Sostre

Per a altres significats, vegeu «Sostre (aeronàutica)».
Sostre de la Catedral de Wells, a Anglaterra

Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt. La superfície inferior del sostre s'acostuma a anomenar també trebol, trespol i també sòtil (a Mallorca), teginat (DIEC) o treginat (al Pla del Penedès i al País Valencià) i treginada (a Menorca i Mallorca, al costat de sostre, aquest darrer exclusiu a Eivissa). La coberta que dona a la part exterior de l'edifici és la sostrada, teulada o terrat.[1]

En general no és un element estructural, sinó més aviat un acabament de superfície que oculta la part inferior del terra (forjat)[2] o de la teulada que hi ha per damunt de l'estructura.

Segons la finalitat i del tipus de construcció, el sostre pot ser dissenyat i construït de diverses formes (horitzontal, en forma de volta, de cúpula, etc.) i amb una gran varietat de materials.

Elements dels sostres

Depenent del tipus arquitectònic de l'habitatge o edifici, el sostre està basat en alguns elements constructius que cal recordar : arquitraus, bigues, cairats, voltes, carregament,[3] ... etc.

Tipus

Califòrnia casa adossada amb sostre de bigues obertes, 1960

Els sostres es classifiquen segons la seva aparença o construcció. Un sostre catedral és qualsevol zona de sostre alta similar a les d'una església. Un sostre fals és aquell en què la superfície acabada es construeix des d'uns quants centímetres o polzades fins a diversos peus o uns pocs metres per sota de l'estructura que hi ha a sobre. Això es pot fer amb finalitats estètiques, com ara aconseguir una alçada de sostre desitjable; o amb finalitats pràctiques, com ara l'amortiment acústic o proporcionar un espai per a HVAC o canonades. Una inversa d'això seria un pis elevat. Un sostre còncau o en forma de barril es corba o arrodoneix cap amunt, generalment per valor visual o acústic, mentre que un sostre cassonat es divideix en una quadrícula de panells quadrats o octogonals encastats, també anomenats "sostre lacunar". Un sostre amb moqueta utilitza una transició de guix corba entre la paret i el sostre; Rep el nom de la motllura en forma de cala, una motllura amb una corba còncava.[4] Un sostre tensat (o sostre tensat) utilitza diversos panells individuals amb material com ara PVC fixats a un carril perimetral.[5]

Materials

Els sostres físics estan construïts de materials diversos. Les propietats d'un sostre depenen del disseny, la construcció i els materials.

Classificació[6]

  • Material metàl·lics
  • Material ceràmics
  • Polímers
  • Materials mixtes i compostos
  • Materials compòsits
  • Materials de protecció: pintures, vernissos, zinc per a galvanisat, anodisat, cromat, ...

Característiques generals

  • Propietats mecàniques
    • Resistència
    • Rigidesa
    • Estabilitat química
  • Propietats ignífugues
  • Aïllament tèrmic
  • Aïllament acústic
  • Propietats acústiques
  • Capacitat d'absorció d'energia mecànica
  • Costos de compra, manteniment i reciclatge
  • Disponibilitat
  • Propietats òptiques: opacitat, transparència, reflectivitat,...
  • Propietats decoratives: color, textura superficial, ...

Materials pròpiament dits

Habitatges primitius i/o senzills (a nivell de terra o sense un pis alçat)

El sostre acostuma a ser la part inferior de la teulada. Si és practicable proporciona una habitabilitat reduïda.

  • Glaç Iglús.
    • A vegades algun bloc de glaç del sostre és transparent per permetre la llum natural.[7]
  • Pells Tipis
  • Branques. (Vegeu Wigwam[8] i wickiup ).[9]
  • Canyes[10]
  • Palla o elements vegetals similars[11]
  • Fusta
    • Fusta semi-elaborada (Cabanes de troncs).[12]
    • Fusta serrada.[13]
    • Fusta preparada.[14]
  • Planxes metàl·liques ondulades.[15]
  • Planxes de fibrociment. ( "Uralita").[16]
  • Lloses de pedra
    • c.1300? Segons uns versos occitans recordats per Armand de Belvezer, que parlen d'una teulada enllosada:
« Qui cubre de lausa,

Cent ans se repausa,

So diz Salomos.

Qui be no l'afusta,

Sa mort y ajusta,

Respon li Marcos.

 »

Traducció aproximada: Diu Salomó: qui fa el sostre de lloses pot reposar cent anys; Marcos li respon: Si no el reforça bé, el sostre, amb bigues i similars és que hi vol morir enterrat.[17]

  • Lloses de pissarra.[18]
  • Pedra
    • Sense tallar. Per exemple: cabanes de pedra seca.[19]
    • Pedra picada
  • Maons, totxos i similars
  • Toves.[20]
  • Tàpia.[21]
  • Argamassa
  • Formigó
  • Estores
  • Canyissos
  • Feltre.[22]
  • Teixits

Habitatges d'un pis o més

Les cases d'un o més pisos, plenament practicables i habitables han de tenir trebols resistents, i un sistema d'escales o similar. El sostre d'un nivell és la part baixa del nivell superior.

Galeria d'imatges

Referències

  1. ↑ «Combinació de sostre disseny». Arxivat de l'original el 2021-12-23. [Consulta: 23 desembre 2021].
  2. ↑ Buxadé i Ribot, Carles; Margarit i Consarnau, Joan. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: Disseny i càlcul. Edicions de la UPC, 1998, p. 106 - ss.. ISBN 9788483012550 [Consulta: 16 abril 2011].
  3. ↑ Pons, A.P.. Començant a construir. Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2016, p. 290 (UPCGrau). ISBN 978-84-9880-566-6.
  4. ↑ «Casa de las Ratas 2/2/2003». Arxivat de l'original el 29 de setembre de 2008. [Consulta: 14 setembre 2008].
  5. ↑ Binggeli, Corky. John Wiley & Fills. Interior Graphic Standards: Student Edition, 2011, p. 220. ISBN 978-1-118-09935-3.
  6. ↑ Groover, M.P.. Fundamentos de manufactura moderna: materiales, procesos y sistemas (en castellà). Prentice Hall, 1997, p. 40. ISBN 978-968-880-846-7.
  7. ↑ Porter, R.P.; MacMillan, T.C.; Jones, W.P.. The Inter Ocean Curiosity Shop .... Inter Ocean Publishing Company, 1884, p. 69. OCLC 793197012.
  8. ↑ Drake, S.G.. Indian Captivities; Or, Life in the Wigwam: Being True Narratives of Captives who Have Been Carried Away by the Indians, from the Frontier Settlements of the United States, from the Earliest Period to the Present Time. Derby & Miller, 1853, p. 26.
  9. ↑ Campbell, P. Survival Skills of Native California. Gibbs Smith, 1999, p. 19. ISBN 978-0-87905-921-7.
  10. ↑ Llorente, T. Valencia (en castellà). Cortezo, 1889, p. 1019 (España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia). OCLC 1258436820.
  11. ↑ von Schellendorff, P.L.E.H.A.B.; Hare, W.A.H.. The Duties of the General Staff. C. Kegan Paul & Company, 1877, p. 209 (The Duties of the General Staff). OCLC 58935956.
  12. ↑ Wicks, W.S.. Log Cabins: How to Build and Furnish Them. Forest and Stream, 1889 (American architectural books : based on the Henry-Russell Hitchcock bibliography).
  13. ↑ Reports from Select Committees of H.C., and Evidence, 1891, p. 224 (Reports from Select Committees of H.C., and Evidence).
  14. ↑ Toullelan, P.Y.. Tahiti et ses archipels (en francès). Karthala, 1991, p. 23 (Collection Méridiens). ISBN 978-2-86537-291-1.
  15. ↑ Escribano, F. Descalç sobre la terra vermella.: Vida del bisbe Pere Casaldàliga. Edicions 62, 2010, p. 7 (Biografies i Memòries). ISBN 978-84-297-6444-4.
  16. ↑ Pfeffer, Wendy. Proverbs in Medieval Occitan Literature. University Press of Florida, 1997, p. 24–. ISBN 978-0-8130-1480-7.
  17. ↑ Levine, J.S.. The Repair, Replacement, and Maintenance of Historic Slate Roofs. U.S. Department of the Interior, National Park Service, Cultural Resources, Preservation Assistance, 1993 (Preservation briefs).
  18. ↑ Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp. Cossetània, 2007, p. 21 (Col·lecció El Tinter). ISBN 978-84-9791-268-6.
  19. ↑ Draper, A.S.. Mission San Juan Bautista. Rosen Publishing Group, 2003, p. 21 (The Missions of California). ISBN 978-1-4358-5926-5.
  20. ↑ Centre d'Estudis de les Garrigues. Fites en el temps (en castellà). Editorial Fonoll, 2008, p. 1976-IA9 (Col·lecció d'Estudis locala Lo Plançó). ISBN 978-84-936052-9-2.
  21. ↑ Braae, C. Among Herders of Inner Mongolia: The Haslund-Christensen Collection at the National Museum of Denmark. Aarhus University Press, 2017, p. 212 (The Carlsberg Foundation's Nomad Research Project). ISBN 978-87-7184-497-9.
  22. ↑ Melvin, Jeremy. …isme Să Înțelegem Stilurile Arhitecturale (en romanès). Enciclopedia RAO, 2006, p. 39. ISBN 973-717-075-X.
  23. ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 26. ISBN 978-2-7572-0177-0.
  24. ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 30. ISBN 978-2-7572-0177-0.
  25. ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 55. ISBN 978-2-7572-0177-0.
  26. ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 106. ISBN 978-2-7572-0177-0.
  27. ↑ Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008, p. 138. ISBN 978-2-7572-0177-0.
  28. ↑ Marinache, Oana. Ernest Donaud - visul liniei (en romanès). Editura Istoria Artei, 2015, p. 79. ISBN 978-606-94042-8-7.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.