Ted Bundy
Theodore «Ted» Robert Bundy (24 de novembre del 1946 - 24 de gener del 1989) va ser un criminal estatunidenc i un dels assassins en sèrie més coneguts i prolífics de tota la història. Se li atribueixen 36 víctimes mortals, totes elles dones joves, tot i que hi ha professionals que pensen que podrien ser-ne més d'un centenar.
Biografia
El seu nom de naixement era Ted Cowell. Fou fill biològic de Louise Cowell, que esdevingué mare soltera, i es creu que el seu pare va ser Lloyd Marshall, un veterà de la força aèria que mai no va conèixer. Per la seva condició de fill il·legítim i segons l'estigma social de l'època, va ser considerat una vergonya per a la família. Per aquest motiu, els seus avis van fer creure a tothom, inclòs el mateix Ted, que ells eren els seus pares i que la seva mare biològica era la seva germana.[1] Quan Ted tenia 4 anys, ell i la seva mare biològica es traslladaren a l'estat de Washington, on ella es casà amb Johnny Bundy, qui li donà el cognom. Aquest matrimoni va tenir 4 fills més.[2]
Ted fou un estudiant brillant. El 1965 iniciar estudis de xinès i va passar per diferents universitats amb diverses beques. Finalment, es va graduar en psicologia l'any 1972 per la Universitat de Washington. També, el 1973 va iniciar la carrera de dret que mai va acabar. Durant la seva època universitària va participar en nombroses ocasions en actes i es va relacionar amb personalitats del Partit Republicà.[3]
El 1967, quan Ted tenia 21 anys es va enamorar de la seva companya de classe Diane Edwards (referida sovint amb el pseudònim de Stephanie Brooks, entre d'altres) amb qui va tenir una relació sentimental. Tanmateix, ella el va deixar, fet que, juntament amb la seva història familiar, va marcar-lo de manera traumàtica. L'any 1973 es va retrobar amb Diane Edwards i van establir novament una relació que va tenir lloc l'estiu d'aquell mateix any fins a l'hivern, quan Bundy va abandonar-la sobtadament.[3] Diane no va saber res més d'ell. A partir d'aquest moment, gener de l'any 1974, va començar l'activitat delictiva coneguda de Ted Bundy. Al principi, va cometre delictes com robatoris o assalts a comerços.
Es desconeix amb certesa però es creu que el primer assassinat que Bundy va cometre va ser al novembre del 1973.[2] Entre 1974 i 1975, Bundy va assassinar nombroses dones joves als estats de Washington, Utah i Colorado. Sovint es feia passar per una persona lesionada o per un agent de policia per guanyar-se la confiança de les víctimes abans de segrestar-les. El seu modus operandi va permetre relacionar diversos casos entre diferents jurisdiccions i el Volkswagen Beetle que conduïa, juntament amb la descripció facilitada per la supervivent Carol DaRonch, van esdevenir proves clau en la investigació.[3][4][5]
Durant aquells anys, Ted Bundy mantenia una relació amb una dona anomenada Elizabeth Kloepfer (sovint referida amb el pseudònim de Meg Anders, entre d'altres). Una amiga de Kloepfer el va reconèixer en el retrat robot de l'assaltant que les autoritats havien difós i en va alertar la policia. Va ser detingut el 16 d'agost de 1975, quan un policia el va aturar quan conduïa el seu Volskwagen a Salt Lake City.[6]
El 1976, Bundy fou condemnat a 15 anys de presó pel segrest de Carol DaRonch. Les proves recollides al seu vehicle el van relacionar amb diversos assassinats, fet que comportà nous processos judicials. Es va fugar en juny del 1977 però fou recapturat sis dies desprès. En desembre de 1977, es tornà a fugar i es traslladà a Florida, on el gener de 1978 assassinà dues estudiants de la fraternitat universitària Chi Omega, ferí greument dues dones més i, setmanes després, segrestà i assassinà una nena de dotze anys. Fou detingut el 15 de febrer de 1978 a Pensacola.[7]
El 1979, Bundy fou declarat culpable dels assassinats de la fraternitat Chi Omega i condemnat a pena de mort. Durant els anys següents exhaurí tots els recursos judicials i intentà ajornar l'execució mitjançant confessions parcials sobre altres assassinats. Finalment, fou executat a la cadira elèctrica el 24 de gener de 1989 a la presó estatal de Florida, a l'edat de 42 anys. Les seves cendres foren escampades a la serralada de les Cascades.[8][2]
Perfil psicològic i criminològic
Diferents testimonis han afirmat que Ted Bundy era un home carismàtic i hàbil socialment, tot i que des de ben petit va mostrar alguns comportaments estranys. Julia, la tieta de Bundy, va recordar que després d'anar-se'n a dormir, es va despertar i va veure ganivets a tot el seu voltant. El petit Bundy, de només 3 anys, era al mateix llit amb un ganivet a la mà i semblava content.[9]
Diversos psiquiatres i criminòlegs van estudiar la personalitat de Bundy. El 1987, la psiquiatra Dorothy Otnow Lewis el va examinar i va suggerir inicialment que patia trastorn bipolar, tot i que posteriorment plantejà la possibilitat d'un trastorn dissociatiu de la identitat; finalment, el descrigué com un psicòpata. Altres especialistes també el consideraren un psicòpata amb trets sàdics i necròfils.[10] Abans de la seva execució, Bundy afirmà que la pornografia violenta havia influït en els seus crims. També, va confessar que sofria d'agorafòbia. Posteriorment, diversos autors han analitzat la seva personalitat a partir del model de la tríada fosca, destacant trets de narcisisme, maquiavel·lisme i psicopatia.
Referències
- ↑ Kendall, Elisabeth. The Phantom Prince: My Life With Ted Bundy (en anglès). (Hardcover, 1st ed.), setembre 1981, p. 40-41. ISBN ISBN 978-0-914842-70-5.
- 1 2 3 Pesce, Andrea B. Asesinos seriados: las crónicas del horror, 2003, p. 113.
- 1 2 3 Ann Rule. The stranger beside me. Pocket Books Reprint, 2009. ISBN 978-1-4165-5959-7.
- ↑ «The Only Living Witness: The True Story of Serial Sex Killer Ted Bundy — excerpt by Stephen Michaud — The Story Page 21 — Crime Library on truTV.com». Arxivat de l'original el 2011-08-07. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ Keppel, Robert. The Riverman: Ted Bundy and I Hunt for the Green River Killer (en anglès). New York City: Pocket Books, 2005. ISBN ISBN 978-0-7434-6395-9.
- ↑ «Officer recalls Bundy's '75 capture | Deseret News» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-04-21. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ Telfer, Tori. «Ted Bundy's Living Victim Tells Her Story» (en anglès americà), 27-01-2019. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ González, Paloma. «Ted Bundy: la historia que no conocías del famoso asesino» (en espanyol de Mèxic), 06-04-2020. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ «What Was Ted Bundy’s Childhood Like?» (en anglès americà), 20-08-2019. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ Nelson, Polly. Defending the Devil: My Story as Ted Bundy's Last Lawyer. New York City: William Morrow, 1994. ISBN ISBN 978-0-688-10823-6.