Taxus brevifolia

Infotaula d'ésser viuTaxus brevifolia Modifica el valor a Wikidata

Fulla Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNgairebé amenaçada Modifica el valor a Wikidata
NatureServesegur Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font depaclitaxel i Pacific yew (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
ClasseConiferae
FamíliaTaxaceae
GènereTaxus
EspècieTaxus brevifolia Modifica el valor a Wikidata
Nutt., 1849 Taxus brevifolia Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Taxus baccata subsp. brevifolia (Nutt.) Pilg.
  • Taxus baccata var. brevifolia (Nutt.) Koehne
  • Taxus baccata var. canadensis Benth.
  • Taxus boursieri Carrière
  • Taxus brevifolia var. polychaeta Spjut
  • Taxus brevifolia subsp. polychaeta (Spjut) Silba
  • Taxus brevifolia var. reptaneta Spjut
  • Taxus brevifolia subsp. reptaneta (Spjut) Silba
  • Taxus lindleyana A. Murray bis
  • Taxus occidentalis Nutt.
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

Taxus brevifolia és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del Nord-oest del Pacífic d'Amèrica del Nord.[1] Es troba des d'Alaska a Califòrnia, amb una distribució disjunta al sud-est de la Colúmbia Britànica i Idaho. En anglès rep els noms de "pacific yew" o "western yew".[2][3][4][5][6][7] Els amerindis Concow l'anomenen yōl'-kō.[8]

Característiques

És un arbre perennifoli de mida mitjana a petita, que fa fins a 10–15 m d'alt i amb un tronc de 50 cm de diàmetre. És de creixement extremadament lent. Les fulles són lanceolades i planes d'1–3 cm de llargada i 2–3 mm d'amplada.

Les seves pinyes estan molt modificades i tenen una sola llavor de 4–7 mm de llargada i presenten l'estructura anomenada aril, de 8–15 mm de llargada i d'amplada. Principalment la seva sexualitat és dioica, però ocasionalment alguns individus poden canviar a ser monoics o canviar de sexe al llarg del temps.[9]

Usos

Tradicionalment els amerindis usaven la seva fusta per a fer arcs[10] i rems per les canoes[11] entre d'altres molts usos.[12]

La droga de quimioteràpia paclitaxel (taxol), deriva, en principi per semisíntesi de Taxus brevifolia per bé que actualment prové també d'altres espècies de teix.[13]

Galeria

Referències

  1. ↑ Lutz, J.F.. Veneer Species that Grow in the United States. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Forest Products Laboratory, 1972, p. 123 [Consulta: 26 juny 2023].
  2. ↑ United States. Department of Agriculture. Agriculture Handbook. U.S. Department of Agriculture, 1949, p. 573 [Consulta: 26 juny 2023].
  3. ↑ Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vascular Plants of the Pacific Northwest. University of Washington Press, Seattle.
  4. ↑ Hultén, E. 1968. Flora Alaska i–xxi, 1-1008. Stanford University Press, Stanford.
  5. ↑ Moss, E. H. 1983. Flora of Alberta (ed. 2) i–xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
  6. ↑ Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. California Flora 1-1681. University of California Press, Berkeley.
  7. ↑ Welsh, S. L. 1974. Anderson's Flora of Alaska and Adjacent Parts of Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
  8. ↑ Chesnut, Victor King. Plants used by the Indians of Mendocino County, California. Government Printing Office, 1902, p. 408 [Consulta: 24 agost 2012].
  9. ↑ Praciak, A. . The CABI Encyclopedia of Forest Trees. Cabi, 2013, p. 458. ISBN 978-1-78064-236-9 [Consulta: 26 juny 2023].
  10. ↑ United States. Bureau of Land Management. Pacific Yew: Final Environmental Impact Statement. USDA Forest Service, Pacific Northwest Regional Office, 1993, p. 7-PA5 [Consulta: 26 juny 2023].
  11. ↑ Turner, N.J.. Ancient Pathways, Ancestral Knowledge: Ethnobotany and Ecological Wisdom of Indigenous Peoples of Northwestern North America. McGill-Queen's University Press, 2014, p. 359. ISBN 978-0-7735-8540-9 [Consulta: 26 juny 2023].
  12. ↑ «Taxus and Taxol - A Compilation of Research Findings».
  13. ↑ BGCI. «‘Miracle’ Cures Face Extinction». [Consulta: 21 juliol 2008].

Bibliografia