Susana Rinaldi
| ||
| Biografia | ||
|---|---|---|
| Naixement | 25 de desembre de 1935 Buenos Aires (Argentina)  | |
| Ambaixadora de Bona Voluntat de l'UNESCO | ||
| | ||
| Activitat | ||
| Ocupació | actriu, cantant, activista pels drets humans | |
| Activitat | 1958 - | |
| Gènere | Tango | |
| Instrument | Veu | |
| Segell discogràfic | Barclay Records Philips Records | |
| Família | ||
| Fills | Ligia Piro | |
| Parents | Anita Co, neboda | |
| Premis | ||
     | ||
Susana Natividad Rinaldi va néixer el 25 de desembre de 1935 a Buenos Aires, Argentina. Ha estat una primera cantant durant més de cinquanta anys i una de les grans fites femenines de la història del tango. Més coneguda com «La Tana», el seu reconeixement és notable i ha actuat en diverses pel·lícules, aparicions a la televisió, representacions teatrals i a la indústria musical.[1]
Biografia
Susana Natividad Rinaldi va néixer de pare ric i mare pobra a Buenos Aires el 1935. Anomenada «La Tana» (en referència als seus orígens italians), va passar la seva infància traslladant-se per diferents províncies de l'Argentina. Va començar a estudiar cant de cambra al Conservatori Nacional de Música als 14 anys, i el 1955 va ingressar a l' Escola d'Art Dramàtic. Dos anys més tard va debutar a la televisió i el 1959 es va iniciar en el teatre en una important producció. Quan li van demanar que gravés un concert de poesia el 1966, els va oferir un àlbum de tango, i a finals d'aquell any es va publicar el seu primer disc, amb música arranjada pel virtuós del bandoneó Roberto Pansera.[2][3]
A mesura que el seu èxit com a cantant creixia, va haver d'anar deixant l'activitat com a actriu, tot i que va aparèixer en un parell de pel·lícules i actuacions teatrals durant la seva carrera de cantant. Després de fer gires per bars de tango i milonges argentines, Rinaldi va guanyar fama com a cantant a finals dels anys seixanta. Va cridar l'atenció del seu públic cantant tangos que fins aleshores només havien estat cantats per homes, incloent-hi estàndards de José María Contursi, Enrique Santos Discépolo, Homero Manzi i Cátulo Castillo. Això li va donar una merescuda reputació entre un nou públic format principalment per joves estudiants universitaris. Va aconseguir la fama quan va incorporar al seu repertori cançons de nous autors, com ara Eladia Blázquez, Osvaldo Avena, Héctor Negro i Chico Novarro.[1][3]
Ella i el seu marit, el virtuós del bandoneó Osvaldo Piro, van fundar Magoya, un cafè-concert a la costa de Mar del Plata, el 1971. Després del cop d'estat del març de 1976, però, Rinaldi es va veure obligada a abandonar el país. Després d'una llarga estada a París, va tornar a l'Argentina el 1989 amb una idea innovadora d'un espectacle de tango. A causa d'això, va ser rebutjada de nou pels oients tradicionals de tango, tot i que va esdevenir una de les principals figures del moviment de renovació del tango de l'època. Des de llavors, ha viscut a París, on ha establert la seva carrera com a cantant, convertint-se en una icona del tango internacional.[1][4][5]
Artista amb consciència política, va defensar els seus ideals a través de la música, en gires internacionals de concerts i com a Ambaixadora de Bona Voluntat de la UNESCO des del 1992. La seva incansable defensa dels drets humans i la seva apassionada promoció d'un món més just i pacífic li van valer el títol de Ciutadana Il·lustre de Buenos Aires el 1990. Altres distincions obtingudes durant la seva llarga carrera inclouen el Gran Premi SADAIC el 1969 i el 1999, el Premi Konex els anys 1985, 2001 i 2005, i el Premi Konex de platí el 1995.[5][6]
Referències
- 1 2 3 Nudler, Julio. «Biografía de Susana Rinaldi» (en castellà). Todotango. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ Blanco Pazos, Roberto; Clemente, Raúl. Diccionario de actrices del cine argentino, 1933-1997 (en castellà). 2. ed. Buenos Aires: Corregidor, 2008. ISBN 978-950-05-1787-4.
- 1 2 Bonacich, Drago. «Susana Rinaldi» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ Micheletto, Karina. «La memoria de la palabra» (en castellà). Página/12, 18-04-2009. [Consulta: 11 novembre 2025].
- 1 2 «Susana Rinaldi: “Nunca he sido peronista ni lo seré”» (en castellà). Clarín, 31-03-2014. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ «Susana Rinaldi» (en castellà). Fundación Konex. [Consulta: 11 novembre 2025].