Spring Silkworms
Spring Silkworms (xinès simplificat: 春蚕; xinès tradicional: 春蠶; pinyin: Chūn Cán). És una pel·lícula xinesa, del 1933, muda amb una banda sonora grabada i intertítols en xinès i anglès. Dirigida per Cheng Bugao.[1] Amb un guió de Cai Chuseng i Xia Yan, a partir d'una obra de l'escriptor Mao Dun.[2][3]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Bugao Cheng  |
| Protagonistes | |
| Guió | Chusheng Cai |
| Productora | Mingxing |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | República Popular de la Xina |
| Estrena | 1933 |
| Durada | 96 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema mut |
    | |
El director
Cheng Bugao (Jiaxing, 1898 - Hong Kong, 1966) va ser un crític, teòric, guionista i director de cinema. Impulsor del cinema sonor a la Xina, va dirigir més de seixanta pel·lícules i forma part de la "primera generació" de directors del cinema de la Xina.
L'any 1928, va incorporar-se a l'estudi més gran de l'època a Shangai, la companyia Mingxing (明星影片公司), on va trobar els mitjans que li permetrien fer una quarantena de pel·lícules fins a l'ocupació de Shangai pels japonesos a finals de 1937. En aquesta època va conèixer i col·laborar amb un grup d'escriptors i guionistes com Xia Yan, Tian Han, Yang Hansheng i Hong Shen, que formaven part del Moviment per la Nova Cultura. Amb el director Cai Chuseng, va ser un dels pioners en rodar en escernaris naturals allunyats de les ciutats.[4]
Cheng va estar a l'avantguarda de les tècniques de cinema sonor en els seus inicis, suposadament per revitalitzar un mercat cinematogràfic a punt de crisi, a causa de la censura que prohibia les pel·lícules d'arts marcials "wuxia", però també per l'evolució dels gustos públics. En particular, és un dels primers directors xinesos que va utilitzar la tècnica d'enregistrament de so en discos de cera per al sistema de so de les primeres pel·lícules.[5]
El febrer de 1933, esdevingué membre de la recentment creada Associació per a la Cultura Cinematogràfica (中国电影文化协会), emblema i motor d'un cinema xinès "emergent" ("新兴电影"). En aquells moments va iniciar una etapa dins el corrent anomenat "cinema d'esquerres",influenciat per les idees comunistes dels seus amics guionistes, però també pel realisme revolucionari del cinema soviètic, com el director Nikolai Ekk, i també per la voluntat de promoure la unitat nacional contra l'invasor japonès durant la segona guerra sino-japonesa. Va ser en aquest context que, entre 1933 i 1937, va rodar les seves millors pel·lícules, i les més famoses, tots grans clàssics de l'època.[6] Va marxar a Hong Kong el 1947 i va treballar successivament a Yonghua Film Company i Great Wall Film Production Company, amb un total de vint pel·lícules.
Estil
L'estil viu i delicat, amb una temàtica positiva i associada a la realitat, va tenir una gran influència en el cinema del moment. És un rar exemple d'un enfocament realista o naturalista al cinema xinès, tot i que va ser criticat irònicament com a poc realista perquè no emfatitzava prou la difícil situació dels camperols. Malgrat algunes crítiques, el realisme amb característiques xineses incloses en el film, es va convertir en una orientació potencial per altres i fins i tot s'ha escrit que va modificar el desenvolupament i la transformació de la indústria cinematogràfica nacional xinesa.[7]
Produïda per Minxing, amb aquesta pel·lícula , els estudis van començar a adaptar un to més esquerrà, en aquest cas va atacar l'imperialisme econòmic occidental i alhora la pobresa rural. La pel·lícula es considera una de les primeres pel·lícules del moviment d'esquerres a Shanghai dels anys trenta del segle xx.[8] Un dels guionistes Xia Yan va ser un dels membres del Moviment per la Nova Cultura, sorgit del Moviment del Quatre de Maig.[9] i que anys més tard seria vice-ministre de Cultura del govern de Mao Zedong.[7] D'alguna forma també va ser un dels primers intents de portar una obra literària xinesa del moment a la pantalla.[7]
Argument
La pel·lícula se centra generalment en les esperances i les pors dels vilatans en un moment crític. Segueix àmpliament la història original de Mao Dun però el to humanista és força diferent.
La pel·lícula s'inicia quan comença la primavera i la gent es dirigeix a la casa d'empenyorament per comprometre els seus béns per obtenir els diners necessaris per cobrir les necessitats bàsiques, inclòs el menjar.
Aleshores veiem a Zhejiang la família del patriarca Tongbao, amb els fills A Si, i A Duo i l'esposa d'A Si, que es preparen per a la curta temporada de cucs de seda. El mercat de la seda està en problemes a causa d'una combinació dels atacs japonesos a Shanghai i la importació de roba estrangera més barata que la local.
Quan arriba la temporada i els ous es desclouen en cucs (les dones porten els ous al costat dels seus cossos per ajudar en aquest procés), els vilatans estan sota una pressió enorme per mantenir vius els cucs de seda, lluitant per trobar prou fulles de morera per alimentar-los. Tongbao és un home supersticiós i s'oposa a utilitzar els cucs de seda estrangers considerats d'una qualitat superior.
També hi ha una sub-trama, on Tongbao prohibeix al seu fill A Duo tenir cap relació amb l'esposa del veí, He Hua que creu porta mala sort. Quan els ous del veí no es desclouen, (en una escena que no es troba a la història original) el marit culpa a Hehua i la colpeja.
Tongbao està obligat a demanar diners a un prestador per comprar fulles o els seus cucs moriran. Més tard, Hehua entra al cobert de cucs de seda per robar uns cucs en venjança pel seu tractament. Duo l'atrapa però sentint una mica de simpatia, la deixa anar. Però la núvia d'A Duo, els ha vist i aviat tothom sap la seva reunió a mitjanit. Finalment, els cucs fan una gran collita de capolls, però els mercats de la seda locals romanen tancats. En lloc de comerciants de seda, arriben cobradors de deutes al poble i els capolls s'han d'enviar a Wuxi població llunyana. El preu que rep Tongbao ni tan sols és suficient per pagar el que ha manllevat, deixant-lo com un home destrossat!.[10][11]
Repartiment
Protagonitzada per l'actor Xiao Ying i l'actriu Yan Yuexian, destaca la participació en el paper de He Hua (Lotus) de l'escriptora
progressista Ai Xia, considerada una de les primeres guionistes del cinema xinès.[9]
| Actor / Actriu | Paper |
| Xiao Ying | Tong Bao |
| Yan Xuexian | Esposa d'Ah Si |
| Xia-Nung Kung | Ah Si |
| Gao Qianpin (高倩苹 ) | Liu Bao |
| Ai Xia (艾霞) | He Hua (Lotus) |
| Zheng Xiaoqiu (郑小秋) | Duo Duo Tou |
| Wang Zhengxin | Li Gensheng |
| Gu Meijun | Dona |
| Yang Gongshang | Home |
| Zhang Minwu | |
| Zhang Minyu | |
| Dong Jianong | |
| Gong Jianong |
Referències
- ↑ Fill d'un comerciant de cucs de seda que va morir quan Cheng tenia setze anys.
- ↑ «Asia for Educators | Columbia University». [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ Foley, Todd «Mao Dun’s “Spring Silkworms”: Living Like Worms» (en anglès). Literature, 2, 4, 12-2022, p. 225–238. DOI: 10.3390/literature2040019. ISSN: 2410-9789.
- ↑ Pang, Laikwan. Building a New China in Cinema: the Chinese Left-Wing Cinema Movement, 1932-1937. Lanham: Rowman & Littlefield Publishers, 2010. ISBN 978-0-7425-7222-5.
- ↑ Bittinger, Nathalie. Dictionnaire des cinémas chinois: Chine, Hong Kong, Taiwan. París: Maisonneuve & Larose nouvelles éditions Hémisphères éditions, 2019. ISBN 978-2-37701-050-9.
- ↑ «chinesemovies.com.fr». [Consulta: 10 octubre 2025].
- 1 2 3 Yaping, Ding. General history of Chinese film. 1: 1896-1949. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06952-4.
- ↑ «Spring Silkworms 春蚕(1933)_Chinese Film_Films and Songs_对外汉语_学习网». [Consulta: 28 gener 2025].
- 1 2 Planas, Ricard. Historia del cine chino (en castellà). Almuzara, 2019, p. 33-37. ISBN 9788417418458.
- ↑ dianyingblog. «Spring Silkworms [春蚕 (1933)]» (en anglès), 07-05-2020. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «春蚕» (en xinès (Xina)). [Consulta: 28 gener 2025].