Takaki Kanehiro
- En aquest nom japonès, el cognom és Takaki.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1849  Takaoka (Shogunat Tokugawa) | ||
| Mort | 13 abril 1920 (70 anys) Roppongi | ||
| Causa de mort | hemorràgia cerebral | ||
| Sepultura | Cementiri d'Aoyama | ||
| Membre de la Cambra dels Pars | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | St Thomas's Hospital Medical School Kaiseijo Kagoshima Prefectural Medical University (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge, polític | ||
| Ocupador | Jikei University School of Medicine (en) The Jikei University Hospital (en) Nursing School of The Jikei (en) | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Marina Imperial Japonesa | ||
| Grau militar | surgeon general (en) | ||
| Conflicte | Guerra Boshin | ||
| Altres | |||
| Títol | Baró | ||
| Fills | Yoshihiro Takagi | ||
| Premis | |||
 | |||
El baró Takaki Kanehiro (japonès: 高木兼寛) (Takaoka i Miyazaki, 30 d'octubre de 1849 - Roppongi, 13 d'abril de 1920) fou un metge de la Marina Imperial Japonesa famós per la seva recerca sobre l'origen del beriberi.
Biografia
Nascut a Takaoka-cho, província de Hyūga (actual prefectura de Miyazaki), fill d'un samurai membre del domini de Satsuma, Takaki Kanehiro va estudiar medicina xinesa de jove i va servir com a metge a la Guerra de Boshin. Més tard va estudiar ciències mèdiques occidentals amb el metge britànic William Willis (al Japó, 1861-1881). Takaki va ingressar a la Marina Imperial Japonesa com a oficial mèdic el 1872. Va ser enviat a la Gran Bretanya per estudiar medicina el 1875 i va fer les seves pràctiques a la Facultat de Medicina de l'Hospital St Thomas, que ara forma part del King's College de Londres. Va tornar al Japó el 1880.[1]
Durant el període Edo, el consum d'arròs blanc polit, que abans estava restringit en gran part a les classes altes, va començar a estendre's entre els samurais de rang inferior i la gent de les ciutats, sovint constituint la major part de la seva dieta amb pocs plats d'acompanyament. Aquest canvi dietètic va contribuir a l'augment de la prevalença del beriberi (deficiència de vitamina B1 ), especialment a les principals ciutats com Kyoto, Nagoya, Edo (l'actual Tòquio) i Osaka a finals del segle xvii. En canvi, les poblacions rurals i els agricultors, que depenien de l'arròs integral menys refinat i dels grans barrejats amb un contingut de tiamina més alt, es van salvar en gran manera de la malaltia.[2]
Referències
- ↑ Sugiyama, Yoshifumi; Seita, Akihiro (en anglès) Journal of the Royal Society of Medicine, 106, 8, 29-07-2013, p. 332–334. DOI: 10.1177/0141076813497889. ISSN: 0141-0768. PMC: 3725862. PMID: 23897451.
- ↑ Aoki, Kunio Journal of Epidemiology, 17, 1, 2007, p. 1–18. DOI: 10.2188/jea.17.1. ISSN: 0917-5040. PMC: 7058449. PMID: 17202741.