Teburoro Tito

Plantilla:Infotaula personaTeburoro Tito
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1953 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Tabiteuea Modifica el valor a Wikidata
Member of the House of Assembly of Kiribati (en) Tradueix
7 gener 2016 – 5 setembre 2017
Legislatura: 11th Parliament of Kiribati (en) Tradueix

Circumscripció electoral: Tarawa Sud
President de Kiribati
1r octubre 1994 – 28 març 2003
← Ata Teaotai (en) Tradueix – Tion Otang → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitChristian Democratic Party (Kiribati) (en) Tradueix
Protegim el Maneaba Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKeina Tito Modifica el valor a Wikidata
GermansKoru Tito Modifica el valor a Wikidata

Teburoro Tito (Tanaeang, 25 d'agost de 1953) és un polític i diplomàtic de Kiribati que va exercir com a tercer president de Kiribati de 1994 a 2003.

Primers anys

Teburoro Tito va néixer a Tanaeang, un poble de Tabiteuea Nord, el 25 d'agost de 1952 o 1953. El 1971, Tito va rebre una beca del govern per assistir a la Universitat del Pacífic Sud a Fiji. Va ser president de l'associació d'estudiants el 1976 i el 1977. Tito es va graduar el 1977 amb una llicenciatura en ciències i un certificat en educació. Després, va romandre a la universitat fins al 1979 com a coordinador d'estudiants.[1]

Inici de la carrera política

El 1980, Tito va tornar a Kiribati i va esdevenir funcionari de beques per al Ministeri d'Educació. El 1982, va fer un viatge d'estudis de trenta dies als Estats Units d'Amèrica "per a futurs líders". Tito va exercir com a funcionari sènior d'educació de 1983 a 1987. Tito, un apassionat jugador de futbol, també va presidir l'Associació de Futbol de Kiribati de 1980 a 1994.[1]

El març de 1987,[2] Tito va ser elegit membre del parlament per la circumscripció del Consell Urbà de Teinainano, al sud de Tarawa. A les eleccions presidencials d'aquell any, Tito va ser un dels tres candidats finals.[1] [3] El líder de l'oposició, Harry Tong, havia estat considerat inicialment com a candidat, però es va retirar a favor de Tito. Els altres dos candidats, Ieremia Tabai i Teatao Teannaki, eren el president i el vicepresident en funcions.[4]

Tito es va forjar una reputació com a "un home enèrgic i molt eloqüent" i, com a candidat catòlic, es va guanyar el favor dels votants catòlics,[4] que formaven gran part de l'oposició al govern de Tabai.[5] Tant Tabai com Tito van limitar la seva campanya a les illes on eren més populars —Tabai al sud i Tito al nord—, renunciant a qualsevol intent d'obtenir vots dels bastions de l'altre candidat.[6] Tito va perdre contra Tabai, però va rebre el percentatge de vots més alt per a qualsevol oponent del govern de Tabai des de la independència amb un 42,7%.[4] Es va especular que Teannaki, un aliat de Tabai, va dividir el vot catòlic de manera que el va convertir en un candidat que va saquejar Tito.

Com a part del Partit Demòcrata Cristià (MTM), Tito va esdevenir líder de l'oposició fins al 1990, quan va exercir de líder adjunt fins al 1994.[1][7] Tito també va ser membre del Comitè de Comptes Públics del 1987 al 1990 i del Comitè Executiu de l'Associació Parlamentària de la Commonwealth (CPA) del 1988 al 1989, i va assistir a conferències i reunions a l'estranger.[1]

Presidència

1994  – 1998

El 1994, Tito i tres candidats més, tots del MTM, van ser nominats per a les eleccions presidencials. Hi havia hagut denúncies de mala conducta contra el govern sortint, i es va produir una breu crisi constitucional quan el president en funcions Tekiree Tamuera va ser destituït per la força. Tito va guanyar les eleccions amb una victòria aclaparadora amb el 51% dels vots.[1][7]

Tito ha cridat l'atenció sobre els efectes perjudicials de l'escalfament global a les nacions insulars del Pacífic.[8] S'ha queixat que els països grans no fan prou per compensar les seves contribucions al canvi climàtic, mentre que països petits com Kiribati en pateixen els efectes. Ha comparat la situació amb les formigues en una fulla molestades per elefants que es passegen pel llac. "El problema no és el comportament de les formigues [sinó] com convèncer els elefants que siguin més dòcils".[9] Tot i això, Tito és escèptic davant dels científics i polítics que diuen que l'augment del nivell del mar inevitablement submergirà Kiribati, citant Gènesi 9:11.[10]

La Línia internacional de canvi de data passava per Kiribati. Complint una promesa de campanya, Tito va declarar que la Línia de Data passaria per la frontera oriental del seu país a partir de l'1 de gener de 1995. Això va convertir les Illes de la Línia de Kiribati en la primera regió del món a veure el nou dia. La decisió va atreure poca atenció fins que altres països del Pacífic van disputar la reclamació després que s'acostessin les celebracions del mil·lenni.[11] [12] Altres nacions del Pacífic van intentar moure la Línia de Data, implementar temporalment l'horari d'estiu i reclamar el "primer territori", la "primera terra", la "primera terra habitada" o la "primera ciutat" per entrar a l'any 2000.[13]

1998  – 2002

El Partit Demòcrata Cristià i la principal oposició van perdre escons a les eleccions parlamentàries de 1998. El 27 de novembre, Tito va ser reelegit amb el 52% dels vots, mentre que Harry Tong només va rebre el 46%.[1]

El 14 d'abril de 1999, Tito va escriure una carta sol·licitant l'admissió de Kiribati a les Nacions Unides,[14] que va ser acceptada. Tito va assistir a les celebracions del mil·lenni a l'illa Caroline, que el govern havia rebatejat com a Illa del Mil·lenni. Com a la més oriental de les Illes de la Línia, Caroline seria el primer lloc del món a entrar-hi l'1 de gener de 2000. Mike Donkin, de BBC News, va informar que Tito va parlar amb emoció mentre el seu país es trobava al centre de l'atenció. "Els nostres ancians ens diuen que en els nostres antics mites i llegendes, aquestes illes van ser on va començar la creació", va dir Tito. "Aquest moment particular de la història sembla confirmar la mitologia dels nostres avantpassats."[15]

2002  – 2003

El febrer de 2003, Tito va ser reelegit per Taberannang Timeon per 547 vots. Un tema electoral important va ser l'estació xinesa de seguiment de satèl·lits a Tarawa. Creada el 1997, era l'única instal·lació de satèl·lits a alta mar de la Xina i va tenir un paper en el programa espacial xinès rastrejant la primera persona que van enviar a l'espai. Tanmateix, hi havia preocupacions sobre el seu possible ús militar i al·legacions que s'utilitzava per monitorar el camp de tir de míssils Kwajalein dels EUA.[16] [17] Quan el diputat Harry Tong va demanar a Tito que revelés detalls sobre el contracte d'arrendament de 15 anys de la Xina, Tito s'hi va negar. També va preguntar a Tito sobre l'ambaixador xinès Ma Shuxue que va reconèixer que el govern xinès havia donat 2.850 dòlars a una societat cooperativa vinculada a Tito.[17] Hi va haver una altra controvèrsia quan Tito va llogar un avió ATR- 72-500 a costa del govern, perdent 8 dòlars australians. milions durant els primers sis mesos.[18] Al març, el parlament es va dissoldre després d'una votació de censura de 40  – 21 contra el govern de Tito.[17]

Postpresidència

El setembre de 2017, Tito va dimitir del parlament per convertir-se en el representant permanent del país davant les Nacions Unides.[19] El 2018, la presidenta Taneti Maamau va nomenar Tito ambaixador als Estats Units.

El juny de 2024, Tito va oferir a Leticia Carvalho un possible càrrec d'alt nivell a l'Autoritat Internacional dels Fons Marins, l'organisme que regula la mineria als fons marins, a canvi de posar fi a la seva candidatura per convertir-se en la seva secretària general. Això deixaria sense oposició el candidat patrocinador de Kiribati, el titular Michael Lodge. Kiribati va arribar a un acord amb The Metals Company per assegurar l'accés miner als sectors de l'oceà Pacífic governats per l'Autoritat dels Fons Marins, cosa que es veuria frustrada si Carvalho, amb mentalitat conservacionista, tenia èxit. Carvalho s'hi va negar.[20]

Vida personal

Tito està casat amb la Keina Tito, amb qui té un fill.[1] També té una néta.[21][1] Abans que Tito es convertís en president, Lodge era l'advocat de la seva família. Els va representar quan la germana de Tito va morir durant el part després d'haver estat sedada inadequadament.[22]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 East i Thomas, 2003, p. 274—275.
  2. ↑ Van Trease, 1993, p. 68.
  3. ↑ Van Trease, 1993, p. 68, 70.
  4. 1 2 3 Van Trease, 1993, p. 70.
  5. ↑ Van Trease, 1993, p. 63.
  6. ↑ Bataua, Batiri T. (1 juliol 1987). «Kiribati election results». Pacific Islands Monthly 58 (7): 24.
  7. 1 2 «Freedom in the World 1998 - Kiribati». Freedom in the World, 1998. [Consulta: 15 agost 2024].
  8. ↑ Warne, Kennedy. «Rising Seas Threaten These Pacific Islands but Not Their Culture». National Geographic, 01-11-2015. [Consulta: 15 agost 2024].
  9. ↑ Kristof, Nicholas D. «In Pacific, Growing Fear of Paradise Engulfed». The New York Times, 02-03-1997. [Consulta: 15 agost 2024].
  10. ↑ «Climate Change Debate Within Kiribati». , 17 novembre 2010.
  11. ↑ «In Pacific Race to Usher In Millennium, a Date-Line Jog (Published 1997)» (en anglès). New York Times, 23-03-1997.
  12. ↑ Ariel i Berger, 2005, p. 149.
  13. ↑ Aimee, Harris Honolulu Magazine, 1999, p. 20 [Consulta: 21 novembre 2012].
  14. ↑ United Nations (4 maig 1999). "Security Council Refers Application Of Republic Of Kiribati For UN Membership To Committee On Admission Of New Members For Examination". Nota de premsa.
  15. ↑ Donkin, Mike. «Voyage to the third millennium». BBC News, 24-12-1999. [Consulta: 16 agost 2024].
  16. ↑ Fickling, David. «Diplomacy for sale». The Guardian, 1 desembre 2003. [Consulta: 15 agost 2024].
  17. 1 2 3 Piano i Puddington, 2004, p. 308—310.
  18. ↑ Pareti, Samisoni. «Why Kiribati's Switching Alliance». Pacific Magazine, 01-01-2004. Arxivat de l'original el September 27, 2007.
  19. ↑ «Tito resigns from Kiribati parliament». Radio New Zealand, 4 setembre 2017. [Consulta: 16 agost 2024].
  20. ↑ Lipton, Eric. «Fight Over Seabed Agency Leadership Turns Nasty». The New York Times, 4 juliol 2024. [Consulta: 16 agost 2024].
  21. ↑ United Nations (13 setembre 2017). "New Permanent Representative of Kiribati Presents Credentials". Nota de premsa.
  22. ↑ Lipton, Eric Lipton. «Fight Over Seabed Agency Leadership Turns Nasty» (en anglès). The New York Times, 4 juliol 2024. [Consulta: 16 agost 2024].

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.