Talwar
 | |
| Tipus | sabre  |
|---|---|
| País d'origen | subcontinent indi |
El talwar, també talwaar, tarwar i tulwar, és una mena de sabre del subcontinent indi. Encara es pot trobar a l'India, Pakistan, Bangladesh i Nepal.
Etimologia
La paraula talwar prové del sànscrit taravāri (Sanskrit: तरवारि) que significa «espasa d'un fil».
Història
El talwar va evolucionar juntament amb altres sabres tals com el shamshir persa, el kilij turc i el pulwar afganès, que tots són derivats de les espases corbades més primitives de l'Àsia central. El talwar típic no té una corba tan pronunciada com el shamshir i només unes poques tenen el contrafil ampliat com el kilij.
Característiques
El talwar va ser produït amb moltes variacions i diferents fulles. Algunes fulles són molt rares, incloent exemplars amb dues puntes (zulfikar) i exemplaras amb fulles enormes (de vegades anomenades tegha) que semblen més aviat a una eina de botxí. Tanmateix, totes aquestes fulles són corbes i de fet, la gran majoria de talwars tenen la fulla de qualsevol sabre típic.
En molts exemplars la corba es fa més pronunciada en l'últim terç de la fulla, comparant-la amb el primer terç a prop del mànec. També és relativament comú una ampliació de la fulla a prop la punta (sense arribar al característic yelman del kilij). Aquest disseny ha influït fortament en molt models de sabre de cavalleria europeus, especialment el sabre reglamentari del 1796 per a la cavalleria lleugera britànica.
Un talwar típic té una fulla més gruixuda que el shamshir. Els exemples tardans sovint porten fulles fetes a Europa, unides a les distintives guarnicions hindús. La guarnició és formada per un pom en forma de disc amb una petita punta que surt del centre on es pot lligar un fiador per lligar l'arma al canell. A més, té una creu sencilla amb dos puntes que reforcen el terç fort de la fulla. Habitualment aquestes guarnicions són de ferro, encara que se'n poden trobar de llautó i argent, i és enganxat a l'espiga de la fulla per una resina molt forta. Els models més ornamentats poden tenir decoracions d'or i argent que es diuen koftgari.
Utilització
El talwar va ser dissenyat per utilitzar-lo tant a peu com a cavall. Té un mànec estret i el disc del pom subjecta el canell si hom intenta fer-lo servir per tallar com un sabre europeu. Aquestes característiques de l'empunyadura resulten en la mà tenint un suport molt segur sobre l'arma, permetent «encadenar talls» amb molta fermesa. Això juntament amb l'eixamplament de l'útilm terç de la fulla, augmenta l'impuls quan es llença un tall. Un guerrer ben entrenat podia amputar membres i caps amb certa facilitat. El fet que el talwar tingui una corba menor que el shamshir permet fer-lo servir per estocar també. Finalment, la punta a l'extemitat del pom podia ser utilitzada per atacar l'adversari en circumstàncies de combat molt proper, quan no sempre era possible utilitzar la fulla.
Galeria
Guarnició d'un talwar amb koftgari de plata.
Talwar amb guardamans del segle xix, koftgari de plata i fulla d'acer damasquinat.
Talwar del segle xix amb una fulla de 23 polzades, mànec d'acer d'estil típic i decorat amb un koftgari de plata.
Mukhtiyar del Nepal aguantant un Tarwar
Rajput, soldats amb talwars, durant la Visita Reial a Índia el 1876.
Guerrers indis lluitant amb talwars, segle xvii.
Un príncep indi amb talwar al 1870.
Un soldat indi amb un talwar, 1850.
Referències
- Brau, Stephen. Una Guia Històrica a Armes i Armadura. London: Edicions d'Estudi, 1991. ISBN 1-85170-723-9
- Evangelista, N. I Gaugler, W.M. (1995) L'enciclopèdia de l'espasa. Greenwood Grup editorial. ISBN 0-313-27896-2
- Nicolle, D. (2007) Crusader Warfare: Musulmans, Mongols i la lluita contra les Croades. Hambledon Continu. ISBN ISBN 1-84725-146-3, 978-1-84725-146-6
- Robson, B. (1975) Espases de l'Exèrcit britànic, Armes i Premsa d'Armadura.
- Stone, G.C. (1934) Un Glossari de la Construcció, Decoració i Ús d'Armes i Armadura, Southworth Premsa, Portland Maine.