Tamaïta
 Tamaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ca‚K‚Ba‚Na)₃₋ₔMn₂₄(Si‚Al)₄₀(O‚OH)₁₁₂·21H₂O |
| Epònim | districte de Nishitama i Riu Tama |
| Localitat tipus | mina Shiromaru, Okutama-cho, Districte de Nishitama, Prefectura de Tòquio, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | incolor a marró groguenc clar |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Dispersió òptica | r < v lleu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1999-011 |
| Símbol | Tam |
La tamaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la ganofil·lita.
Característiques
La tamaïta és un silicat de fórmula química (Ca‚K‚Ba‚Na)₃₋ₔMn₂₄(Si‚Al)₄₀(O‚OH)₁₁₂·21H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tamaïta pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Shiromaru, a Okutama-cho, dins el districte de Nishitama (Prefectura de Tòquio, Japó). També ha estat descrita a la mina Molinello, a la localitat italiana de Ne (província de Gènova, Ligúria). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[1]