Telescopi de raigs X

Satèl·lit d'observació de raigs X Chandra

Un telescopi de raigs X és un telescopi dissenyat per observar objectes remots en l'espectre de raigs X. L'atmosfera terrestre absorbeix els raigs X, de manera que és opaca a aquest tipus de radiació; per això, els instruments destinats a detectar-los han de ser situats fora d'aquesta, mitjançant globus, coets sonda o satèl·lits artificials.[1]

Els elements bàsics d'aquest tipus de telescopi són l'òptica (de focalització o de col·limació), que recull la radiació que entra al telescopi, i el detector, amb el qual aquesta radiació es capta i es mesura. Per a aquests elements s'han fet servir una gran varietat de dissenys i tecnologies diferents.

A principis dels anys 2000, els telescopis de raigs X eren capaços d'observar amb una certa precisió radiacions d'una energia d'uns 15 keV. El NuSTAR, un dels aparells més recents, ha ampliat aquest límit fins als 79 keV[2] gràcies a una tecnologia que combina nous gruixos de recobriment, fabricació assistida per ordinador i altres tècniques diverses.

Molts telescopis de raigs X instal·lats en satèl·lits estan formats per múltiples sistemes petits de detector-telescopi, les capacitats dels quals se sumen o es complementen entre si, així com per elements addicionals fixos o desmuntables (filtres, espectròmetres) que aporten funcionalitats addicionals a l'instrument.[3][4]

Referències

  1. ↑ «Astronomía de Rayos X | Descubrimientos, Técnicas y Teorías» (en castellà). [Consulta: 8 agost 2026].
  2. ↑ «Observatory». [Consulta: 8 agost 2026].
  3. ↑ «Instruments - XMM-Newton - Science Portal» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2026].
  4. ↑ «Chandra :: About Chandra :: Science Instruments». [Consulta: 8 agost 2026].