Susan Haack
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 juliol 1945  Anglaterra (Regne Unit) | ||
| Mort | 10 març 2026 (80 anys) Miami (Florida) | ||
| Formació | Universitat de Cambridge | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Lògica | ||
| Ocupació | professora d'universitat, filòsof del llenguatge, filòsofa | ||
| Ocupador | Universitat de Warwick Universitat de Miami | ||
| Influències | |||
| Premis | |||
Susan Haack (Anglaterra, 23 de juliol de 1945 - Miami, 10 de març de 2026) va ser una professora de filosofia i dret.[1]
Biografia
Haak va escriure obres sobre lògica, filosofia del llenguatge, epistemologia i metafísica. El seu pragmatisme es desprèn del de Charles Sanders Peirce. La contribució més important de Haack a la filosofia és la seva teoria epistemològica, el fundherentisme, que és l'intent d'evitar els problemes lògics del fundacionalisme pur (que és susceptible a la regressió a l'infinit) i el coherentisme pur (que és susceptible a la circularitat). Ella il·lustra aquesta idea amb la metàfora dels mots encreuats: trobar una resposta amb una pista és similar a una font fonamental (basada en l'evidència empírica). Assegurar-se que les paraules estan mútuament entrellaçades sensiblement, és anàleg a la justificació per la coherència. Tots dos són components necessaris en la justificació del coneixement.
Haack va ser crítica amb l'opinió que hi ha una perspectiva femenina en el raonament, la lògica, el mètode científic, i la veritat científica, que indica que moltes crítiques feministes de la ciència i la filosofia com interessades en què els resultats de la investigació científica siguin «políticament correctes». Va escriure per a la revista Free Inquiry.
Referències
- ↑ Weinberg, Justin. «Susan Haack (1945-2026) - Daily Nous» (en anglès americà), 12-03-2026. [Consulta: 15 març 2026].