Tarot

Tarot de Visconti - Sforza

El tarot és un joc de cartes, va ser inventat a Itàlia al segle xv. Avui, i sobretot des de finals del segle xviii, també s'utilitza com a eina d'endevinació, com a eina de comunicació amb l'inconscient, utilitzant el seu llenguatge simbòlic. El joc de cartes del tarot està formada per 78 cartes entre els quals els esoteristes distingeixen arcans majors i arcans menors.

Nom

La paraula tarot i l'alemany Tarock deriven de l'italià Tarocchi, l'origen del qual és incert, tot i que taroch s'utilitzava com a sinònim de ximpleria a finals del segle xv i principis del XVI.[1] Les baralles eren conegudes exclusivament com a Trionfi durant el segle xv. El nou nom va aparèixer per primera vegada a Brescia al voltant de 1502 com a Tarocho.[2] Durant el segle xvi, un nou joc que es jugava amb una baralla estàndard però que compartia un nom molt similar (Trionfa) es va popularitzar ràpidament. Això va coincidir amb el canvi de nom del joc més antic a tarocchi.[3] En italià modern, el terme singular és Tarocco, que, com a substantiu, és un cultivar de taronja sanguina. L'atribut Tarocco i el verb Taroccare s'utilitzen regionalment per indicar que alguna cosa és falsa o falsificada. Aquest significat deriva directament del joc dels tarocchi tal com es juga a Itàlia, en què tarocco indica una carta que es pot jugar en lloc d'una altra carta.[4][5]

Baralla de cartes

Una sessió de joc de tarot francès

El propòsit original de les cartes del tarot era jugar a jocs. Una explicació molt superficial de les regles d'una baralla semblant al tarot es dóna en un manuscrit de Martiano da Tortona abans de 1425. Descripcions vagues del joc o de la terminologia del joc van seguir durant els dos segles següents fins a la descripció completa més antiga coneguda de les regles d'una variant francesa el 1637.[6] El joc del tarot té moltes variacions regionals. Els tarocchini han sobreviscut a Bolonya i encara n'hi ha d'altres que es juguen al Piemont i a Sicília, però a Itàlia el joc és generalment menys popular que en altres llocs.

El segle xviii va veure el més gran renaixement del tarot, durant el qual es va convertir en un dels jocs de cartes més populars d'Europa, jugat a tot arreu excepte a Irlanda i Gran Bretanya, la península Ibèrica i els Balcans otomans.[7] El tarot francès va experimentar un altre renaixement, a partir de la dècada del 1970, i França té la comunitat de jugadors de tarot més forta. Els jocs de tarot regionals, sovint coneguts com a tarock, tarok o tarokk, es juguen àmpliament a l'Europa central dins de les fronteres de l'antic Imperi austrohongarès.

Baralla italiana

Tarocco Piemontese: la carta del boig

Les baralles de pals italians es van idear per primera vegada al segle xv al nord d'Itàlia. Tres baralles d'aquesta categoria encara s'utilitzen per jugar a certs jocs:

  • El Tarot Piemontès consta dels quatre pals d'espases, bastons, copes i oros, cadascun encapçalat per un rei, una reina, un cavaller i un jack, seguits de les cartes de pip per a un total de 78 cartes. El trumfo 20 supera el 21 en la majoria de partides i el Bufó té el número 0 tot i no ser un trumfo.
  • El Tarot suís 1JJ és similar, però substitueix el Papa per Júpiter, la Papessa per Juno i l'Àngel pel Judici. Els triumfs es classifiquen en ordre numèric i la Torre es coneix com la Casa de Déu. Les cartes no són reversibles com el Tarot Piemontese.
  • El Tarot Bolonyès omet les cartes numerals del dos al cinc en pals llisos, deixant-lo amb 62 cartes, i té trumfos una mica diferents, no tots numerats i quatre dels quals tenen el mateix rang. Té un disseny gràfic diferent dels dos anteriors, ja que no va derivar del Tarot de Marsella.

Baralla italo-portuguesa

El Tarot Sicilià és l'única baralla que utilitza el sistema de pals portuguès, que utilitza punts espanyols però els interseca com els punts italians. Alguns dels trumfos són diferents, com ara el trumfo més baix, Misèria (indigència). Omet el Dos i el Tres dels oros, i els números de l'u al quatre en els trèvols, les espases i les copes: per tant, té 64 cartes, però no s'utilitza l'as d'oros, ja que és el portador de l'antic impost de timbre. Les cartes són força petites i no reversibles.

Baralla francesa

Les cartes de tarot de pal francès utilitzen els signes de trèvols, diamants, cors i piques. Amb l'excepció de les baralles novedoses, les cartes de tarot de pal francès s'utilitzen gairebé exclusivament per a jocs de cartes. Les primeres baralles de tarot de pal francès van ser fetes per la família de gravadors de Poilly, començant amb una baralla Minchiate de François de Poilly a finals de la dècada de 1650. A part d'aquests primers atípics, la primera generació de tarots de pal francès representava escenes d'animals als trumfos i, per tant, es van anomenar Tiertarock (Tier és animal en alemany) i van aparèixer per primera vegada al voltant de 1740. Al voltant de 1800, es va produir una varietat més gran de baralles, principalment amb art de gènere o veduta. Els estats alemanys solien produir una varietat de paquets de tarot de 78 cartes utilitzant pals italians, però més tard van canviar a cartes de pal francès; algunes es van importar a França. Només queden dos patrons de baralles de Cego amb pals francesos: la baralla Cego Adler fabricada per ASS Altenburger i una amb escenes de gènere de FX Schmid, que poden reflectir les cartes alemanyes convencionals del segle xix. Les baralles de tarot amb pals francesos actuals vénen en aquests patrons:

  • Industrie und Glück - l'Industrie und Glück ('Dil·ligència i fortuna'[8]) art de gènere tarock de l'Europa central utilitza nombres romans per als trumfos. Es ven amb 54 cartes; els 5 a 10 dels colls vermells i els 1 a 6 dels colls negres s'eliminen. Hi ha 3 patrons -tipus A, B i C- dels quals el tipus C s'ha convertit en l'estàndard, mentre que els tipus A i B apareixen en edicions limitades o especials.
  • El Tarot Nouveau - també anomenat Tarot Bourgeois - té un paquet de 78 cartes. S'utilitza habitualment per a jocs de tarot a França i per al Tarok danès a Dinamarca. De vegades també s'utilitza a Alemanya per jugar a Cego. Els seus trumfos d'art de gènere utilitzen nombres aràbics en els índexs de cantonada.
  • Adler-Cego - aquest és un tarot animal que s'utilitza a la Vall de l'Alt Rin i les regions muntanyoses veïnes com la Selva Negra o els Vosges Té 54 cartes organitzades de la mateixa manera que els paquets Industrie und Glück. Els seus trumfos utilitzen nombres aràbics però dins dels índexs centrats.
  • Tarot Nouveau - aquest paquet de F.X. Schmid és del tipus Tarot Nouveau i té escenes de gènere similars a les del Tarot Nouveau, però els nombres aràbics se centren com en el grup Adler-Cego.

Cartes de Tarock alemanyes

Des de finals del segle xviii, a més de produir els seus propis paquets de Tarot autèntics, els estats del sud d'Alemanya van fabricar paquets amb el pal alemany etiquetats Taroc, Tarock o Deutsch-Tarok. Aquests sobreviuen com a paquets "Schafkopf/Tarock" del patró bavarès i francià. No són paquets de tarot autèntics, sinó baralles estàndard de 36 cartes amb el pal alemany per a jocs com el Tarok alemany, el Bauerntarock, el Tarock de Württemberg i el Tarock bavarès. Fins a la dècada del 1980 també hi havia paquets de Tarock amb el patró de Württemberg. Hi ha 36 cartes; les cartes pip van del 6 al 10, Sota de Sota (Unter), Sobre Sota (Ober), Rei i As. Aquests utilitzen una classificació d'as a deu, com el klaverjas, on l'as és el més alt seguit del 10, el rei, l'Ober, el Sota i després del 9 al 6. El pal de cor és el pal de triomf per defecte.[3] El paquet bavarès també s'utilitza per jugar a Schafkopf excloent els Sisos.

Història

A mitjans del segle XV, els símbols del joc de cartes italià eren els que s'han transmès fins a l'actualitat: copes, espases, bastos i monedes, però a les cartes del tarot s'hi van afegir 21 triomfs, o tarocchi, que eren figures. Les primeres referències al tarot daten de les dècades de 1440 i 1450 al nord d'Itàlia: Venècia, Milà, Florència i Urbino, però amb la complicació del joc en aquell moment, és probable que hagués començat a evolucionar a principis de segle. Les cartes de tarot utilitzaven els pals italians estàndard, amb valors del 10 a l'1 i quatre cartes amb figura (rei, reina, cavaller i sota) fent un total de 56 cartes, i un comodí, i els 21 trumfos.[9]

Arcans majors

Segons els esoteristes, Els arcans majors són 22 làmines on es reflecteixen de manera profunda arquetips de la personalitat humana. Habitualment els arcans majors es comptabilitzen des del número 0 fins al 21, formant així un camí de vida filosòfic que reflecteix l'origen de l'home com a ésser des del seu origen en el cosmos (el boig) fins al seu retorn en el cosmos (el món) tot i que sovint es contempla la possibilitat d'enumerar-los des de l'1 (el mag) com a principi de la matèria fins al 22 (el boig) com a retorn a l'inici en el cosmos. El psicòleg suís Carl Jung va estudiar l'aspecte arquetípic dels arcans del tarot.

Arcans menors

Els arcans menors són 56 làmines dividides en quatre colls (com la baralla espanyola o la francesa) que poden fer referència a uns quants aspectes de la vida com ara la matèria (per exemple els diners) representat pel pal d'ors, les emocions (per exemple l'amor) representat per les copes, el pensament (vinculat per exemple a temes d'estudis) que són les espases, i l'acció (el funcionament de quelcom) representat pel pal de bastons.

Pel que fa a baralles del tarot la més utilitzada a nivell mundial és el Tarot de Marsella, encara que existeixen múltiples baralles de tarot que reflecteixen igualment els significats i representacions anteriorment esmentades. La primera referència al tarot apareix al segle xv Itàlia.

Nom de les cartes

I. Le Bateleur (El Mag)
II. La Papesse (La Papessa)
III. L'Impératrice (L'Emperadriu)
IV. L'Empereur (L'Emperador)
V. Le Pape (El Papa)
VI. L'Amoureux (L'Enamorat)
VII. Le Chariot (El Carro)
VIII. La Justice (La Justícia)
IX. L'Ermite (L'Ermità)
X. La Roue de Fortune (La Roda de Fortuna)
XI. La Force (La Força)
XII. Le Pendu (El Penjat)
XIII. (Normalment no té nom, se sol anomenar L'Arcane sans nom (L'Arcà sense nom) o La Mort (La Mort))
XIV. Tempérance (Temperança)
XV. Le Diable (El Diable)
XVI. La Maison Dieu (la Casa Déu)
XVII. L'Étoile (L'Estrella)
XVIII. La Lune (La Lluna)
XIX. Le Soleil (El Sol)
XX. Le Jugement (El Judici)
XXI. Le Monde (El Món)
Sense número. Le Mat o Le Fou (El Boig)

Referències

  1. ↑ Vitali, Andrea. Taroch - 1494 Arxivat 2021-02-25 a Wayback Machine. at Le Tarot Cultural Association. Recuperat 4 febrer 2018.
  2. ↑ Depaulis, Thierry The Playing-Card, 37, 2, 2008, p. 89–102.
  3. 1 2 (Dummett, 1980)
  4. ↑ «Tarocco» (en italià). www.treccani.it. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
  5. ↑ «Taroccare» (en italià). www.treccani.it. Arxivat de l'original el 23 de gener 2021. [Consulta: 9 setembre 2020].
  6. ↑ Dummett, Michael. A History of Games Played with the Tarot Pack. Lewiston, New York: Edwin Mellen Press, 2004, p. 17–21.
  7. ↑ Parlett, David. The Oxford Guide to Card Games. Oxford: Oxford University Press, 1990. ISBN 0-19-214165-1.
  8. ↑ "Diligence and Fortune" is the contemporary meaning of the phrase Industrie und Glück. See, for example, Placardi, Carl (1766). Das Kaiserliche Sprach- und Wörterbuch, Cölln am Rhein: Metternich, pàgines 72 and 83.
  9. ↑ Husband, Tim. «Before Fortune-Telling: The History and Structure of Tarot Cards» (en anglès). Metropolitan Museum, 8 abril 2016. Arxivat de l'original el 29 de gener 2024. [Consulta: 15 octubre 2021].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

  • Tarot History (anglès)
  • «Tarot Cards». The Morgan Library & Museum. [Consulta: 19 gener 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.