Thaisa Storchi Bergmann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1955  (70 anys)Caxias do Sul (Brasil) | ||
| Formació | Universitat Federal de Rio Grande do Sul | ||
| Director de tesi | Miriani Griselda Pastoriza | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astrofísica | ||
| Ocupació | astrofísica, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Federal de Rio Grande do Sul (1981–) | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Thaisa Storchi Bergmann (Caxias do Sul, 19 de desembre de 1955) és una astrofísica brasilera que treballa com a professora titular a la Universitat Federal de Rio Grande do Sul a Porto Alegre, Brasil. Va guanyar el Premi L'Oréal-Unesco Dones en la Ciència el 2015 pel seu treball sobre els forats negres supermassius.[1][2]
Formació
Després d'estudiar Física a la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (UFRGS), es doctorà el 1987 a la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro (PUC-Rio). Va completar els estudis postdoctorals a la Universitat de Maryland, l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI), el Rochester Institute of Technology (RIT) i a la Universitat Harvard. També va ser professora visitant al Rochester Institute of Technology i a la Universitat Harvard (2014).[1]
Carrera professional
Es va donar a conèixer en el seu àmbit científic quan al 1993 va publicar un article en què aportava indicis indirectes d'un forat negre supermassiu actiu detectat al centre de la galàxia NGC 1097, una galàxia del tipus Liner.[2]
El 2004, va ser una de les científiques brasileres més citades. Aquel any, juntament amb Luis C. Ho i HR Schmitt, va editar el llibre The Interplay among Black Holes, Stars and ISM in Galactic Nuclei, actes del 222è Simposi de la Unió Astronòmica Internacional.[3]
El 2010 va publicar, juntament amb els doctors Bradley M. Peterson i Rachel S. Somerville, el llibre Co-evolució dels forats negres centrals i les galàxies, actes del 267è Simposi de la Unió Astronòmica Internacional.
El 2009 va ingressar a l'Acadèmia Brasilera de Ciències.[1] I el 2011, a l'Acadèmia Mundial de les Ciències.[4]
Reconeixements
El 2015, va rebre el Premi L'Oréal-UNESCO per a Dones en la Ciència per a la regió d'Amèrica Llatina pel seu «treball destacat sobre els forats negres supermassius als centres de les galàxies i les seves regions associades de gas dens, pols i estrelles joves que les envolten, així com el seu paper en l'evolució de les galàxies»[5]
El 2018, va rebre la Medalla Nacional al Mèrit Científic del govern brasiler.[6]
El 2018, va ser nomenada presidenta de la Comissió X1 de la Unió Astronòmica Internacional, sobre Forats Negres Supermassius, Retroalimentació i Evolució de les Galàxies.[7]
Referències
- 1 2 3 «Thaisa Storchi Bergmann - ABC - Academia Brasileira de Ciências». [Consulta: 13 març 2026].
- 1 2 Pivetta, Marcos. «Thaisa Storchi Bergmann: En los alrededores de los agujeros negros» (en castellà). Revista Pesquisa. [Consulta: 13 març 2026].
- ↑ Storchi-Bergmann, Thaisa. Coronal and stellar mass ejections : proceedings of the 226th symposium of the International Astronomical Union, held in Beijing, China, September 13-17, 2004. Cambridge [u.a.]: Cambridge Univ. Press, 2005. ISBN 9780521848039.
- ↑ Sciences (TWAS), The World Academy of. «Storchi-Bergmann, Thaisa | TWAS» (en anglès). [Consulta: 13 març 2026].
- ↑ «womenofchina.cn: Latest Women of China News». www.womenofchina.cn. Arxivat de l'original el 2021-09-16. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «National Order of Scientific Merit Science Channel - Ibict». Arxivat de l'original el 2019-04-12.
- ↑ «International Astronomical Union | IAU». www.iau.org. [Consulta: 13 febrer 2024].