Submarí Ro-110

Infotaula de vaixellSubmarí Ro-110
Historial
Col·locació de quilla
20 agost 1942
Avarament
26 gener 1943
Assignació
6 juliol 1943
Naufragi
12 febrer 1944 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s

  
Destíenfonsat en combat al Golf de Bengala
Característiques tècniques
Tipussubmarí Modifica el valor a Wikidata
Classeclasse Ro-100 Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament611 t Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament en immersió795 t
Eslora60,9 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega6 m Modifica el valor a Wikidata
Calat3,51 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
Velocitat14.2 kn
8 kn (submerge (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Profunditat75 m Modifica el valor a Wikidata
Autonomia3500 mn a 12 kn Modifica el valor a Wikidata
Capacitat38 Modifica el valor a Wikidata
Característiques militars
Armament
Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

El Ro-110 fou un submarí japonés de la classe Ro-100 construït per a la Marina Imperial Japonesa durant la Segona Guerra Mundial. La construcció va començar el 20 agost 1942, es va avarar el 26 gener 1943 i va ser completat el 6 de juliol de 1943. Va ser enfonsat el 12 de febrer de 1944.

Disseny i descripció

Els submarins de classe Ro-100 eren submarins de defensa costanera de mida mitjana, derivats dels submarins de la sèrie Kaichū. Podien desplaçar un pes de 611 tones a la superfície, i de 795 tones quan són submergits. Els submarins mesuraven 60,9 metres de llargada i 3,51 metres d'amplada. Tenien un doble casc i es podien submergir fins a 75 metres sota el nivell del mar.[1]

Per a navegar a la superfície, dos motors dièsel de 373 kW propulsaven el vaixell ambigú sengles helices. Quan estava submergit per un motor elèctric de 283 kW (380 hp). Podia atènyer una velocitat de 26,3 km/h (14,2 nussos nautics) a la superfície i de 15 km/h (8 nusos nautics) submergit. A la superfície, els submarins de la classe Ro-100 podien arribar a 6500 km (3500 milles nautiques) a una velocitat de 22 km/h (12 nusos nautics) o de 110 km (60 milles nautiques) a una velocitat de 5,6 km/h (3 nusos nautics).[2]

Eren armats amb quatre tubs interns per a torpedes de 53,3 cm, amb un total de 8 torpedes carregats a bord del submarí. També tenien dos canons Tipus 96 de 25 mm en montures per al foc antiaèri, o un canó de l'Any 3 de 8 cm/40 L/40 antiaèri.[3]

Construcció i carrera

Va ser construït a la drassana de Kawasaki-Kōbe, el 20 d'agost de 1942, avarat el 26 de gener de 1943 i completat el 6 de juliol de 1943. El Ro-110 va ser enfonsat pel HMAS Launceston (J179), el HMAS Ipswich (J186) i el INS Jumna, al Golf de Bengala, el 12 de febrer de 1944, a 17°25'N 83°21'E.

Referències

  1. ↑ Carpenter & Dorr, p. 123
  2. ↑ Chesneau, p. 204
  3. ↑ Bagnasco, p. 193

Bibliografia

  • Bagnasco, Erminio. Submarines of World War Two. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 1977. ISBN 0-87021-962-6. 
  • Carpenter, Dorr B.; Polmar, Norman. Submarines of the Imperial Japanese Navy 1904–1945. Londres: Conway Maritime Press, 1986. ISBN 0-85177-396-6. 
  • Conway's All the World's Fighting Ships 1922–1946. Greenwich, UK: Conway Maritime Press, 1980. ISBN 0-85177-146-7. 
  • ; Kingsepp, Sander«IJN Submarine RO-110: Tabular Record of Movement». SENSUIKAN! Stories and Battle Histories of the IJN's Submarines. Combinedfleet.com, 2013. [Consulta: 18 agost 2015].