Tau de la Verge

Infotaula objecte astronòmicTau de la Verge
Tipusestel, font d'infrarojos, estrella doble, font propera a infrarojos, font d'emissió de rajos ultraviolats i estrella peculiar Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2IV/V Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra69,526 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi1,6 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,5 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,237 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa1,96 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.500 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi14,3831 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−2,49 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−21,594 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)17,317 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar160 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2,49 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial800 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 1m 38.7936s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)1° 32' 40.3102'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,8 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat70 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada724 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
2MASS J14013879+0132402 (2MASS)
GSC 00316-01271 (GSC)
HD 122408 (Catàleg Henry Draper)
HIP 68520 (Catàleg Hipparcos)
HR 5264 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 120238 (Catàleg SAO)
τ Vir (nomenclatura de Bayer)
ADS 9085 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
PLX 3196 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
BD+02 2761 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J14016+0133A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 516 (FK5)
GC 18945 (Catàleg General de Boss)
GCRV 8244 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 68520 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 13566+0202 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
JP11 2462 (JP11)
N30 3186 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 367 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 160264 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2024 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 17203 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 316-1271-1 (Catàleg Tycho)
UBV 12421 (UBV)
YZ 1 4844 (YZ)
uvby98 100122408 A (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
PLX 3196.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
WDS J14016+0133A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
IRAS 13591+0147 (IRAS)
WEB 12001 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 3661266384966554368 (Gaia Data Release 2)
93 Vir (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 3661266384967451520 (Gaia DR3)
TIC 420649413 (TESS Input Catalog)
AG+01 1599 (AGK3U)
UBV M 19914 (UBV)
Renson 35100 (General catalogue of AP and AM stars)
AKARI-IRC-V1 J1401388+013239
GEN# +1.00122408A
SKY# 25696
[HFE83] 998
CSI+02 2761 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
WISEA J140138.81+013240.0 (AllWISE Data Release) Modifica el valor a Wikidata

Tau de la Verge (τ Virginis) és un estel de magnitud aparent +4,24 en la constel·lació de la Verge. No té nom propi habitual però en l'astronomia xinesa era coneguda, al costat de σ Virginis, com Tien Teen, «els Camps Celestials».[1] Es troba a 225 anys llum del Sistema Solar.[2]

Característiques

Tau de la Verge és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V.[3][4] La seva temperatura superficial és de 8225 K i la seva lluminositat és 73 vegades més alta que la del Sol. Té un radi 4,2 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació projectada de 168 km/s, i el seu període de rotació és inferior a 1,3 dies. Els models teòrics permeten concloure que té una massa d'entre 2,5 i 2,6 masses solars. La seva elevada lluminositat —quatre vegades superior a la de l'estel A3V Heze (ζ Virginis)— es deu al fet que està a punt de finalitzar la fusió del seu hidrogen intern, i pot ser considerada una subgegant.[2] Té una edat estimada de 310 milions d'anys.[5]

El contingut metàl·lic de Tau de la Verge és inferior al solar; diverses fonts situen el seu índex de metal·licitat [Fe/H] entre -0,12 i -0,27.[6][7] El comportament d'altres elements avaluats és dispar. Níquel i estronci són deficitaris en relació al Sol —l'abundància d'aquest últim és només un 5 % de la solar—, mentre que escandi i sodi són sobreabundants.[6]

Companya estel·lar

Tau de la Verge té un tènue company estel·lar amb una lluentor de 7,7 magnituds inferior al de l'estel primari. La seva separació visual respecte a ella és de 14,4 segons d'arc, cosa equival a una distància real entre ambdós igual o major de 990 UA.[8]

Referències

  1. ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
  2. 1 2 Tau Virginis (Stars, Jim Kaler)
  3. ↑ Tau Vir -- Star in double system (SIMBAD)
  4. ↑ Tau Virginis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  5. ↑ Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Trilling, D.; Bryden, G.; Muzerolle, J.; White, B.; Gorlova, N.; Young, E. T.; Beichman, C. A.; Stapelfeldt, K. R.; Hines, D. C. «Decay of Planetary Debris Disks». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 1010-1026.
  6. 1 2 Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 1121-1135.
  7. ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A71.
  8. ↑ De Rosa, R. J.; Bulger, J.; Patience, J.; Leland, B.; Macintosh, B.; Schneider, A.; Song, I.; Marois, C.; Graham, J. R.; Bessell, M.; Doyon, R. «The Volume-limited A-Star (VAST) survey - I. Companions and the unexpected X-ray detection of B6-A7 stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 854-866.

Vegeu també