Sofroni de Jerusalem
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | En grec: Σωφρόνιος, Sōphrónios; en llatí: Sophronius 560  Damasc | ||
| Mort | 11 març 638 (77/78 anys) Jerusalem | ||
| Patriarca Ortodox de Jerusalem | |||
| 634 – 638 ← Modestos of Jerusalem (en)  | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monjo, prevere ortodox, patriarca | ||
| Professors | Joan Mosc i Esteve d'Alexandria | ||
| Orde religiós | Basilians | ||
| bisbe i confessor | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa | ||
| Festivitat | 11 de març | ||
| Iconografia | Robes de bisbe oriental, beneint amb la mà esquerra i amb un evangeli | ||
Sofroni (grec antic: Σωφρόνιος) va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638. Nascut a Damasc, aproximadament l'any 560, és venerat com a sant a diverses confessions cristianes.
Primer va ser sofista i després monjo. L'any 629 va succeir Modest com a Patriarca a Jerusalem. Va defensar l'ortodòxia al concili d'Alexandria l'any 633 i va acusar Cir d'introduir l'heretgia a l'església sota el pretext de pau. El 636 Jerusalem va caure en mans de les forces del califa Úmar ibn al-Khattab, i Sofroni va obtenir el lliure exercici del culte pels cristians. Va morir no gaire després, no més tard del 638.
Va deixar en manuscrit nombroses cartes, discursos, comentaris i tractats, dels que Johann Albert Fabricius en dona un llistat complet. Lleó Al·laci va publicar un poema anacreòntic d'ell sobre Simeó agafant en braços a Jesús durant la presentació al Temple de Jerusalem. També va escriure alguns himnes i poemes. Se li atribueixen tres epigrames inclosos a l'Antologia grega i el relat de la vida de Maria Egipcíaca.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 877.