Tabernanthe iboga

Infotaula d'ésser viuTabernanthe iboga Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deibogaïna Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaApocynaceae
TribuTabernaemontaneae
GènereTabernanthe
EspècieTabernanthe iboga Modifica el valor a Wikidata
(L.) Nutt.

Tabernanthe iboga és una planta que pertany a la família Apocynaceae. Prolifera als boscos de Gabon, Congo i l'oest d'Àfrica. Aquest arbust creix a Gabon i altres països de l'Àfrica central. En la medicina i els rituals tradicionals africans, l'arrel o l'escorça groguenca s'utilitza per produir al·lucinacions i resultats propers a la mort, amb algunes morts.[1] En dosis altes, la ibogaïna es considera tòxica i ha causat comorbiditats greus quan s'utilitza amb opioides o medicaments amb recepta.[1][2] L'Administració de Control de Drogues dels Estats Units (DEA) inclou la ibogaïna com a substància controlada de la Llei de Substàncies Controlades.[1]

Descripció

La T. iboga és originària dels boscos tropicals i prefereix sòls humits a l'ombra parcial.[3] Té fulles estretes de color verd fosc i raïms de flors tubulars en una tija erecta i ramificada, amb fruits groc-taronja que s'assemblen al Bitxo.[3]

Normalment creix fins a una alçada de 2 m, T. iboga pot arribar a créixer fins a convertir-se en un petit arbre de fins a 10 m d'alçada, si es donen les condicions adequades. Les flors són de color blanc groguenc o rosa i van seguides d'un fruit, taronja a la maduresa, que pot ser globós o fusiforme. Les seves arrels de carn groga contenen diversos alcaloides indol, sobretot la ibogaïna, que es troba en la concentració més alta a l'escorça de les arrels. El material de l'arrel, de sabor amarg, provoca un cert grau d'anestèsia a la boca, així com un entumiment sistèmic de la pell.[4]

Morfologia

És un arbust d'1 a 1,5 m d'altura, té un làtex copiós, blanc i d'olor desagradable. Les fulles són ovalades, generalment de 9 a 10 cm d'ample i d'un color verd-groc a l'anvers. Les flors creixen amb grups de 5 a 12 flors i tenen una corol·la amb forma de tub, es fa més ampla a la boca. Són de color groc, roses o blanques amb taques rosa. El fruit és ovoide, amb la punta d'un groc ataronjat i es presenta a parells, poden arribar a ser grans com olives.

Etnologia

L'arbre d'iboga és fonamental per a les pràctiques espirituals del Bwiti a l'Àfrica Centre-Occidental, principalment al Gabon, el Camerun i la República del Congo, on les arrels o l'escorça que contenen alcaloides s'utilitzen en diverses cerimònies, de vegades per crear una experiència propera a la mort.[5][6] Els iniciats d'aquesta pràctica espiritual prenen iboga en dosis massives, i de manera més regular es menja en dosis més petites en relació amb rituals i danses tribals que es realitzen a la nit. Utilitzen aquesta arrel pel seu efecte hipnòfug i la seva capacitat d'augmentar la resistència al cansament.

Mentre que en dosis més baixes l'iboga té un efecte estimulant i s'utilitza per mantenir l'alerta durant la caça,[7][8] en dosis moderades o altes, l'iboga indueix estats semblants a somnis amb visions vívides i al·lucinacions.[9]

Toxicologia

La part tòxica de la planta és l'arrel. La ibogaïna pot induir nàusees, vòmits, tremolors i mals de cap.[10] Quan la ibogaïna s'utilitza crònicament, es poden produir episodis maníacs que duren diversos dies, acompanyats d'insomni, irritabilitat, deliris, comportament agressiu i pensaments suïcides, entre altres efectes.[10][11]

La iboga està prohibida o restringida a Bèlgica, Polònia, Dinamarca, Croàcia, França,[12] Suècia i Suïssa. Als Estats Units, la ibogaïna està classificada per la Llei de substàncies controlades a la llista de drogues de la llista I,[13] tot i que la planta en si continua sense estar catalogada.

Referències

  1. 1 2 3 «Iboga». Drugs.com, 23-01-2019. Arxivat de l'original el June 1, 2008. [Consulta: 28 octubre 2019].
  2. ↑ «Ibogaine». ToxNet, National Library of Medicine, US National Institutes of Health, 04-09-2014. Arxivat de l'original el October 28, 2019. [Consulta: 28 octubre 2019].
  3. 1 2 «Iboga». Drugs.com, 23-01-2019. Arxivat de l'original el June 1, 2008. [Consulta: 28 octubre 2019].
  4. ↑ Schultes, Richard Evans. The Botany and Chemistry of Hallucinogens. 2a edició. Springfield Illinois: Charles C. Thomas, 1979.
  5. ↑ «Iboga». Drugs.com, 23-01-2019. Arxivat de l'original el June 1, 2008. [Consulta: 28 octubre 2019].
  6. ↑ Samorini, Giorgio. «Studies on the iboga cults. I. The ancient documents» (en anglès americà). Antrocom, 24-06-2024. [Consulta: 2 desembre 2024].
  7. ↑ McGown, Jay. «Out of Africa: Mysteries of Access and Benefit Sharing». Edmonds Institute, 2006. Arxivat de l'original el December 24, 2012. [Consulta: 28 juliol 2014].
  8. ↑ Hunter, Aina. «Busted for Iboga». Village Voice, 13-12-2005. Arxivat de l'original el November 23, 2010. [Consulta: 28 juliol 2014].
  9. ↑ «Iboga». Drugs.com, 23-01-2019. Arxivat de l'original el June 1, 2008. [Consulta: 28 octubre 2019].
  10. 1 2 «Iboga». Drugs.com, 23-01-2019. Arxivat de l'original el June 1, 2008. [Consulta: 28 octubre 2019].
  11. ↑ «Iboga Retreat Bwiti Initiation Gabon».
  12. ↑ «Arrêté du 12 mars 2007 modifiant l'arrêté du 22 février 1990 fixant la liste des substances classées comme stupéfiants» (en francès). admi.net. Arxivat de l'original el October 18, 2015. [Consulta: 28 juliol 2014].
  13. ↑ «Iboga». Drugs.com, 23-01-2019. Arxivat de l'original el June 1, 2008. [Consulta: 28 octubre 2019].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.