Te Deum
| Títol original | Te Deum laudamus (la)  |
|---|---|
| Forma musical | lletra obra literària |
| Llengua | llatí |
| Publicació | 414 |
| Gènere | text d'himne |
 | |
Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies. Quan no se cita com títol de l'obra sinó com nom comú, s'ha d'emprar en minúscula i en una única paraula: tedèum. Tradicionalment atribuït a una data anterior a l'any 100 dC. 500, però potser amb antecedents que el situen molt anterior.[1] És fonamental per a l'himnari ambrosià, que es va estendre per tota l'Església llatina amb altres parts del ritu ambrosià de Milà entre els segles VI i VIII. De vegades es coneix com l'himne ambrosià, tot i que és poc probable que l'autoria sigui de Sant Ambrosi. El terme Te Deum també es pot referir a un breu servei religiós (de benedicció o agraïment) que es basa en l'himne.[2]
Sol ser entonat en moments de celebració. L'himne continua sent regularment utilitzat per l'Església Catòlica Romana, en l'Ofici de les Lectures enquadrat en la Litúrgia de les Hores. També se sol entonar en les misses celebrades en ocasions especials com en les cerimònies de canonització, l'ordenació de preveres, etc. Els cardenals l'entonen després de l'elecció d'un papa.
Compost originalment en llatí, pren el nom del seu primer vers. Se sol denominar també com «Himne Ambrosià», ja que s'atribueix a Sant Ambròs de Milà, encara que una llegenda indica que el van compondre en comú, inspirats per l'Esperit Sant, Sant Agustí i Sant Ambròs. Quan, l'any 387, Sant Agustí va rebre el baptisme de mans de Sant Ambròs - segueix dient la llegenda -, Ambròs va entonar aquest himne i Agustí anava responent als seus versos.
Història
El seu origen es remunta probablement a la primera meitat del segle iv. En la seva forma actual es troba per primera vegada al «Antiphonarium Benchorense» de Bangor (Irlanda del Nord), que s'ha de datar al voltant de l'any 690. En publicacions recents també se'n cita com a autor el bisbe Niceti de Remesiana (al voltant de l'any 400). Des del segle ix se'n coneixen també diverses traduccions.
L'autoria de l'himne s'atribueix tradicionalment a Sant Ambròs (mort el 397) o Sant Agustí (mort el 430). En els estudis del segle xix, es van proposar Sant Hilari de Poitiers (mort el 367) i Sant Nicetas de Remesiana (mort el 414) com a possibles autors. Al segle xx, l'associació amb Nicetas ha estat desaprovada, de manera que l'himne, tot i que gairebé amb certesa data del segle IV, es considera d'autoria incerta. L'autoria de Nicetas de Remesiana va ser suggerida per l'associació del nom "Nicetas" amb l'himne en manuscrits a partir del segle x, i va ser defensada particularment a la dècada de 1890 per Germain Morin. Els himnòlegs del segle XX, especialment Ernst Kähler (1958), han demostrat que l'associació amb "Nicetas" és espúria.[3] El Te Deum té similituds estructurals amb una pregària eucarística i s'ha proposat que originalment va ser compost com a part d'una.[4]
Abans de les reformes del Papa Joan XXIII de 1961, no es deien ni el Gloria ni el Te Deum a la festa dels Sants Innocents, tret que caigués en diumenge, ja que van ser martiritzats abans de la mort de Crist i, per tant, no podien assolir immediatament la visió beatífica.[5]
A la Litúrgia de les Hores del Papa Pau VI, el Te Deum es canta al final de l'Ofici de Lectures tots els diumenges excepte els de Quaresma, en totes les solemnitats, a les octaves de Pasqua i Nadal, i en totes les festes.[6] El Manual d'Indulgències revisat (quarta edició) concedeix una indulgència plenària, en les condicions habituals, a aquells que la reciten en públic la nit de Cap d'Any.[7][8]
A l'Ofici Diari dels Ordinariats Catòlics, el Te Deum es canta a l'Oració del Mati com a Càntic després de la Primera Lliçó. Està assignat per a (1) els diumenges excepte en Prequaresma i Quaresma, (2) Festes i Solemnitats, i (3) tots els dies durant les Octaves de Nadal, Pasqua i Pentecosta.[9]
També s'utilitza juntament amb els càntics estàndard de l'Oració del Matí tal com es prescriu al Llibre Anglicà d'Oració Comuna, com a opció a l'Oració del Matí o als Matins per als luterans, i és conservat per moltes esglésies de la tradició reformada.
L'himne s'utilitza regularment a l'Església Catòlica, l'Església Luterana, l'Església Anglicana i l'Església Metodista (principalment abans de l'Homilia) a l'Ofici de Lectures que es troba a la Litúrgia de les Hores, i en acció de gràcies a Déu per una benedicció especial com l'elecció d'un papa, la consagració d'un bisbe, la canonització d'un sant, una professió religiosa, la publicació d'un tractat de pau, una coronació reial, etc. Es canta després de la missa o de l'Ofici Diví o com a cerimònia religiosa separada.[10] L'himne també continua en ús a la Comunió Anglicana i algunes esglésies luteranes en entorns similars.
Text en llatí i català
Encara que hi ha diverses versions de l'himne, una de les més acceptades actualment és:
|
|
|---|
Celebració del Te Deum
En a l'àmbit catòlic és tradicional finalitzar l'any amb un tedèum. El papa acostuma a celebrar-lo la tarda del 31 de desembre. En alguns països com Argentina, Colòmbia, Guatemala, Panamà, Paraguai i el Perú, es realitza una cerimònia d'acció de gràcies amb el nom de Te Deum, en ocasió de les festes nacionals de cada nació. A Xile igualment es realitza, encara que té caràcter ecumènic; s'oficia a la Catedral Catòlica Metropolitana de Santiago cada 18 de setembre.
Configuracions musicals
El text ha estat musicat per molts compositors, amb arranjaments de Zelenka, Händel, Haydn, Mozart, Berlioz, Verdi, Bruckner, Furtwängler, Dvořák, Britten, Kodály i Pärt entre els més coneguts. Jean-Baptiste Lully va escriure una arranjament del Te Deum per a la cort de Lluís XIV de França i va patir una lesió mortal mentre el dirigia. Michel Richard de Lalande va escriure una arranjament del Te Deum, S.32. El preludi de la arranjament de Marc-Antoine Charpentier (H.146) és ben conegut a Europa per haver estat utilitzat com a tema musical per a les emissions de la xarxa Eurovisió de la Unió Europea de Radiodifusió, sobretot el Festival de la Cançó d'Eurovisió i Jeux Sans Frontières. També va escriure tres altres arranjaments del Te Deum: H.145, H.147, H.148. Henry Desmarets, dues arranjaments del Te Deum (1687). Louis-Nicolas Clérambault va escriure tres arranjaments del Te Deum: C.137, C.138, C.155. Anteriorment s'havia utilitzat com a música de tema per a la sèrie documental de Bud Greenspan, The Olympiad . El Coronation Te Deum de Sir William Walton va ser escrit per a la coronació de la reina Elisabet II el 1953. Altres arranjaments anglesos inclouen els de Thomas Tallis, William Byrd, Henry Purcell, Edward Elgar, Richard St. Clair i Herbert Howells, així com cinc arranjaments de George Frideric Handel i tres de Charles Villiers Stanford.
Referències
- ↑ Kooy, Brian K. (en anglès) Reference Reviews, 21, 7, 25-09-2007, p. 14–16. DOI: 10.1108/09504120710821550. ISSN: 0950-4125.
- ↑ Pinnock, William Henry. «Te Deum, a Separate Service». A: The laws and usages of the Church and clergy. Cambridge: J. Hall and Son, 1858, p. 1301.
- ↑ Springer, C. P. E.. «Te Deum». A: Theologische Realenzyklopädie. Walter de Gruyter, 1976, p. 24–. ISBN 9783110171341.
- ↑ Brown, Rosalind. «On singing 'Te Deum'». www.durhamcathedral.co.uk, 19-07-2009. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑
«Holy Innocents». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913. - ↑ «General Instruction of the Liturgy of the Hours, n. 228 and n. 231.». [Consulta: 2 desembre 2007].
- ↑ «Te Deum». [Consulta: 31 desembre 2011].
- ↑ «Enchiridion Indulgentiarum quarto editur». www.vatican.va. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ Divine Worship Daily Office North American Edition. Newman House press, September 2020, p. 70. ISBN 978-1-7330293-2-2.
- ↑ «The Te Deum (cont.)». Musical Musings: Prayers and Liturgical Texts – The Te Deum. CanticaNOVA Publications. [Consulta: 7 juliol 2007].