Starovaïta
![]() | |
| Fórmula química | KCu₅O(VO₄)₃ |
| Epònim | Galina Starova |
| Localitat tipus | Fumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, krai de Kamtxatka, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,08(4) Å; b = 8,26(5) Å; c = 10,71(6) Å; α = 97,8(1)°; β = 92,4(1)°; γ = 90,4(1)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | marró daurat a marró vermellós |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró groguenc |
| Densitat | 4,54 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-085 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Sro |
| Referències | [1] |
La starovaïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de la russa Galina Leonidovna Starova, cristal·lògrafa i professora associada de la Facultat de Química de la Universitat Estatal de Sant Petersburg.
Característiques
La starovaïta és un vanadat de fórmula química KCu₅O(VO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el 2013. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la Fumarola Iadovítaia del volcà Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia), on es troba formant cristalls prismàtics, ja sigui en aerosols, agregats en forma de garba o en crostes, normalment sobre lammerita. També ha estat descrita a la colada de lava d'Uncino, al Vesuvi (Itàlia), sent aquests dos indrets els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Starovaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 febrer 2022].
