Ternovita
| Fórmula química | (Mg,Ca)Nb₄O11·nH₂O |
|---|---|
| Epònim | Vladimir I. Ternovoi (en) |
| Localitat tipus | massís ultrabàsic-alcalí de Vuoriyarvi, Carèlia del Nord, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FM.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FM.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | blanc |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,95(2) g/cm3 (mesurada); 2,99(1) g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,725 nβ = 1,830 nγ = 1,845 |
| Birefringència | δ = 0,120 |
| Angle 2V | mesurat: 39°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-044 |
| Símbol | Tno |
| Referències | [1] |
La ternovita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la franconita. Rep el nom de Vladimir Ivanovich Ternovoi (1928–1980), geòleg i pioner en els estudis del jaciment de flogopita de Kovdor.
Característiques
La ternovita és un òxid de fórmula química (Mg,Ca)Nb₄O11·nH₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1997. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ternovita pertany a «04.FM - Hidròxids amb H₂O +- (OH); sense classificar» juntament amb els següents minerals: franconita, hochelagaïta, beliankinita, gerasimovskita, manganbeliankinita, silhydrita i cuzticita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia).
Formació i jaciments
Va ser descoberta al massís ultrabàsic-alcalí de Vuoriyarvi, a Carèlia del Nord (óblast de Múrmansk, Rússia), on es troba em forma d'esferulites blanques. També ha estat descrita al Kitknyun, una muntanya del districte de Lovozero, també a l'óblast de Múrmansk, sent aquests els únics indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.