Temple de Naga

Temple de Naga

Tipus	jaciment arqueològic
Part de	Archaeological Sites of the Island of Meroe (en)
Lloc
Entitat territorial administrativa	Nahr an-Nil (Sudan) i Shendi District (Sudan) (en)
16° 16′ 10″ N, 33° 16′ 30″ E / 16.2694°N,33.275°E / 16.2694; 33.275
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 231,852 ha zona coixí: 9.509,92 ha
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2011 (35a Sessió)
Identificador	1336-004

Naga, Naqa, o Wad Ban Naga fou un temple de Núbia, al sud de Mèroe, que estava dedicat al déu Apedemak, antic déu nubià i egipci, i a la seva dona nubiana de nom desconegut. Naga vol dir serp. Especialment vistoses són les representacions de la reina Amanitores de Mèroe.

L'antiga ciutat es troba a uns 170 km al nord-est de Khartum, i a uns 50 km a l'est del riu Nil. Aquí, els uadis més petits es troben amb el uadi Awateib que ve del centre de la regió de l'altiplà Butana^[1] i més al nord a Wad ban Naqa des d'on s'uneix al Nil. Naga només era un viatge de camell o ase des del Nil, i podia servir com a estació comercial de camí cap a l'est; per tant, tenia importància estratègica.

Naga és un dels jaciments en ruïnes més grans del país i indica que una ciutat antiga important s'alçava en aquest lloc. Va ser un dels centres del Regne de Mèroe, que va servir com a pont entre el món mediterrani i Àfrica. El lloc té dos temples notables, un dedicat a Amon i l'altre a Apedemak, que també té un quiosc romà a prop. Juntament amb Mèroe i Musawwarat es-Sufra, és coneguda com l'illa de Mèroe, i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2011.^[2]

Els primers viatgers europeus van arribar a Naga el 1822, abans que Hermann von Pückler-Muskau ho fes el 1837. El 1843, va ser visitada per Richard Lepsius i la seva expedició a Prússia, Egipte i Sudan. Va copiar algunes de les inscripcions i representacions del temple que hi ha aquí. El 1958, un equip de la Universitat Humboldt de Berlín va visitar Naga, va documentar el temple i va restaurar part del lloc juntament amb el jaciment proper de Musawwarat es-Sufra a la dècada de 1960.^[3]

Des del 1995, Naqa ha estat excavada per un equip germano-polonès amb la participació del Museu Egipci de Berlín i la Fundació del Patrimoni Cultural Prussià. Està dirigida pel professor Dietrich Wildung i finançada per la Fundació Alemanya de Recerca (Deutsche Forschungsgemeinschaft) i també inclou l'arqueòleg polonès, el professor Lech Krzyżaniak, i un petit grup d'arqueòlegs polonesos de Poznań.^[1] Krzyżaniak va rebre més tard el Gran Oficial de l'Orde dels Dos Nils el 2002 per la seva tasca.^[4][5]