Teodora Lamadrid

Plantilla:Infotaula personaTeodora Lamadrid
Imatge
Teodora Lamadrid, per Manuel Cabral y Aguado Bejarano Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1820 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1896 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 35″ O / 40.401717°N,3.726411°O / 40.401717; -3.726411 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, professora Modifica el valor a Wikidata
AlumnesConcha Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAdelardo López de Ayala Modifica el valor a Wikidata
GermansBárbara Lamadrid Modifica el valor a Wikidata

Teodora Hervella Cano, coneguda com a Teodora Lamadrid (Saragossa, 26 de novembre de 1820 – Madrid, 21 d'abril de 1896) va ser una important actriu espanyola dins del corrent del romanticisme teatral, junt amb la seva germana Bárbara i Matilde Díez.[1][2]

El seu repertori comprenia sobretot obres castellanes i franceses. Va ensenyar declamació a l'actriu María Guerrero a la Escuela Oficial de Declamación del Conservatorio de Madrid.[3][4][5]

Biografia

L'actriu Teodora Lamadrid

Als vuit anys ja va començar a interpretar dalt d'un escenari. Es traslladà a Madrid l'any 1832, després de ser contractada, junt amb la seva germana, per l'empresari teatral Juan Grimaldi per a treballar als teatres Príncipe i de la Cruz.[1]

L'any 1851 interpretà una de les seves obres principals, Adriana Lecouvreur.[6] En anys successius interpretà obres com Locura de amor, de Manuel Tamayo y Baus, El tanto por ciento, La campana de la Almudaina, Lo positivo, Virginia, La villana de Vallecas, El desdén con el desdén,[7] Don Juan Tenorio, Los amantes de Teruel o El trovador.

Com a cantant lírica: El novio y el concierto (1841), composta pel seu marit, el cantant i músic Basilio Basili, i Los solitarios (1842), amb música de Basili i textos de Bretón de los Herreros. Com era habitual, va fer una gira teatral per Amèrica del Sud.[3][1]

Ha donat nom a carrers en diverses ciutats espanyoles, entre les quals, Barcelona.

Referències

  1. 1 2 3 Rovira y Jiménez de la Serna, María Luisa. «Teodora Hervella y Cano. Teodora Lamadrid» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 10 febrer 2026].
  2. ↑ Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro. Ediciones Akal, 1998. ISBN 9788446008279.
  3. 1 2 «Teodora Lamadrid | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2026].
  4. ↑ «The Theatre in Nineteenth-Century Spain». David Thatcher Gies, 2005.
  5. ↑ «El dramaturgo y los actores». Varios autores, 1984.
  6. ↑ «Los teatros de Madrid». Augusto Martínez Olmedilla, 1846.
  7. ↑ «Semanario pintoresco español», 1947.