Sylvia Rivera

Plantilla:Infotaula personaSylvia Rivera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1951 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 2002 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de fetge Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets LGBT, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
Activitat - 19 febrer 2002 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
3 juliol 1969aldarulls de Stonewall Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1474941 Discogs: 5015751 Modifica el valor a Wikidata

Sylvia Rae Rivera (Nova York, 2 de juliol de 1951 - 19 de febrer de 2002) va ser una activista LGBT estatunidenca. Rivera va ser una membre fundadora del Front d'Alliberament Gai i de la Gay Activists Alliance. Juntament amb la seva amiga Marsha P. Johnson, va ajudar a fundar l'organització Revolucionaris Activistes Transvestits del Carrer (STAR, per les sigles en anglès), dedicat a ajudar a dones de carrer transsexuals sense sostre.

Vida i activisme

Rivera va néixer i va créixer a la ciutat de Nova York i viuria la major part de la seva vida a prop d'aquesta ciutat. Era d'ascendència portoriquenya i veneçolana. El seu nom de naixement era Ray (o Rey) Rivera.[1][2] Va ser abandonada pel seu pare biològic José Rivera en els primers anys de vida i es va convertir en òrfena quan la seva mare es va suïcidar quan Sylvia tenia tres anys.[3] Rivera va ser criada des de llavors per la seva àvia veneçolana, qui no aprovava el seu comportament efeminat, particularment quan va començar a portar maquillatge durant el seu quart any de primària. Com a resultat, Rivera va començar a viure als carrers amb onze anys, on es va unir a una comunitat de drag queens, terme amb el qual es denominaven en les dècades del 1960 i 1970 a les persones trans.[4]

El seu activisme va començar amb la guerra de Vietnam i els moviments de drets civils i feminista, i va arribar al seu punt màxim en els temps dels disturbis de Stonewall. Freqüentment parlava sobre la seva experiència a Stonewall Inn la nit dels disturbis.[5] També va lluitar pels drets dels joves portoriquenys i afroamericans, particularment en els Young Lords i els Black Panthers.

En diferents moments de la seva vida, va abusar de substàncies controlades i va viure al carrer. Les seves experiències la van portar a enfocar-se en l'activisme per aquelles persones que la societat (i moltes vegades la comunitat gai) deixaven enrere.

El maig de 1995 va intentar suïcidar-se llançant-se al riu Hudson.[6] Va morir la matinada del 19 de febrer de 2002 a l'hospital St. Vincent de Nova York degut a complicacions de càncer de fetge.[7] L'activista Riki Wilchins va comentar: "De moltes formes, Sylvia va ser la Rosa Parks del moviment transgènere modern, terme que ni tan sols es va encunyar fins a dues dècades després de Stonewall".[8]

Durant els últims cinc anys de la seva vida, Sylvia va reiniciar la seva activitat política, i va impartir més discursos referents als disturbis de Stonewall i sobre la necessitat de la unitat entre persones transgènere per lluitar pel seu llegat històric com a persones en l'avantguarda del moviment LGBT. Va viatjar a Itàlia per la Marxa del Mil·lenni el 2000 on va ser aclamada com la mare de totes les persones LGBT. A principis de 2001, va restablir l'entitat STAR i va continuar en el seu activisme fins a la seva mort.

Tributs

Rivera Way a Nova York.

El 2005, la intersecció dels carrers Christopher i Hudson va ser reanomenada com a Sylvia Rivera Way en el seu honor. La intersecció es troba a Greenwich Village, barri en el qual Rivera va començar el seu activisme i a dues illes de Stonewall Inn.[9]

Referències

  1. ↑ Marcus, Eric.
  2. ↑ Duberman, Martin.
  3. ↑ Gan, Jessi.
  4. ↑ Scarpinato, Bebe and Rusty Moore.
  5. ↑ Rivera, Sylvia.
  6. ↑ Staff report (24 de mayo de 1995).
  7. ↑ Dunlap, David W. (20 de febrero de 2002).
  8. ↑ Wilchins, Riki (27 de febrero de 2002).
  9. ↑ Withers, James (25 de noviembre de 2005).

Enllaços externs