Soldanella alpina
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Primulaceae |
| Gènere | Soldanella |
| Espècie | Soldanella alpina L., 1753 Soldanella alpina |
Soldanella alpina, la soldanel·la,[1] és una planta amb flors del gènere Soldanella que s'inclou dins de la família de les primulàcies. És un oròfit de les muntanyes del sud d'Europa, des dels Alps i el Balcans, fins als Pirineus i la serralada Cantàbrica.[2] Viu en prats alpins i segueix una estratègia prou curiosa: és una planta que floreix molt depresa, tant bon punt marxa la neu, de manera que, quan ella ha acabat de florir, la resta d'espècies més comunes dels prats tot just comencen a despertar-se. Aquestes espècies primerenques poden començar a créixer fins i tot sota la petita capa de neu que encara queda a la muntanya, que deixa passar prou la llum per estimular el rebrot d'aquestes plantes.[1]
Descripció
La soldanel·la és una planta perenne, amb un rizoma subterrani d'on neix una roseta basal de fulles llargament peciolades, arrodonides i arronyonades i més o menys endurides que és d'on ve ve el nom del gènere Soldanella, que fa referència a la forma d'aquestes fulles, que recorden a una moneda ("soldus" en llatí). De la roseta creixen unes petites tiges, de menys d'un pam d'alçada que porten entre 1 a 3 flors pèndules, amb cinc pètals soldats per la base i molt dividits, amb segments filiformes (laciniats).[3][4]
Hàbitat i distribució
És una espècie que viu a les muntanyes del sud i centre d'Europa, en prats alpins i subalpins coberts de neu a l'hivern.[2] A la península Ibèrica se n'han descrit dues subespècies: una endèmica de la serralada Cantàbrica (subsp. cantabrica) i l'altre (la subsp. alpina típica) que viu als Pirineus i altres sistemes muntanyosos europeus.[5] A Catalunya es troba tot al llarg dels Pirineus en sentit ampli, des de la Vall d'Aran fins a la zona de Camprodon i Setcases, davallant poc o molt capa a contrades prepirinenques, preferentment calcàries, com el Cadí o els Rasos de Peguera.[6]
creixent a través de la neu- detall de les flors, amb les bràctees linears, el calze i el tub de la corol·la
floració primerenca, amb Crocus vernus, quan el prat encara està sec.
veieu les fulles arrodonides en roseta basal.
Taxonomia
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.[2]
La subespècie cantabrica va ser descrita el 1997 per Alarich Alban Herwig Ludwig Kress, el botànic alemany que va escriure alguns capítols corresponents a les primulàcies a la Flora Iberica. Té les fulles un xic més petites, i el limbe menys escotat, (sense tanta forma de ronyó).[3]
Referències
- 1 2 Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.165. ISBN 9788492583249.
- 1 2 3 «Soldanella alpina L.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 maig2026].
- 1 2 Alarich Alban Herwig Ludwig Kress. «Soldanella» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.55. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ «anthos.es. Cerca: Soldanella alpina» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Soldanella alpina». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 juny 2026].
