Teixidor estriat
| Ploceus manyar | |
|---|---|
![]() Mascle en època de cria | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 2,32 g (pes en néixer) |
| Cries | 2,4 |
| Incubació de l'ou | 15 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Ploceidae |
| Gènere | Ploceus |
| Espècie | Ploceus manyar (Horsf., 1821) Ploceus manyar |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El teixidor estriat[1] o teixidor ratllat[2] (Ploceus manyar) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels plocèids (Ploceidae)[3][4] que habita praderies, canyars i conreus de l'est del Pakistan, l'Índia, Sri Lanka, Bangladesh, Myanmar, Indoxina, sud-oest de la Xina i Java. Introduït al delta del Nil.[5]
Descripció
El plomatge del mascle reproductor té un casquet de color groc daurat que cobreix el front i la corona, i la cara i la gola de color negre. Marró fosc a la part superior amb les vores color rovell fins a les plomes, i de color blanc groguenc per sota amb ratlles fosques longitudinals als flancs i a la part superior del pit. Mascles, femelles i juvenils no reproductors són més semblants als altres teixidors; tenen unes celles de color fosc groguenc que s'estén cap avall per la part posterior de la cara, flancs estriats i parts superiors de color marró fosc amb ratlles llargues a l'esquena. Més habitual en zones humides que el teixidor baya (P. philippinus), nidifica al voltant de canyissars als aiguamolls. Sorollós al formar colònies de cria. Els mascles fan una crida contínua "txiir" o "tiur", no tan forta com la del teixidor baya.[6]
Taxonomia
El teixidor estriat va ser descrit per primer cop l'any 1821 pel naturalista anglès Thomas Horsfield amb el nom binomial Fringilla manyar i la localitat tipus "Java".[7]
Etimologia
El nom genèric Ploceus prové del grec antic «πλοκευς/plokeus» que significa “teixidor” i alhora deriva de «πλεκω/plekō», “trenar”, “entrellaçar”.[8]
L'epítet específic manyar és tàmil en referència a la paraula "Manja" que designa diversos teixidors (Ploceus).[9]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:[10]
- P. m. flaviceps (Lesson, 1831) ─ Pakistan, Índia (excepte el nord-est), Sri Lanka i sud-est del Nepal.
- P. m. peguensis (Baker, 1925) ─ Bhutan, nord-est de l'Índia, i des de Bangladesh fins al nord de Laos.
- P. m. williamsoni (Hall, 1957) ─ Tailàndia, Cambodja i sud de Vietnam.
- P. m. manyar (Horsfield, 1821) ─ Java, Bawean (nord del centre-est de Java) i Bali.
Referències
- ↑ «Teixidor estriat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2022(català)
- ↑ Fitxa del teixidor ratllat a Birdguides Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine. Rev. 20/01/2013 (anglès)
- ↑ «Ploceus manyar (teixidor ratllat)». Avibase. [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ «Ploceus manyar (Horsfield, 1821)» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ «teixidor estriat | Ploceus manyar». eBird. [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ Horsfield, Thomas. Bulletin of the British Ornithologists' Club (en anglès). Londres: British Ornithologists' Club, 1957, p. 77.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Ploceus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: manyar» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Old World sparrows, snowfinches, weavers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 12 maig 2026].
