Sylviorthorhynchus
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Sylviorthorhynchus Gay, 1845 Sylviorthorhynchus |
Sylviorthorhynchus és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae). Les espècies habiten al centre-oest i sud-oest de Sud-amèrica[1] i són denominades comunament cuaespinós.[2]
Descripció
Ambdues espècies presenten cues llargues i distintives, la de S. desmursii compta amb 6 rectrius -2 molt llargues i lleugerament corbades-, sent 10 les rectrius a la de S. yanacensis, però amb puntes més excel·lents que les de les espècies del gènere Leptasthenura. Aquesta espècie difereix també de les espècies de Leptasthenura en tenir el front rufa i el bec més llarg i fi, trets similars als de S. desmursii.[3][4][5]
Distribució i hàbitat

Aquest gènere té una distribució disjunta, una de les espècies, S. yanacensis, es distribueix a l'oest i sud-est del Perú, l'oest de Bolívia i el nord-oest de l'Argentina (a les províncies de Jujuy i Salta), vivint en boscos de Polylepis i arbustos adjacents, en elevades altituds. L'altra espècie, S. desmursii, es distribueix al centre-sud de Xile i al sud-oest de l'Argentina, habitant en canyars de bambús del gènere Chusquea al sotabosc de boscos humits, temperat-freds.[6][5][3][4][7]
Ecologia
Les espècies del gènere Sylviorthorhynchus posseeixen vocalitzacions repetitives de to greu i lent, contrastant amb els sons aguts i ràpids característics dels integrants de Leptasthenura. Totes dues construeixen un niu amb fibres vegetals entrellaçades, globular en el cas de S. desmursii i en forma de cúpula a S. yanacensis; difereixen dels del gènere Leptasthenura, els que posseeixen forma de copa, sovint ubicats en cavitats o dins de nius d'altres ocells.[3][4]
Taxonomia
Aquest gènere va ser descrit originalment l'any 1845 pel zoòleg i botànic francès, al qual el 1841 se li va atorgar la ciutadania xilena, Claudio Gay,[8] alhora que descrivia l'espècie tipus Sylviorthorhynchus desmurii, dedicant-se-la a l'ornitòleg aficionat i polític Murs, responsable de la classificació de la secció ornitològica de l'enorme obra de Gay: “Història física i política de Xile”. Erròniament li va ser atribuïda a aquest últim, com de l'any 1847,[9] tant l'autoria genèrica com l'específica, fins que va ser constatat l'error un segle i mig després.[10][11]
Història taxonòmica i relacions filogenètiques
L'any 2003, J. van Remsen va suggerir que, per similituds en la morfologia general i en l'estructura caudal, S. desmursii podria estar emparentat amb Schizoeaca,[3] però resultats d'estudis genètics la van relacionar amb Leptasthenura.[12]
Anteriorment, l'espècie S. yanacensis estava inclosa en el gènere Leptasthenura (L. yanacensis). L'any 2009, un estudi efectuat per M. Irestedt, J. Fjeldså, L. Dalén i P. G. P. Ericson va recomanar que fos transferit al gènere Sylviorthorhynchus.[13] Aquesta última va ser descrita l'any 1933 per l'entomòleg en exemplars col·lectats en boscos del gènere Polylepis del districte de Yánac, al departament d'Áncash, als Andes del Perú.[14][15]
L'any 2011, una nova anàlisi, efectuada per Elizabeth P. Derryberry et al. es va confirmar que S. desmursii era l'espècie germana de la encara Leptasthenura yanacensis.[16]
L'any 2014, E. C. Dickinson i L. Christidis van transferir L. yanacensis al gènere Sylviorthorhynchus, és a dir combinant-ho com Sylviorthorhynchus yanacensis.[17]
El març de 2019, en la Proposta núm. 816 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), es va recomanar i posteriorment es va aprovar, que Leptasthenura yanacensis fos transferit al gènere Sylviorthorhynchus, per aconseguir així un gènere cohesiu i concordant amb la informació molecular.[4]
Llista d'espècies
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:
- cuaespinós de Des Murs - Sylviorthorhynchus desmurii.
- cuaespinós lleonat - Sylviorthorhynchus yanacensis.
Etimologia
Etimològicament el terme genèric Sylviorthorhynchus és una combinació dels gèneres del Vell Món Sylvia (els tallarols) i Orthotomus (els ocells sastre) i de la paraula del grec antic «ῥυγχος/rhunkhos» que significa “bec”.[18][19]
Referències
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ «Sylviorthorhynchus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 desembre 2025].(català)
- 1 2 3 4 Remsen, J. van. Family Furnariidae (ovenbirds). vol. 8: Broadbills to Tapaculos. Barcelona: Lynx Edicions, 2003, p. 845 (Handbook Of The Birds Of The World). ISBN 978-84-87334-50-4.
- 1 2 3 4 «Proposal #816: Generic placement and English names of Leptasthenura yanacensis and Sylviorthorhynchus desmursii». South American Classification Committee. [Consulta: 21 desembre 2025].
- 1 2 Narosky, Tito; Yzurieta, Darío. Aves de Argentina y Uruguay, Guía de identificación /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide. 16a. ed.. Buenos Aires: Vázquez Mazzini editores, 2010, p. 432. ISBN 978-950-9906-30-3.
- ↑ de la Peña, Martín; Pautasso, Andrés A. Citas, observaciones y distribución de Aves Argentinas. Informe preliminar. Santa Fe, Argentina: Ediciones Biológica, 2012, p. 770 (Serie: Naturaleza, Conservación, y Sociedad Nº7 (1ª edición)). ISBN 978-987-27043-6-0.
- ↑ Jaramillo, Á. Aves de Chile: incluye la península Antártica, las islas Malvinas y Georgia del Sur. Barcelona: Lynx Edicions, 2005. ISBN 978-84-87334-87-0.
- ↑ «Claudio Gay Mouret (1800-1873)». Historia Física y Política de Chile (1844-1871) - Memoria Chilena, Biblioteca Nacional de Chile. Memoria Chilena, 2025. [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ Des Murs, Marc Athanase Parfait Œillet; Des Murs, Marc Athanase Parfait Œillet; Buffon, Georges Louis Leclerc; Laugier de Chartrouse, Guillaume Michel Jerôme Meiffren; Oudart, P. L.. Iconographie ornithologique : nouveau recueil général de planches peintes d'oiseaux. París: Chez Friedrich Klincksieck, 1845.
- ↑ Kashin, G.N.. Comments on Peters’s Checklist of Birds of the World, 1978, p. 164-176 (Research of the Fauna of the Soviet Union: Birds and Reptiles).
- ↑ Gregory, Steven M. S.; Dickinson, Edward C. «An assessment of three little-noticed papers on avian nomenclature by G. N. Kashin during 1978–1982». Zootaxa, 3340, 1, 08-06-2012. DOI: 10.11646/zootaxa.3340.1.3.
- ↑ Peterson, Alan P. «World Birds Taxonomic List: Genera and species with citations.» p. Veure Sylviorthorhynchus en Furnariidae.. Zoonomen Nomenclatural data, 22-01-2021. [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ Irestedt, Martin; Fjeldså, Jon; Dalén, Love; Ericson, Per GP «Convergent evolution, habitat shifts and variable diversification rates in the ovenbird-woodcreeper family (Furnariidae)» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 9, 1, 2009, p. 268. DOI: 10.1186/1471-2148-9-268. ISSN: 1471-2148. PMC: 2787525. PMID: 19930590.
- ↑ Carriker, M. A. «Descriptions of New Birds from Peru and Ecuador, with Critical Notes on Other Little-Known Species». Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 87, 1935, p. 343–359. ISSN: 0097-3157.
- ↑ Sevillano-Ríos, C. Steven. «Breve Historia de la Ornitología en los Altos Andes del Norte del Perú y Su Importancia para la Conservación». vol.2 p. 87-102. Revista de Glaciares y Ecosistemas de Montaña, 2017.
- ↑ Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ Dickinson, Edward C. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. 2: Passerines. 4. ed. Eastbourne: Aves Press, 2014. ISBN 978-0-9568611-2-2.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Sylviorthorhynchus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ Mouchard, Alex. «Etimología de los nombres científicos de las aves de Argentina» (PDF) p. 269. Centro Editor de América Latina S.A., 2013. [Consulta: 21 desembre 2025].
