The Last Dinner Party

Infotaula d'organitzacióThe Last Dinner Party

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música
grup femení Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Segell discogràficIsland Records Modifica el valor a Wikidata
GènereIndie rock, art rock i pop barroc Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Premis
Lloc webthelastdinnerparty.co.uk Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 5SHgclK1ZpTdfdAmXW7J6s Last.fm: The+Last+Dinner+Party Musicbrainz: 2f0c90b1-84d5-47f1-ad75-ad8d30f53f70 Discogs: 12964128 Allmusic: mn0004443679 Modifica el valor a Wikidata

The Last Dinner Party és un grup de rock anglès format a Londres l'any 2021 per Abigail Morris (veu), Lizzie Mayland (veu i guitarra), Emily Roberts (guitarra principal, mandolina i flauta), Georgia Davies (baix) i Aurora Nishevci (teclat i veu). Tot i no comptar amb cap bateria de forma permanent, sovint s'hi uneixen per a les actuacions en directe Dave Adsett i Luca Caruso.[1]

El grup va signar amb Island Records abans de publicar el seu senzill de debut «Nothing Matters» l'abril de 2023, que es va convertir en un èxit al Regne Unit. El seu primer àlbum d'estudi, Prelude to Ecstasy, es va publicar el 2 de febrer de 2024 i va entrar al número u de la UK Albums Chart, registrant les vendes més altes en la primera setmana per a un àlbum de debut en més de nou anys. Posteriorment, l'àlbum va ser nominat al premi Mercury. El segon àlbum del grup, From the Pyre, es va publicar el 17 d'octubre de 2025 i va arribar al número dos de la UK Albums Chart.

The Last Dinner Party ha estat comparat amb David Bowie, Fleetwood Mac,[2] Kate Bush,[3] Siouxsie and the Banshees,[4] Roxy Music,[5] ABBA,[6] Queen,[7] Florence and the Machine[8] i Warpaint.[9] Les membres del grup han citat Queen, St. Vincent,[10] Chappell Roan i Lana Del Rey[11] com a principals influències.

Història

2018–2022

Abigail Morris (de Londres),[12] Georgia Davies (d'Austràlia)[13] i Lizzie Mayland (de Hebden Bridge) es van conèixer el 2018 durant el seu primer any al King's College de Londres, i van decidir muntar un grup després d'assistir juntes a concerts al pub The Windmill de Brixton i voler formar part de l'escena local amb bandes com Black Midi i HMLTD.[14] El seu nom original, Dinner Party, va ser «inspirat per la idea d'un gran sopar dissolut on la gent es reuneix per a celebrar en un banquet hedonista».[15] Un amic comú va recomanar Emily Roberts a Morris com a guitarrista. Roberts i Aurora Nishevci van estudiar a la Guildhall School of Music and Drama.[16]

El grup actuant al Festival Hall de Melbourne el juliol de 2024

El seu primer concert va ser al The George de Londres el novembre de 2021.[17] Més endavant, van fer de teloners de The Rolling Stones a Hyde Park el juliol de 2022,[18] així com de la cantant neozelandesa Benee al seu concert a Londres.[19]

2023–2024

Després de signar amb Island Records ja com a The Last Dinner Party, per a evitar confusions amb el supergrup de jazz Dinner Party,[15] el grup va publicar el seu senzill debut «Nothing Matters», produït per James Ford, el 19 d'abril de 2023.[14] La cançó es va incloure a la banda sonora del videojoc EA Sports FC 24.[20] Durant l'estiu de 2023, el grup va fer de teloner de Hozier[21] i va tocar a diferents festivals com ara Glastonbury i Latitude.[22] També va ser convidat a tocar en una sessió en directe al programa de BBC Radio 6, New Music Fix Friday.[21] La banda va telonejar First Aid Kit en tres de les seves dates al Regne Unit a l'agost de 2023.[23]

El gener de 2024, The Last Dinner Party va actuar al programa The Graham Norton Show de la BBC.[24][25][26] El 28 d'agost, a anunciar Prelude to Ecstasy: Acoustics and Covers, que inclou l'àlbum original de Prelude to Ecstasy amb cinc versions en directe i acústiques i quatre versions de cançons interpretades en directe i a l'estudi. Amb el seu anunci, es va presentar el senzill «This Town Ain't Big Enough for Both of Us», una versió de la cançó de Sparks.[27] Posteriorment, l'àlbum va ser nominat al premi Mercury.

El 9 de maig de 2025, Lizzie Mayland va publicar el seu primer EP en solitari, The Slow Fire of Sleep, sota el nom de L Mayland.

2025–present

El 17 de juliol de 2025, el grup va presentar «This Is the Killer Speaking», el senzill principal del seu segon àlbum d'estudi From the Pyre. La cançó s'havia estrenat prèviament en directe el juny de 2024 al Metronome Festival de Praga.[18] Inicialment havien començat a treballar en l'àlbum amb James Ford, que va produir Prelude to Ecstasy, però Ford va decidir plegar després de ser diagnosticat amb leucèmia l'any següent. A l'agost, Markus Dravs el va substituir.[28] L'àlbum també va ser precedit per tres senzills més, «The Scythe»,[29] «Second Best» i «Count the Ways».[30]

El 23 d'agost de 2025, The Last Dinner Party havia de tocar al Victorious Festival de Portsmouth però va cancel·lar l'actuació després d'un incident el dia anterior en què el grup de folk irlandès Mary Wallopers va veure tallada la seva actuació després de mostrar una bandera palestina.[31][32] En un comunicat a Instagram, el grup va escriure: «Com a banda no podem tolerar la censura política i, per tant, avui boicotejarem el festival».[33][34]

Membres

Discografia

Àlbums d'estudi

  • Prelude to Ecstasy (2024)
  • Prelude to Ecstasy: Acoustics and Covers (2024)
  • From the Pyre (2025)

Referències

  1. ↑ Vidal, Judit. «The Last Dinner Party es posen el públic de la Razzmatazz a la butxaca», 12-02-2026. [Consulta: 29 març 2026].
  2. ↑ Campbell, Erica. «Take A Seat at The Last Dinner Party». papermag.com, 05-02-2024. [Consulta: 23 agost 2024].
  3. ↑ Reilly, Nick (30 June 2023). «The Last Dinner Party». Rolling Stone UK.
  4. ↑ Hann, Michael. «A phenomenally exciting new band: The Last Dinner Party, at Camden Assembly, reviewed». The Spectator, 03-05-2023. [Consulta: 29 juliol 2023].
  5. ↑ Savage, Mark «The Last Dinner Party win BBC Radio 1's Sound Of 2024» (en anglès). , 05-01-2024.
  6. ↑ Carty, Pat. «Album Review: Prelude To Ecstasy - The Last Dinner Party'». Hot Press, 02-02-2024. [Consulta: 3 febrer 2024].
  7. ↑ Cairns, Dan. «The best albums of 2024 so far». The Times, 28-01-2024. Arxivat de l'original el 29 January 2024. [Consulta: 30 gener 2024].
  8. ↑ Evans, Georgia. «The Last Dinner Party win BBC Radio 1's Sound Of 2024». Timeout.com, 05-01-2024. [Consulta: 25 gener 2024].
  9. ↑ Mumford, Gwilym «The Guide #85: The brouhaha over The Last Dinner Party, indie's buzziest band». , 05-05-2023.
  10. ↑ Kimpton, Glenn. «"Brian May is my main influence for writing guitar parts. I like how melodic and catchy his playing is. It's not trying to show off": The Last Dinner Party's Emily Roberts on bringing jazz into pop, and how St. Vincent shaped her playing (and her gear)». Guitar World, 20-08-2024. [Consulta: 23 agost 2024].
  11. ↑ Hunt, Elle «The Last Dinner Party on misogyny, maximalism and making it big: 'Men think they're the arbiters of rock'». , 28-06-2024.
  12. ↑ «Bedales Association & Old Bedalian Newsletter». Bedales School, 2019. Arxivat de l'original el 3 July 2024. [Consulta: 3 juliol 2024].
  13. ↑ Marsh, Walter. «'Totally surreal': The Last Dinner Party's Australian homecoming». InDaily, 08-01-2026. [Consulta: 19 gener 2026].
  14. 1 2 Hunt, El. «The Last Dinner Party: the best new band you haven't heard yet» (en anglès britànic). NME, 19-04-2023. [Consulta: 5 febrer 2024].
  15. 1 2 Von Pip, Andy. «The Last Dinner Party on...». Under the Radar. [Consulta: 22 agost 2023].
  16. ↑ Reilly, Nick (20 April 2023). «Meet The Last Dinner Party, who might just be your favourite new band». Rolling Stone UK.
  17. ↑ Shutler, Ali. «The Last Dinner Party Have Arrived». readdork.com. Bunker Publishing Ltd, 19-04-2023. [Consulta: 31 juliol 2023].
  18. 1 2 Williams, Sophie. «The Last Dinner Party live in London: do believe the hype». nme.com. NME, 26-04-2023. [Consulta: 30 juliol 2023].
  19. ↑ Wright, Lisa. «Class of 2023: The Dinner Party». DIY, 20-12-2022. [Consulta: 23 febrer 2024].
  20. ↑ «EA SPORTS FC 24 - Official Soundtrack - EA SPORTS Official Site» (en anglès). Electronic Arts Inc., 20-09-2023. [Consulta: 27 setembre 2023].
  21. 1 2 «The Last Dinner Party in session». bbc.co.uk. BBC. [Consulta: 30 juliol 2023].
  22. ↑ «Pulp: Jarvis Cocker celebrates the band's comeback at Latitude». , 22-07-2023.
  23. ↑ Mitchell, Jay. «Live Review: First Aid Kit, O2 Academy, Liverpool [15th August 2023]». Soundsphere magazine, 16-08-2023. [Consulta: 10 octubre 2025].
  24. ↑ «BBC One The Graham Norton Show». bbc.co.uk. BBC. [Consulta: 5 febrer 2024].
  25. ↑ Aubrey, Elizabeth. «Watch The Last Dinner Party perform 'Nothing Matters' on 'The Graham Norton Show'». NME, 21-01-2024.
  26. ↑ «The Last Dinner Party win Rising Star!». brits.co.uk. British Phonographic Industry. [Consulta: 4 març 2024].
  27. ↑ «The Last Dinner Party announce album of covers and acoustic versions with soaring rendition of Sparks' 'This Town Ain't Big Enough For The Both Of Us'». NME, 28-08-2024. [Consulta: 28 agost 2024].
  28. ↑ Reilly, Nick (August 2025). «The Second Course: The Last Dinner Party on fame, feminism, firestorms and album two». Rolling Stone UK. Photography by Rachell Smith: 46–59.
  29. ↑ Brannigan, Paul (5 September 2025). «The Last Dinner Party share new single The Scythe, announce shows in Ireland, the UK, Europe, Australia and New Zealand». Louder.
  30. ↑ Carter, Daisy (1 October 2025). «The Last Dinner Party offer up latest pop-rock romp 'Second Best'». DIY.
  31. ↑ «Bands boycott Victorious music festival after group 'cut-off'» (en anglès britànic). BBC News, 24-08-2025. [Consulta: 24 agost 2025].
  32. ↑ Savage, Mark. «The Last Dinner Party are feasting on love, death and killer riffs». BBC News, 16-10-2025.
  33. ↑ Snapes, Laura. «The Last Dinner Party and Vampire Weekend condemn festival after Mary Wallopers' set pulled over Palestine flag». The Guardian, 25-08-2025. [Consulta: 9 desembre 2025].
  34. ↑ Dunworth, Liberty. «The Last Dinner Party take us on “the endless carousel of being in a relationship you know you shouldn’t be in” on new ‘Help(2)’ song ‘Let’s Do It Again!’». NME, 17-02-2026. [Consulta: 18 febrer 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.