Steve Eisman

Plantilla:Infotaula personaSteve Eisman
Biografia
Naixement8 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
FormacióHarvard Law School
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinversor Modifica el valor a Wikidata

Steven Eisman (8 de juliol de 1962) és un empresari i inversor estatunidenc conegut per haver venut en curt obligacions de deute col·lateralitzat (CDO), beneficiant-se així del col·lapse de la bombolla immobiliària dels Estats Units el 2007-2008.

Primers anys de vida, educació i família

Eisman va créixer a la ciutat de Nova York, on va assistir a escoles Yeshiva. Va estudiar a la Universitat de Pennsilvània, on es va graduar magna cum laude el 1984. Després es va graduar amb honors a la Facultat de Dret de Harvard. Els seus pares treballaven en finances; eren corredors d' Oppenheimer Holdings . Eisman no estava content amb la seva feina en dret. Els seus pares li van aconseguir un lloc a Oppenheimer treballant com a analista de renda variable. Les normes antinepotisme d'Oppenheimer exigien que els seus pares, Elliott i Lillian, paguessin el primer any del seu salari.[1]

Carrera professional

Socis de FrontPoint

Eisman va saltar a la fama apostant contra obligacions de deute garantit a FrontPoint Partners LLC, amb seu a Greenwich, Connecticut, una filial de Morgan Stanley . El 2010, gestionava més de mil milions de dòlars per a FrontPoint. Eisman va deixar FrontPoint Partners el 2011 enmig de la retirada d'inversors arran d'una investigació sobre ús il·legal d'informació privilegiada per part del gestor de carteres d'atenció mèdica Chip Skowron (que gestionava fons separats d'Eisman).[2]

Eisman va guanyar prominència després de ser descrit per Michael Lewis al seu llibre del 2010 The Big Short: Inside the Doomsday Machine. A l'adaptació cinematogràfica del llibre de Lewis, The Big Short del 2015, el nom d'Eisman va ser canviat a "Mark Baum", i va ser interpretat per l'actor Steve Carell.[2]

Emrys Partners

El març de 2012, Eisman va fundar Emrys Partners amb 23 milions de dòlars en capital inicial.[3] El fons va tenir un rendiment deficient el 2012, amb un rendiment del 3,6% i un rendiment inferior al del mercat.[3] Va tenir un millor rendiment el 2013, amb un rendiment del 10,8%, però encara amb un rendiment inferior al del mercat.[4][5] El juliol de 2014, va anunciar que tancava el fons, explicant la seva decisió afirmant que "prendre decisions d'inversió mirant únicament els fonaments de les empreses individuals ja no és una filosofia d'inversió viable". El fons controlava uns 185 milions de dòlars en actius en el moment de la seva dissolució.[5] Emrys Partners va deixar d'operar a mitjans de 2014.[6]

Neuberger Berman

El setembre de 2014, Eisman es va incorporar a Neuberger Berman com a director general i gestor de cartera del Grup Eisman dins de la divisió Private Asset Management de Neuberger Berman. El grup, dirigit per socis com els pares de Steve, Elliott i Lillian Eisman, gestiona carteres d'accions per a clients rics.

Eisman va ser acomiadat indefinidament de Neuberger Berman el setembre de 2024 després d'un polèmic tuit en què celebrava la destrucció de Gaza.[7][8]

Opinions i controvèrsies

Campanya contra les universitats amb ànim de lucre

Durant una presentació a la Conferència d'Investigació en Inversions Ira Sohn del 2010, Eisman va plantejar preocupacions sobre la indústria educativa amb ànim de lucre.[9] En la seva presentació, Eisman va ser molt crític amb les empreses que gestionen universitats amb ànim de lucre, com ara Apollo Education Group, Corinthian Colleges, Education Management Corporation i ITT Educational Services, comparant les seves pràctiques de préstec amb el que va presenciar a la indústria de les hipoteques subprime enmig de la bombolla immobiliària:[10][11]

Fins fa poc, pensava que mai més hi hauria l'oportunitat d'estar involucrat en una indústria tan socialment destructiva i moralment en fallida com la indústria de les hipoteques subprime. M'equivocava. La indústria de l'educació amb ànim de lucre ha demostrat estar a l'alçada de la tasca.[12]

Després que el Departament d'Educació dels Estats Units prengués mesures per enfortir diverses regulacions de protecció del consumidor el 2009-10, la indústria amb ànim de lucre va prendre represàlies acusant Eisman d'intentar influir il·legalment en el govern i demanant una investigació. Les acusacions provenien d'una reunió que Eisman va tenir amb els funcionaris del Departament d'Educació David Bergeron i Robert Shireman, dues setmanes abans de pronunciar el seu discurs a la Conferència Ira Sohn. Shireman estava a càrrec dels esforços reguladors del departament, que havien començat més d'un any abans.[13][10] L'Inspector General de l'agència, després d'una revisió, va concloure que "no hi havia hagut cap divulgació indeguda d'informació sensible per part dels funcionaris del Departament en les seves comunicacions amb tercers".[14]

Després de declarar davant del Comitè de Salut, Educació i Treball del Senat sobre els problemes de l'educació superior amb ànim de lucre, Eisman va ser criticat per grups progressistes com ara Citizens for Responsibility and Ethics a Washington (CREW) amb l'argument que es podia beneficiar de les regulacions proposades a causa de les seves posicions curtes contra les universitats privades.[15] Més tard es va descobrir que CREW rebia pagaments d'un fundador de la Universitat de Phoenix, amb ànim de lucre.[16] Harris Miller, president del grup de pressió que representa les universitats amb ànim de lucre, va dir d'ell: "Eisman és un boig egoista que va tenir sort. Es dedica a arruïnar la reputació de les empreses per poder guanyar diners quan els preus de les seves accions baixen".[10]

Corinthian Services and Educational Programs, els serveis i programes educatius de l'entitat Corinthian, van deixar d'operar a finals de 2018. Aquest tancament es va produir després que diverses investigacions governamentals i periodístiques revelessin pràctiques d'engany i abusives, incloent-hi la incitació fraudulenta a la matriculació. A conseqüència d'aquestes revelacions, la companyia es va trobar amb una dràstica reducció de la matrícula i va perdre l'elegibilitat per seguir participant en els programes de préstecs estudiantils avalats pel govern. Finalment, el Departament d'Educació dels Estats Units va haver de condonar més de mig milió de préstecs estudiantils vinculats als programes oferts per Corinthian.

Guerra de Gaza de 2023

A finals del 2023, durant la guerra de Gaza, Eisman va sol·licitar que el seu cognom fos eliminat d'una beca a la seva alma mater, la Universitat de Pensilvània, en resposta al que va descriure com a sentiments antisemites expressats durant les protestes propalestines. En declaracions a la CNBC, va dir que qualsevol estudiant que «sostingui un cartell que digui 'Palestina lliure des del riu fins al mar' hauria de ser expulsat».[17]

El 20 de setembre de 2024, Eisman va respondre a un vídeo a X que mostrava tendes de campanya de desplaçats de Gaza cremant després d'un atac aeri israelià, que deia "Crits de palestins cremats vius. Un holocaust està passant davant dels nostres ulls i el món està en silenci". Eisman va publicar: "Deus estar de broma. No estem en silenci. Estem celebrant". Posteriorment, es va disculpar pels seus comentaris i va eliminar el seu compte X, però va ser suspès indefinidament de Neuberger Berman.[7][8]

Vida personal

Està casat amb Valerie Feigen des del 1989.[18] Valerie va ser retratada a The Big Short amb el nom de Cynthia, per Marisa Tomei. Feigen, que treballava per a JP Morgan, va dir del seu marit: "Fins i tot a Wall Street, la gent pensa que és maleducat, desagradable i agressiu". Tot i que Eisman sembla conscient de la seva tendència a ser maleducat, no sembla que li preocupi. Una vegada va dir a un entrevistador sobre aquest tema: "De vegades m'oblido de mi mateix".[19]

El fill primogènit d'Eisman, Max, va morir després que la seva mainadera nocturna es rodolés sobre ell mentre dormia. Eisman i les persones que el coneixen bé descriuen la mort del seu fill com un esdeveniment enormement influent que el va afectar de moltes maneres.[19]

Referències

  1. ↑ Lewis, Michael. The big short: inside the doomsday machine; [with a new afterword]. New York, NY: Norton, 2011. ISBN 978-0-393-33882-9.
  2. 1 2 Ahmed, Azam. «Eisman to Leave FrontPoint Partners» (en anglès), 08-06-2011. [Consulta: 13 desembre 2025].
  3. 1 2 Plantilla:Cite Q
  4. ↑ Chung, Juliet «Emrys Partners Hedge Fund Shuts Down» (en anglès). Wall Street Journal, 03-07-2014. ISSN: 0099-9660.
  5. 1 2 Solin, Daniel. «The Shocking Admission of This Shuttered Hedge Fund Manager». U.S. News & World Report, 17-09-2014. [Consulta: 20 novembre 2014].
  6. ↑ , 04-07-2014.
  7. 1 2 Livsey, Alan. «'Big Short' fund manager Steven Eisman put on 'indefinite leave' after Gaza comments». Financial Times. [Consulta: 23 setembre 2024].
  8. 1 2 , 20-09-2024.
  9. ↑ MICHAEL J. DE LA MERCED «Live From the Ira Sohn 2010 Conference» (en anglès). DealBook. Arxivat de l'original el 2013-12-06.
  10. 1 2 3 , 21-04-2011.
  11. ↑ Jessica Pressler , 05-08-2010.
  12. ↑ Kroll, Andy (27 May 2010). «Steve Eisman's Next Big Short: For-Profit Colleges». Mother Jones.
  13. ↑ Did Steve Eisman unduly influence the Education Dept.?, by David A. Kaplan, Fortune, 2 November 2010
  14. ↑ The Pennsylvania Gazette, 1-2011, p. 35 [Consulta: 12 febrer 2016].
  15. ↑ Why Are Progressives Fighting Student-Loan Reform?, by Mike Elk, The American Prospect, 6 October 2010
  16. ↑ , 27-09-2010.
  17. ↑ Schwartz, Brian. «Investor Steve Eisman tells Penn to take his name off scholarship as school faces criticism during Israel-Hamas war» (en anglès), 02-11-2023. [Consulta: 13 desembre 2025].
  18. ↑ , 08-09-1989.
  19. 1 2 Lewis, Michael. The Big Short. W.W. Norton and Company, 1 February 2011. ISBN 978-0393338829.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.