StreetPress

Infotaula de lloc webStreetPress
URLhttps://www.streetpress.com/ Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari en línia Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
ISSN2271-0469 Modifica el valor a Wikidata
Llançament9 desembre 2009 Modifica el valor a Wikidata
SeuMontreuil Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

Facebook: StreetPress X: streetpress Bluesky: streetpress.bsky.social Mastodon: streetpress@mamot.fr Instagram: streetpress Youtube (canal): UCmbhrKMU_X7Gi47bZEEajEQ TikTok: streetpress_ Modifica el valor a Wikidata

StreetPress és un lloc web de notícies francès que promou el periodisme d'esquerres i compromès, dedicat a la investigació i les cultures urbanes.

Històric

StreetPress, fou fundat el 2009 per Johan Weisz-Myara, com un mitjà de comunicació independent, orientat a un públic jove de 20 a 35 anys, amb una línia editorial d'esquerres centrada en temes socials i culturals, i una forta oposició a l'extrema dreta. Inicialment basat en una redacció participativa, ha evolucionat cap a projectes com la Street School, una formació gratuïta en periodisme ciutadà, i ha adoptat un model de finançament diversificat que combina contingut de marca (80% dels ingressos) amb un sistema de "filiació". Weisz-Myara, és graduat de l'ESSEC i amb experiència en mitjans com Radio Shalom. StreetPress també impulsa MediaMaker, una incubadora per a nous mitjans innovadors, consolidant-se com una plataforma clau per al periodisme urbà i compromès a França.[1]

L'any 2017 la redacció es va traslladar a Montreuil.[2]

Com a mitjà de comunicació independent StreetPress rep suport des del juny de 2022 del Fons per una Premsa Lliure impulsat pel diari francès Mediapart. El Fons per una Premsa Lliure, fou ideat per finançar exclusivament per micromecenatge diversos mitjans de comunicació seleccionats. De 44 candidats se'n triaren nou per rebre ajudes econòmiques destinades a promoure un periodisme lliure i de qualitat. Aquestes ajudes, que oscil·len entre 3.000 i 30.000 euros, es distribuirien entre set mitjans escrits (Basta!, Le Média, Le Monde Moderne, Navarre-Occitanie Quotidien, Off Investigation, Reflets.info i StreetPress) i dos mitjans audiovisuals (Blast i Radio Parleur). L'objectiu seria el de reforçar la independència i sostenibilitat d'aquests mitjans, amb un pressupost total de 133.000 euros recaptats a través de donacions, majoritàriament de particulars, i amb la intenció de repetir la convocatòria anualment per continuar donant suport al periodisme independent.

Línia editorial i funcionament participatiu

Els continguts se «centren en problemes socials actuals dirigit a joves residents urbans» i s'impulsa la «informació de camp, diferenciada i estructurada per a joves de 20 i 35 anys». Amb una redacció jove i dinàmica, StreetPress combina continguts sobre música, cultura i assumptes socials, guanyant-se una audiència fidel gràcies a la seva estètica fresca, col·laboracions amb figures reconegudes dins l'ambient i un enfocament en temes de barri i subcultures, tot mantenint-se independent i amb una forta presència en línia.[3]

L'equip editorial reivindica una línia editorial d'«esquerra» i contrària a l'extrema dreta i la violència policial. StreetPress defineix la seva línia ideològica com a progressista i compromesa amb la justícia social, defensant la llibertat d'expressió, la igualtat i la diversitat, amb un enfocament especial en donar veu a les comunitats marginades i combatre els discursos d'odi, especialment de l'extrema dreta. El mitjà, sense estar afiliat a cap partit polític, promou un periodisme independent que combina investigació rigorosa amb un estil narratiu accessible, centrant-se en temes com la cultura urbana, els moviments socials i les lluites contra la discriminació, amb l'objectiu d'inspirar canvis positius a la societat francesa.[4] El seu projecte StreetVox llençat a partir de StreetPress combina periodisme i xarxa social, publicant testimonis breus en format de vídeo o text, amb uns 300 col·laboradors, incloent-hi activistes, investigadors i youtubers, per contrarestar la influència de l'extrema dreta en línia i promoure temes progressistes. D'entre els seus continguts més destacats s'inclou l'entrevista en un kebab al candidat Benoît Hamon, en la qual s'abordaren temes com l'ubèrització, el vel o la renda universal.[5]


En els seus inicis StreetPress va començar amb el «periodisme participatiu supervisat», amb el qual predominava la participació al seu lloc web de periodistes voluntaris amb l'oportunitat de participar en la coproducció d'informació, supervisada per periodistes professionals de la redacció. L'any 2015 el lloc web es dividiria en diferents seccions sobre estudis, indrets i gent, demostrant el seu enfocament cap a demandes i lluites que se succeïen al carrer.

L'any 2020 el lloc web va organitzar i formar joves sense requisits acadèmics de cinc ciutats de l'Illa de França per cobrir les eleccions municipals a la seva ciutat d'origen. Acompanyats per la periodista independent Nathalie Gathié i amb una trobada amb Raphaëlle Bacqué del diari Le Monde, aquests "StreetReporters" com Amine a Chelles i Samia a Garges van abordar temes locals amb una perspectiva renovadora. Amine, per exemple, va escriure sobre la manca de transport públic a Chelles, mentre que Samia va destacar la diversitat i el treball associatiu a Garges, reflectint un periodisme participatiu que connecta amb la realitat dels barris.[6]


L'equip sovint produeix vídeos i il·lustracions per acompanyar articles, retrats i entrevistes. De tant en tant, el lloc web publica guies que detallen la vida dels barris i els residents que hi viuen, i comparteixen... bons plans d'oci local».[7] A més, també manté un canal de YouTube que emet documentals en vídeo i que té més de 329.000 subscriptors.[8]

Investigació periodística

StreetPress està darrere de la publicació d'investigacions i notícies destacades tals com:

  • Segons una investigació periodística, l'Estat francès va implementar l'ús d'avions privats per al trasllat de migrants, principalment des de Calais cap a centres de detenció o deportació, amb un cost anual estimat de 2 milions d'euros, s'utilitzaren vols de 19 places que sovint transportaven només tres o quatre migrants acompanyats per agents policials, en operacions majoritàriament nocturnes i amb poca publicita.[9] Malgrat les reticències inicials del ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, que va qualificar la informació de "maldestra", aquest va confirmar la veracitat de les dades, mentre el sindicat policial Synergie-Officiers defensà la pràctica com a més segura i econòmica en comparació amb els trasllats terrestres. A més, es va reportar que aquests vols també facilitaven la distribució de migrants rescatats a la Mediterrània cap a diversos països europeus, amb almenys 15 operacions d'aquest tipus registrades el 2015, segons fonts governamentals franceses.[10]
  • L'octubre de 2018, StreetPress va revelar com diverses agències de l'empresa pública de treball Pôle Emploi van organitzar sessions de contractació seguint el principi del programa The Voice.[11] La iniciativa consistia en entrevistes on els reclutadors romanien d'esquena als candidats i giraven la cadira si consideraven que el perfil era adequat, emulant l'estètica i la dinàmica del concurs musical. L'objectiu declarat era valorar les competències i el fet de saber estar dels aspirants sense biaixos visuals. Tot i això, la proposta va generar controvèrsia entre treballadors i sindicats, que criticaren la teatralització del procés de contractació i qüestionaren la seriositat de l'enfocament. Pôle Emploi defensà l'experiment com una acció local d'innovació destinada a millorar la connexió entre candidats i empreses.
  • El juny de 2020, StreetPress revelà l'existència d'un grup privat de Facebook amb uns 8.000 membres, majoritàriament policies, on s'haurien compartit missatges de caràcter racista, sexista, homòfob i violent.[12] Aquesta investigació va sortir a la llum en un context de forta mobilització contra les violències policials, arran de la mort de George Floyd als Estats Units. El reportatge va generar un fort impacte mediàtic i va reobrir el debat sobre el comportament i la cultura interna en certs sectors de les forces de l'ordre franceses. A més, provocà una roda de premsa del ministre de l'Interior, Christophe Castaner.[13]
  • El juliol de 2020, la Fiscalia de París arran de la denúncia d'un informant de StreetPress va obrir una investigació per presumptes actes de racisme i maltractaments al dipòsit del Tribunal de París, comesos entre 2017 i 2019 per agents de policia. Les denúncies inclouen insults racistes, sexistes i homòfobs, així com maltractaments a més d'un miler de detinguts, segons el brigadier-chef Amar Benmohamed, que va alertar la seva jerarquia i va presentar una denúncia per assetjament moral. L’IGPN (Inspecció General de la Policia Nacional) i la Defensora dels Drets van iniciar investigacions independents, mentre que diversos agents van ser sancionats disciplinàriament. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, va expressar preocupació pels retards en l'aplicació de les sancions.[14] El gener de 2021, tres policies van ser sancionats per actes de violència i comentaris racistes al dipòsit del Tribunal de París, segons una investigació interna. Les sancions van incloure suspensions temporals i trasllats, arran de les denúncies del brigadier-chef Amar Benmohamed, que havia alertat sobre maltractaments sistemàtics i insults discriminatoris contra persones detingudes entre 2017 i 2019. Aquest cas va provocar una forta reacció pública i va posar en qüestió la cultura interna en certs sectors de la policia francesa, així com la gestió de les denúncies dins de les institucions judicials.[15]
  • Durant la campanya legislativa francesa de 2024, una investigació col·lectiva de diversos mitjans com StreetPress, Mediapart, Libération i L’Express va revelar que més d'un centenar de candidats del Rassemblement National (RN) tenien antecedents o comportaments racistes, homòfobs, antisemites, pro-Putin o conspiracionistes. Aquestes revelacions van tenir un impacte significatiu en els resultats electorals del partit, que van ser més baixos del que s'esperava. La investigació va ser possible gràcies a la col·laboració entre periodistes especialitzats i ciutadans mobilitzats, com el col·lectiu L’Extincteur, que van aportar informació clau. Aquest treball ha estat reconegut per la seva rigorositat i pel suport massiu rebut per part de la societat civil, posant en qüestió el discurs de normalització del RN.[16]

Finançament, suport i col·laboració

Segons Les Clés de la Presse, l'estructura va aconseguir una facturació de 100 000 € en2011, amb una inversió inicial de 5 000 €.[17]

L'abril de 2019, StreetPress va llençar una subscripció per als seus lectors a través de donacions de 4 a 12 euros mensuals de 10.000 lectors. El contingut gratuït del lloc web no estava en qüestió, ja que el mitjà declarava tenir un capital de 500.000 euros. L'objectiu era fer que StreetPress depengués menys de les activitats de l'agència i concentrar el treball editorial en investigacions, com per exemple per finançar l'expansió cap a la producció de vídeos, com el documental Gilets jaunes, une répression d'Etat, i amb l'objectiu d'ampliar l'abast de les seves investigacions socials i reportatges sobre temes polítics i culturals.[18][19][20]

L'any 2016 s'informà sobre el projecte Media Maker, un incubador de mitjans innovadors i ciutadans impulsat per StreetPress. La incubadora iniciada l'any 2015, va seleccionar tres projectes de mitjans d'entre 85 candidatures al cap de nou mesos: Nothing But the Wax, centrat en la moda i la indústria tèxtil africana; BuG, una revista digital sobre mutacions culturals i digitals; i Le Quatre Heures, un mitjà de periodisme lent amb reportatges multimèdia de gran format. Aquests projectes van rebre 5.000 euros, espai d'oficines i mentoratge durant tres mesos per desenvolupar iniciatives editorials amb models econòmics sostenibles. El projecte contrastà respecte d'altres incubadores per promoure mitjans amb una dimensió ciutadana, en contrast amb altres incubadors que se centren en l'aspecte econòmic. A més, es complementà amb el projecte Street School, una escola de periodisme gratuïta creada el 2012.[21]

L'any 2023 StreetPress va rebre 66.617 euros d'ajuda al pluralisme per part del Ministeri de Cultura francès. Aquests diners provindrien del Fons de Suport als Mitjans d'Informació Social i de Proximitat (FSMISP), creat el 2016, que finança mitjans digitals, com llocs web de premsa, amb 1,8 milions d'euros distribuïts a 147 mitjans el 2024, amb l'objectiu de promoure el pluralisme i la cohesió social.[22]

El desembre de 2024, StreetPress llançà una nova campanya de micromecenatge amb l'objectiu d'aconseguir 6.000 donants mensuals per garantir la seva sostenibilitat financera. Amb un pressupost anual d'aproximadament un milió d'euros, el mitjà buscava diversificar els seus ingressos més enllà de les subvencions públiques (67.904 euros rebuts el 2024) i els ingressos de la seva agència de continguts, mantenint l'accés gratuït als seus articles i vídeos. Amb aquesta campanya esperava enfortir la seva independència editorial i ampliar la producció de continguts, especialment en formats audiovisuals, en un context de reptes econòmics per als mitjans independents.[23] Fonds pour une Presse Libre, organització francesa sense ànim de lucre creada el 2019 amb l'objectiu de promoure i defensar la independència del periodisme i el pluralisme dels mitjans, donà suport a StreetPress mitjançant un avanç reemborsable de 36.000 euros per al llançament del seu “Club de soutien” o club de suport, una iniciativa destinada a enfortir la comunitat del mitjà i garantir la seva independència financera. Aquest club oferiria als donants recurrents accés a conferències filmades de l’“Acadèmia StreetPress” i la possibilitat d'influir en les orientacions editorials a través de l’“Àgora StreetPress”, a més de rebre edicions especials.[24]

Local

El febrer de 2025, després de l'ocupació del lloc per part de 400 migrants durant diversos mesos, l'empresa que gestionava el teatre Gaîté-Lyrique anuncià que «ja no podrà garantir la gestió, el manteniment i el funcionament de l'edifici». L'espai cultural de París havia estat ocupat des del 10 de desembre de 2024, principalment per menors no acompanyats sense llar. Davant una situació descrita com a "explosiva", amb violències creixents i un incendi el 21 de febrer, els treballadors exerciren el seu dret de retirada, i la direcció anuncià que no podia continuar gestionant l'edifici. La societat gestora, SAS Gaîté Lyrique, notificà a l'Ajuntament de París la seva intenció de suspendre el contracte de concessió el 28 de febrer, exigint una intervenció urgent de les autoritats per reubicar els ocupants i evitar el tancament definitiu del teatre, mentre la regidora Léa Filoche criticà la manca de suport estatal per a la gestió dels migrants.[25]

StreetPress, que havia instal·lat les seves oficines en un dels espais de cotreball de l'establiment, i es traslladà urgentment a un nou emplaçament. A més del desallotjament forçós de la Gaîté Lyrique, on compartien espai amb centenars de migrants, StreetPress patia també l'assetjament continu de l'extrema dreta, amb amenaces i intents de desestabilització, com els patits per la periodista Mathilde Louis, atacada per la seva cobertura de grups feixistes. Amb recursos financers limitats i sense suport de grans magnats, el mitjà lluitaria per mantenir la seva independència i periodisme compromès, demanant suport econòmic als lectors per continuar la seva tasca contra els discursos d'odi.[26]

Publicacions

Referències

  1. ↑ «Johan Weisz-Myara : Street Fighter - Stratégies» (en francès), 11-06-2019. [Consulta: 25 agost 2025].
  2. ↑ Lefilliâtre, Jérôme. ««StreetPress», le choix du gratuit» (en francès). [Consulta: 25 agost 2025].
  3. ↑ «StreetPress, nouvelle tornade de la presse ? - Technikart» (en francès). Arxivat de l'original el 2019-01-19. [Consulta: 25 agost 2025].
  4. ↑ StreetPress. «StreetPress, enquêtes & cultures urbaines» (en francès). [Consulta: 25 agost 2025].
  5. ↑ Piquard, Alexandre «StreetPress lance StreetVox, un média-réseau pour la présidentielle» (en francès). Le Monde, 09-01-2017.
  6. ↑ «Cinq jeunes StreetReporters ont couvert les municipales en Ile-de-France» (en francès), 14-06-2020. [Consulta: 25 agost 2025].
  7. ↑ StreetPress. «StreetPress» (en francès). [Consulta: 25 agost 2025].
  8. ↑ «StreetPress». [Consulta: 25 agost 2025].
  9. ↑ «Nos révélations sur les migrants déplacés en jet privé font ronchonner le ministre» (en francès). StreetPress. [Consulta: 25 agost 2025].
  10. ↑ «VIDEO. L'Etat loue un jet privé pour déplacer les migrants qui se trouvent à Calais» (en francès), 19-10-2015. [Consulta: 25 agost 2025].
  11. ↑ «Pôle Emploi s'inspire de "The Voice" pour ses recrutements et crée la polémique» (en francès), 18-10-2018. [Consulta: 25 agost 2025].
  12. ↑ «TN Rabiot Police Officiel : l'article choc de Streetpress» (en francès). [Consulta: 25 agost 2025].
  13. ↑ «La justice ouvre une enquête sur des messages racistes publiés sur un groupe Facebook de policiers» (en francès), 06-06-2020. [Consulta: 25 agost 2025].
  14. ↑ «Soupçons de racisme et de maltraitances au tribunal de Paris : le parquet ouvre une enquête» (en francès), 28-07-2020. [Consulta: 25 agost 2025].
  15. ↑ «Trois policiers sanctionnés pour violences et racisme au dépôt du tribunal de Paris» (en francès). Le Monde, 13-01-2021.
  16. ↑ «À l'origine des révélations sur la centaine de « brebis galeuses » du RN» (en francès). La Revue des Médias. Arxivat de l'original el 2024-07-17.
  17. ↑ Maeva Melano-Costamagna «L'expérience StreetPress». Les Clés de la presse, 29, 3-2012, p. 24–25..
  18. ↑ «StreetPress : média urbain cherche nouveau modèle économique» (audio). radiofrance.fr. France Culture, 12-05-2019. [Consulta: 13 gener 2021]..
  19. ↑ «« StreetPress » fait appel aux dons de ses lecteurs», 24 avril 2019. [Consulta: 25 avril 2019]..
  20. ↑ ««StreetPress», le choix du gratuit», 24-05-2019. [Consulta: 3 juin 2022]..
  21. ↑ «Media Maker : retour sur l'incubateur de médias lancé par Streetpress». Atelier des médias, 07-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-24.
  22. ↑ «Tableaux des titres de presse aidés | Ministère de la Culture» (en francès), 03-06-2014. [Consulta: 25 agost 2025].
  23. ↑ «« StreetPress » appelle aux dons et espère six mille donateurs mensuels» (en francès). Le Monde, 18-12-2024.
  24. ↑ «La presse indépendante grandit grâce à vous» (en francès). [Consulta: 25 agost 2025].
  25. ↑ à 19h22, Par Paul Abran Le 26 février 2025; À 07h09, Modifié Le 27 Février 2025. «Paris : acculée, la Gaîté Lyrique rend les clés du théâtre, occupé depuis 79 jours par plus de 400 migrants» (en francès), 26-02-2025. [Consulta: 25 agost 2025].
  26. ↑ «Vidéo. Déménagement forcé, harcèlement fasciste : comment StreetPress fait face à des défis constants - L'Humanité» (en francès), 15-03-2025. [Consulta: 25 agost 2025].
  27. ↑ «"Le système Soral, enquête sur un facho business", avec Robin D’Angelo et Mathieu Molard» (en francès), 11-09-2015. [Consulta: 25 agost 2025].
  28. ↑ «Livre France - «Le système Soral, enquête sur un facho business»» (en francès), 26-09-2015. [Consulta: 25 agost 2025].

Enllaços externs

  • StreetPress - Lloc web oficial (francès)