Tallers Numax
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici industrial | |||
| Construcció | 1953 | |||
| Ús | edifici d'oficines | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Putxet i el Farró (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pl. Mañé i Flaquer, 1 / Vallirana, 30 | |||
| ||||
Els Tallers Numax són una antiga fàbrica de ventiladors i altres aparells elèctrics, situada a la plaça de Mañé i Flaquer del barri del Farró de Barcelona.[1]
Història
El 1917, els alemanys Ernst Ohliger Willmünder, Hermann Legler i Otto Streichhardt[2] van fundar la societat anònima Numax amb un capital de 25.000 pessetes i seu a la plaça de Mañé i Flaquer, 1.[3][4][5] Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada: «Col·lectivitat Obrera Tallers NUMAX. Fabricació de ventiladors, electromotors, timbres, transformadors, quadres indicadors, etc. Plaça Manyé i Flaquer, 1»,[6] i després de la contesa va passar a ser una societat comanditària, amb l'enginyer sabadellenc Ramon Arqué i Brujas com a director.[7]
Ohliger va morir el 1946,[8] i la societat va canviar la denominació a Tallers Numax-Arqué SA,[9] que seria regentada per Arqué fins a la seva mort el 1971.[10] A la dècada del 1950, la fàbrica fou ampliada i modernitzada,[11] i també es van obrir unes noves oficines al carrer de Balmes, 310.[12][13]
El 1966, Numax es va fusionar amb Fabricaciones Eléctricas Reunidas SA (FERSA),[14] que fabricava electrodomèstics (principalment aspiradores)[15] de la marca Electrospiro[16] al carrer de la Marina, 279,[17][18] entre els del Rosselló i de Còrsega.[14][19] El 1977, l'empresa entrà en suspensió de pagaments i, l'any següent, els treballadors van decidir autogestionar-la.[20] Tanmateix, el boicot de la resta del sector va obligar-ne al tancament definitiu el 1979, i el director Joaquim Jordà va fer-ne la pel·lícula Numax presenta....[19]
Reconeixement i memòria
Tot i que la fàbrica es trobava en un altre indret, el juliol del 2022, el Districte de l'Eixample va acordar batejar amb el nom de Treballadores de la Numax l'interior de l'illa de cases dels carrers de Rosselló, Sardenya, Provença i Sicília, prop de la Sagrada Família, on hi havia hagut el Cine Niza.[21][19]
Nous usos
Al setembre de 2025 un teatre va passar a ocupar l'antiga seu dels Tallers Numax, el teatre La Fàbrica, que, juntament amb el teatre La Gleva, constitueix l'entitat empresarial i artística Teatres del Farró. La nova sala teatral ocupa els 500 metres quadrats dels vells tallers, repartits en dos espais escènics que es poden combinar per configurar-ne un de sol, i ofereixen fins a 400 localitats.[22][23]
Referències
- ↑ «Parcel·la cadastral 8941824DF2884B». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Government Gazette. The United Provinces of Agra and Oudh, Parts 1-8, 22-03-1919, p. 564.
- ↑ Anuario financiero y de sociedades anónimas de España, 1922, p. 202.
- ↑ «Ernesto Ohliger. Plaça de Mañé i Flaquer 1. Instal·lar un electromotor en una fàbrica de timbres elèctrics». Q127 Foment 3294/1929. AMCB.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 573.
- ↑ Sota la bandera del federalisme. Àlbum d'homes de l'Espanya nova, 1937, p. 90.
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 29-07-1941, p. 5697.
- ↑ «D. Ernesto Ohliger Willmuender ha fallecido cristianamente en Barcelona el dís 12 de noviembre de 1946, a las 22 horas, a la edad de 70 años». La Vanguardia Española, 13-11-1946, p. 6.
- ↑ Bottin International, 1966, p. 1345.
- ↑ «Ramon Arqué i Brujas Enginyer industrial, natural de Sabadell, ha mort als 69 anys d'edat». La Vanguardia Española, 26-05-1971, p. 36.
- ↑ «Talleres Numax S.A. Mañé i Flaquer 1 amb sortida a Vallirana 30. Instal·lar, substituir i canvi de nom de diversos elements industrials ressenyats a la liquidació adjuntada». Q122 Activitats 102210. AMCB, 1954.
- ↑ Destino (revista), 02-01-1960, p. 5.
- ↑ «Balmes 310. Ramon Arqué Brujas, director gerent de Talleres Numax Arqué SA. Instal·lació de muntacàrregues». Q122 Activitats 132685. AMCB, 20-09-1958.
- 1 2 «Numax, Sociedad Anónima Fabricaciones Eléctricas Reunidas, Sociedad Anónima (FERSA)». La Vanguardia Española, 20-09-1966, p. 10.
- ↑ «Anunci d'electrodomèstics NUMAX ELECTROSPIRO». La Vanguardia, 09-11-1968, p. 45.
- ↑ «Anunci d'electrodomèstics NUMAX ELECTROSPIRO». La Vanguardia, 19-09-1973, p. 3.
- ↑ Boletín de información industrial, núms. 116-121, abril 1945, p. 52.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 130, 1333.
- 1 2 3 Palmer, Jordi. «Numax, Niza (i nazis), una història de la Barcelona autogestionària». El Nacional, 12-02-2023.
- ↑ Destino (revista), 05-01-1978, p. 2.
- ↑ «L'interior d'illa de l'antic Cinema Niza es rebatejarà amb el nom de Treballadores de la Numax». Servei de Premsa. Ajuntament de Barcelona, 24-07-2022.
- ↑ Rocamora, Carme. «Teatres del Farró obre les seves portes amb una comèdia de Virginia Woolf mai estrenada a l'estat espanyol». Diari El Jardí, 17-09-2025. [Consulta: 12 juliol 2026].
- ↑ Giralt Jonama, Víctor. «S'inaugura el teatre La Fàbrica al barri del Farró». Betevé, 17-09-2025. [Consulta: 12 juliol 2026].
Bibliografia
- Povedano Ferré, Rosa. Història de vida dels objectes. Aportacions del mètode biogràfic als estudis culturals del disseny: història de vida de la batedora elèctrica de braç. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia Social i Filosofia (tesi doctoral), 03-12-2008.
- Tatjer, Mercè «La industria de material y aparatos eléctricos en Barcelona, 1881-1970». Geocrítica. La electrificación y el territorio. Historia y futuro. Universitat de Barcelona, 2017.
Enllaços externs
- «El carrer Vallirana. Primera part: Vallirana de Baix». Finestres del Farró (blog), 13-03-2021.
- «Ventilador Numax». CE094011. Museo del Traje. Centro de Investigación del Patrimonio Etnológico.

