Tetraníquids

Infotaula d'ésser viuTetraníquids
Tetranychidae Modifica el valor a Wikidata

Aranya roja comuna Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreTrombidiformes
SuperfamíliaTetranychoidea
FamíliaTetranychidae Modifica el valor a Wikidata
Adolphe Louis Donnadieu, 1875 Tetranychidae Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies i tribus
Bryobinae Berlese
  • Bryobini Reck
  • Hystrichonychini Pritchard & Baker
  • Petrobiini Reck

Tetranychinae Berlese

  • Tenuipalpoidini Pritchard & Baker
  • Tetranychini Reck

Els tetraníquids (Tetranychidae) són una família d'àcars (altrament dits “aranyes roges”) que conté unes 1.200 espècies.[1] Generalment viuen en el revers de les fulles de les plantes, on fan una teranyina de seda protectora i causen danys en les plantes en fer-ne puncions per tal d'alimentar-se.[2] Un membre d'aquesta família, Tetranychus urticae se sap que s'alimenta de més de 1000 espècies de plantes.

Descripció

Els membres d'aquesta família d'àcars fan menys d'1 mm de llarg i tenen color diversos. Els seus ous són inicialment esfèrics i transparents i les teranyines serveixen de protecció a les seves colònies contra els depredadors.[2]

Cicle vital

Aranyes roges en un llimoner

Les condicions ambientals càlides i seques afavoreixen la seva proliferació, ja que aleshores els ous es desclouen en uns tres dies i en cinc dies més ja són madurs sexualment. Una sola femella d'aquest àcar pot tenir una descendència d'un milió d'individus en tan sols un mes. Un cicle vital tan accelerat permet a aquests àcars adaptar-se al plaguicides químics produint resistències a la seva matèria activa i fer-lo in-efectiu.[3]

Aquests àcars, com també els himenòpters i alguns homòpters, són arrenotocs (una forma de partenogènesi): les femelles són diploides i els mascles haploides.[4] Els ous fertilitzats donen femelles diploides i els no fertilitzats donen, exclusivament, mascles haploides.

Mesures de contraaссió

Àcars depredadors

Els àcars depredadors de la família Phytoseiidae mengen aranyes vermelles adultes, els seus ous a totes les etapes intermèdies del seu desenvolupament. Els àcars depredadors poden consumir a 5 àcars aranya adults o 20 ous per dia.

Sabó insecticida

L'esprai de sabó insecticida és efectiu contra els àcars. Està disponible en comerços o es pot fabricar amb certs tipus de sabó de rentar. No obstant això, atès que també mata els àcars depredadors, no se'n recomana l'ús si aquests últims són presents.[5]

Oli de neem

L'oli de neem genera una pel·lícula que asfixia els àcars.[6] No obstant això, un cop aplicat no n'hi ha prou. Un estudi va mostrar que augmentar el CO2 al 20% provoca la mort del 99% dels àcars després de 113 hores a temperatura de 20 °C. El temps es pot reduir a 15,5 hores quan la temperatura puja a 40 °C.[7] Els àcars aranya també són sensibles a les temperatures i la humitat més baixes.

Acaricides

Els acaricides s'apliquen als cultius agriculs per controlar els àcars. Aquests poden ser de naturalesa sistèmica o no sistèmica i poden ser resistents, assegurant una activitat residual durant més dun mes. Els desavantatges inclouen l'alt potencial per desenvolupar resistència a les poblacions d'àcars, com s'observa amb generacions anteriors d'acaricides, i la toxicitat d'alguns acaricides per als peixos. Per tant, cal escollir correctament les mesures de precaució i mode d'aplicació adequades per minimitzar els riscos.[8][9]

Gèneres

El membre més conegut d'aquest grup és Tetranychus urticae, que té una distribució cosmopolita,[10] i ataca moltes plantes incloent les hortícoles.[3] Altres espècies amb importància comercial són Panonychus ulmi (dels arbres fruiters) i Panonychus citri (dels cítrics).

La família es subdivideix en les següents subfamílies, tribus i gèners:[11]

Bryobinae Berlese
  • Bryobini Reck
  • Neoschizonobiella Tseng
  • Sinobryobia Ma et al.
  • Marainobia Meyer
  • Bryobia Koch
  • Toronobia Meyer
  • Pseudobryobia McGregor
  • Strunkobia Livshitz & Mitrofanov
  • Mezranobia Athias-Henriot
  • Eremobryobia Strunkova & Mitrofanov
  • Bryobiella Tuttle & Baker
  • Hemibryobia Tuttle & Baker
  • Hystrichonychini Pritchard & Baker
  • Bryocopsis Meyer
  • Tetranychopsis Canestrini
  • Notonychus Davis
  • Dolichonobia Meyer
  • Monoceronychus McGregor
  • Mesobryobia Wainstein
  • Hystrichonychus McGregor
  • Parapetrobia Meyer & Rykev
  • Peltanobia Meyer
  • Tauriobia Livshitz & Mitrofanov
  • Aplonobia Womersley
  • Paraplonobia Wainstein
  • Beerella Wainstein
  • Magdalena Baker & Tuttle
  • Porcupinychus Anwarullah
  • Afronobia Meyer
  • Petrobiini Reck
  • Neotrichobia Tuttle & Baker
  • Schizonobiella Beer & Lang
  • Schizonobia Womersley
  • Dasyobia Strunkova
  • Lindquistiella Mitrofanov
  • Edella Meyer
  • Petrobia Murray
Tetranychinae Berlese
  • Eurytetranychini Reck
  • Atetranychus Tuttle et al.
  • Synonychus Miller
  • Eurytetranychus Oudemans
  • Eurytetranychoides Reck
  • Eutetranychus Banks
  • Meyernychus Mitrofanov
  • Aponychus Rimando
  • Paraponychus Gonzalez & Flechtmann
  • Sinotetranychus Ma & Yuan
  • Anatetranychus Womersley
  • Duplanychus Meyer
  • Tenuipalpoidini Pritchard & Baker
  • Eonychus Gutierrez
  • Crotonella Tuttle et al.
  • Tenuipalpoides Reck & Bagdasarian
  • Tenuipalponychus Channabasavanna & Lakkundi
  • Tetranychini Reck
  • Brevinychus Meyer
  • Sonotetranychus Tuttle et al.
  • Mixonychus Meyer & Ryke
  • Evertella Meyer
  • Panonychus Yokoyama
  • Allonychus Pritchard & Baker
  • Schizotetranychus Trägårdh
  • Yunonychus Ma & Gao
  • Yezonychus Ehara
  • Neotetranychus Trägårdh
  • Acanthonychus Wang
  • Mononychellus Wainstein
  • Platytetranychus Oudemans
  • Eotetranychus Oudemans
  • Palmanychus Baker & Tuttle
  • Atrichoproctus Flechtmann
  • Xinella Ma & Wang
  • Oligonychus Berlese
  • Hellenychus Gutierrez
  • Tetranychus Dufour
  • Amphitetranychus Oudemans

Referències

  1. ↑ H. R. Bolland, Jean Gutierrez & Carlos H. W. Flechtmann. «Introduction». A: World Catalogue of the Spider Mite Family (Acari: Tetranychidae). Brill Publishers, 1997, p. 1–3. ISBN 9789004110878.
  2. 1 2 Yutaka Saito. «Plant mites». A: Plant Mites and Sociality: Diversity and Evolution. Springer, 2009, p. 5–38. DOI 10.1007/978-4-431-99456-5_2. ISBN 9784431994558.
  3. 1 2 Thomas R. Fasulo & H. A. Denmark. «Twospotted spider mite». Featured Creatures. University of Florida / Institute of Food and Agricultural Sciences, 01-12-2009. [Consulta: 20 maig 2011].
  4. ↑ Graham Bell. «Parthenogenesis and vegetative reproduction in multicellular animals». A: The Masterpiece of Nature: the Evolution and Genetics of Sexuality. Cambridge University Press, 1982, p. 160–331 (Croom Helm applied biology series). ISBN 9780856647536.
  5. ↑ «How To Get Rid Of Spider Mites On Bonsai Trees». bonsaiable.com. [Consulta: 27 febrer 2023].
  6. ↑ «How to get rid of Spider Mites». giyplants.com. [Consulta: 27 febrer 2023].
  7. ↑ «Oxygen, Carbon Dioxide, and Temperature Effects on Mortality Responses of Diapausing Tetranychus urticae». doi.org. [Consulta: 27 febrer 2023].
  8. ↑ «Genetic Basis of Resistances to Chlorfenapyr and Etoxazole in the Two-Spotted Spider Mite». doi.org. [Consulta: 27 febrer 2023].
  9. ↑ «All Miticides Are Not Created Equal». hyg.ipm.illinois.edu. [Consulta: 27 febrer 2023].
  10. ↑ D. A. Raworth, D. R. Gillespie, M. Roy & H. M. A. Thistlewood. «Tetranychus urticae Koch, twospotted spider mite (Acari: Tetranychidae)». A: Peter G. Mason & John Theodore Huber. Biological Control Programmes in Canada, 1981–2000. CAB International, 2002, p. 259–265. ISBN 9780851995274.
  11. ↑ H. R. Bolland, Jean Gutierrez & Carlos H. W. Flechtmann. «Key to the genera of the world». A: World Catalogue of the Spider Mite Family (Acari: Tetranychidae). Brill Publishers, 1997, p. 5–11. ISBN 9789004110878.

Enllaços externs