita, stumpflita, sudburyita, jaipurita, zlatogorita, pirrotina, troilita, cherepanovita, modderita, rutenarsenita, westerveldita, mil·lerita, mäkinenita, mackinawita, hexatestibiopanickelita, vavřínita, braggita, cooperita i vysotskita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pedrera Lengenbach, situada a la localitat de Fäld, a Valais (Suïssa). També ha estat descrita a França, Alemanya, Espanya, Irlanda, Polònia, Iran, el Japó, Xile i el Perú.