Teoctist

Teoctist

Miquel III amb la seva mare, Teodora, i Teoctist (abillat amb un barret blanc)
Biografia
Naixement	segle IX
Mort	20 novembre 855 (Gregorià)
Causa de mort	homicidi
Regent
842 – 855
Cartulari del canícul
Logoteta postal
Activitat
Ocupació	polític, militar
Enaltiment
sant
Festivitat	20 de novembre
Altres
Títol	Patrici Mestre

Teoctist^[1] (grec medieval: Θεόκτιστος, Theóktistos; mort el 20 de novembre del 855) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'Orient^{[nota 1]} del segon quart del segle ix i el cap de fet de la regència durant la minoria d'edat de l'emperador Miquel III des del 842 fins a la seva destitució i assassinat el 855. Teoctist, un eunuc de la cort, tingué un paper clau en la pujada de Miquel II el Tartamut el 820 i fou recompensat pel seu suport amb els títols de patrici i, posteriorment, mestre dels oficis. Ocupà els alts càrrecs de cartulari del canícul i logoteta postal en els governs de Miquel i del seu fill i successor, Teòfil. A la mort d'aquest últim el 842, Teoctist fou nomenat membre del consell de regència, però no trigà gaire a arraconar-ne els altres membres i esdevenir el poder a l'ombra. Administrador i polític consumat, fou clau en la resolució definitiva de la iconoclàstia romana d'Orient i infongué un nou alè a l'educació en el si de l'imperi. Prosseguí la repressió dels paulicians alhora que alternava les victòries i les derrotes en les guerres contra els àrabs.^[2] Quan Miquel III assolí la majoria d'edat el 855, el seu oncle, Bardes, el convencé de desfer-se de la tutela de Teoctist i l'emperadriu mare Teodora, amb el resultat que Teoctist fou assassinat per Bardes i els seus partidaris el 20 de novembre d'aquell mateix any.

Els primers anys de Teoctist són un misteri. La majoria dels erudits moderns accepten la descripció com a eunuc que en fan Teòfanes continuat i at-Tabarí malgrat que no acaba d'encaixar amb l'acusació del seu rival, Bardes, que deia que Teoctist ambicionava de casar-se amb l'emperadriu Teodora o una de les seves filles.^[3] El 820 ja complia una funció no especificada a la cort de l'emperador Lleó V l'Armeni (r. 813-822), tal vegada com a membre de la guàrdia imperial. El seu paper central en la conspiració per assassinar Lleó li valgué el favor del nou emperador, Miquel II el Tartamut (r. 822-829), que li concedí el títol de patrici i l'elegí per al càrrec àulic confidencial de cartulari del canícul, és a dir, custodi de l'escrivania imperial.^[4][3]

• Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8. 
• Lilie, R.-J.; Ludwig, C.; Pratsch, T.; Zielke, B. Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit Online (en alemany). De Gruyter, 2013. DOI 10.1515/pmbz. 
• Treadgold, W. T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997. ISBN 0-804-72630-2.