Tapacul sorrenc
Teledromas fuscus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Rhinocryptidae |
| Gènere | Teledromas |
| Espècie | Teledromas fuscus (P.L. Sclater i Salvin, 1873) Teledromas fuscus |
| Distribució | |
 | |
El tapacul sorrenc[1] (Teledromas fuscus) és una espècie d'ocell en la família Rhinocryptidae. És monotípic dins del gènere Teledromas i endèmic d'Argentina.[2]
Descripció
El tapacul sorrenc fa 17 cm de llarg. Dos exemplars mascles capturats i anellats pesaven 35,4 i 41,8 g respectivament; una femella pesava 35,8 g. En l'adult, la corona del cap, l'esquena i les ales són de color canyella clar, igual que les plomes centrals de la cua. La resta de la cua és negrós. La gola i el pit són blancs, barrejant-se amb canyella clara als flancs i a la zona de la cloaca. Es creu que el juvenil té un plomatge similar.[3]
El cant típic del tapacul sorrenc és una frase de "notes fortes de 'txouk'" repetides fins a cinc vegades a Río Negro i fins a 10 vegades en altres parts de la distribució.[3]
Distribució i hàbitat
El tapacul sorrenc és un resident durant tot l'any del vessant oriental dels Andes argentins, des del sud-oest de la província de Salta, al nord, fins a la província de Río Negro, al sud. A la major part d'aquesta serralada es troba fins als 3.500 m i a Salta fins als 4.000 m. L'hàbitat són els matolls secs subtropicals o tropicals caracteritzats per una vegetació escassa sobre sorra i grava, rierols secs i barrancs.[4][3]
Comportament
Alimentació
Es creu que l'aliment principal del tapacul sorrenc són els artròpodes. S'alimenta únicament a terra mentre intenta mantenir-se amagat corrent entre els arbustos.[3]
Reproducció
El niu del tapacul sorrenc és una tassa oberta d'herba, generalment construïda al final d'un túnel de fins a 50 cm de llarg. Els ous es ponen entre novembre i febrer.[3]
Estat de conservació
La UICN avalua el tapacul sorrenc com en risc mínim. Tot i que la població no s'ha determinat, es creu que és estable i que l'espècie és força comuna. Habita diverses zones protegides i l'hàbitat no és propici per al desenvolupament agrícola.[4][3]
Taxonomia
El tapacul sorrenc és l'únic membre del gènere Teledromas i no té subespècies.[5] Genèticament, està més estretament relacionat amb el tapacul crestat (Rhinocrypta lanceolata).[6]
Referències
- ↑ «Tapacul sorrenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 9 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 Krabbe, Niels; Schulenberg, Thomas S. Sandy Gallito (Teledromas fuscus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.sangal1.01.
- 1 2 «Teledromas fuscus: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22703443a263599759.en..
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antthrushes, antpittas, gnateaters, tapaculos, crescentchests – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 setembre 2025].
- ↑ Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, p. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.