Stokesita
 Stokesita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaSnSi₃O₉(H₂O)₂ |
| Epònim | George Gabriel Stokes |
| Localitat tipus | Stamps and Jowl Zawn, Botallack, St Just, St Just District, Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DM.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DM.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.16 |
| Dana | 65.5.1.1 |
| Heys | 14.12.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,465Å; b = 11,625Å; c = 5,235Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor, blanc, blau clar |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,185 g/cm³ (mesurada); 3,211 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,609 nβ = 1,613 nγ = 1,619 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 69°, calculat: 66° to 70° |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1899 |
| Símbol | Sks |
| Referències | [1] |
La stokesita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Sir George Gabriel Stokes (1819-1903), matemàtic i físic de la Universitat de Cambridge (Anglaterra).
Característiques
La stokesita és un inosilicat de fórmula química CaSnSi₃O₉(H₂O)₂O.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stokesita pertany a «09.DM - Inosilicats amb 6 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: calciohilairita, hilairita, komkovita, sazykinaïta-(Y), pyatenkoïta-(Y), gaidonnayita, georgechaoïta, chkalovita, vlasovita, revdita, scheuchzerita i terskita.
Formació i jaciments
Es troba en cavitats miarolítiques en pegmatites de quars i albita. Va ser descoberta l'any 1899 a Stamps and Jowl Zawn, a Botallack (Cornualla, Anglaterra), on es va trobar associada a l'axinita i la cassiterita.[3]
Referències
- ↑ «Stokesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ «Stokesite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 octubre 2016].