Taula auxiliar

Un guéridon de c. 1810 del fuster francès americà Charles-Honoré Lannuier. xapas de caoba, fusta de satí, palissandre i possiblement sicòmor, llautó daurat i marbre. Situat a la Sala Vermella de la Casa Blanca.[1]

Una taula auxiliar, vetllador[2][3] o gueridon en altres idiomes és una taula petita sostinguda per una o més columnes, o figures escultòriques humanes o mitològiques, sovint amb una part superior circular. El gueridon va originar-se a França cap a mitjan segle XVII. N'existeixen de molt senzilles, merament utilitàries i també edicions de luxe, que fan servir fusta noble, or i argent, esmalt, figures de bronze etc.[4] .[5] En el món de la restauració fa referència a una petita taula que que es porta a costat de la taula, per fer el toc final com ara flamejar, netejar un peix… Això és diu també servei a la russa.[6] En el mobiliari domèstic serveix per posar un candelabre, els gots, canapès, els segons plats, ampolles de vi, …

Gueridon

Una varietat de petites taules auxiliars ocasionals (aquelles sense cap funció particular) ara s'anomenen guéridons en francès. [4]

Història

Els suports dels primers guéridons sovint es van inspirar en l'antic Egipte i Grec, així com en diverses figures tradicionals humanes africanes (inspirades en les cariàtides). Ja n'hi ha exemplars trobats a les excavacions de Pompeia a Itàlia. Segons la moda, recolzava en una figura humana africana, de la mitologia greco-romana o egipciana.[4]

Tot i que sovint tenia propòsits humils, com ara sostenir un canelobre o un gerro, podia ser una peça decorativa d'alt estil de moble de cort. Quan Lluís XIV va morir el 1715, hi havia diversos centenars de guéridons a Versalles, i en una generació havien adoptat un nombre gairebé infinit de formes: columnes, trípodes, terminis i figures mitològiques. Algunes de les formes més senzilles i artístiques eren de fusta tallada amb motius decoratius familiars i daurada. S'han utilitzat plata, esmalt i, de fet, gairebé qualsevol material amb què es pugui fer moble per a la seva construcció.[4]

Galeria

Referències

  1. ↑ Kenny, Peter M.; Bretter, Frances F.; Leben, Ulrich. Honoré Lannuier Cabinetmaker from Paris: The Life and Work of French Ébéniste in Federal New York (en anglès). The Metropolitan Museum of Art, New York and Harry Abrams, 1998. ISBN 0-87099-836-6.
  2. ↑ «vetllador». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ «vetllador». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 1 2 3 4 Chisholm, 1911.
  5. ↑ Tikanen, Amy; et alii. «Gueridon | French, Antique, Furniture» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 8 juliol 2025].
  6. ↑ «servei a la russa». Consultes lingüístiques. Optimot. [Consulta: 8 juliol 2025].

Bibliografia

  • Abbott, James A. A Frenchman in Camelot: The Decoration of the Kennedy White House by Stéphane Boudin (en anglès). Boscobel Restoration, 1995. ISBN 0-9646659-0-5. .
  • Piera, Mónica; Mestres, Albert. El moble a Catalunya: l'espai domèstic del gòtic al modernisme. Fundació Caixa Manresa, 1999. ISBN 978-84-88811-53-0. 
  • Kenny, Peter M., Frances F. Bretter i Ulrich Leben. Honoré Lannuier, ebenista de París: La vida i obra del francès Ébiniste a la Nova York federal. El Metropolitan Museum of Art, Nova York i Harry Abrams: 1998. ISBN.
  • Monkman, Betty C. La Casa Blanca: El mobiliari històric i les primeres famílies. Abbeville Press: 2000. ISBN.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.