Sunao Tawara
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1873 Ōita (Japó) |
| Mort | 1952 Nakatsu (Japó) |
| Formació | Universitat de Tòquio Universitat de Marburg |
| Director de tesi | Ludwig Aschoff |
| Activitat | |
| Camp de treball | Patologia i cardiologia |
| Ocupació | anatomista, patòleg, metge, professor universitari |
| Ocupador | Universitat de Kyūshū Universitat de Marburg Beppu |
| Professors | Ludwig Aschoff |
| Premis | |
| |
Sunao Tawara (japonès: 田原 淳, Tawara Sunao), (Aki, Districte de Higashikunisaki, (avui dins de la ciutat de Kunisaki) Prefectura d'Ōita, 5 de juliol de 1873 – 19 de gener de 1952), fou un metge patòleg japonès. Ell, juntament amb el patòleg alemany Ludwig Aschoff, van ser els descobridors del nòdul auriculoventricular.
Tawara estudià medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Tòquio, on es va graduar el 1901, i el 1908 va obtenir un doctorat en Ciències Mèdiques. Entre 1903 i 1906, Tawara es va dedicar a estudiar patologia i anatomia patològica amb Ludwig Aschoff, a la Universitat de Marburg.[1] Durant este període que va estar a Alemanya, Tawara emprendre les seves obres importants en la patologia i anatomia del cor. Quan va tornar al Japó, Tawara va ser nomenat professor ajudant de patologia a la Universitat de Kyūshū a Fukuoka. El 1908, es va convertir en professor de temps complet.
