The Last Door

El joc va rebre diversos premis, entre els quals el de videojoc més genial als Indie Burguer Development Awards del 2014, el de millor joc d'aventura del 2013 d'Armor Games i la inclusió entre els deu millors jocs del 2013 de Kongregate. El projecte anterior de The Game Kitchen, Rotor'scope, també havia rebut el premi del públic a millor joc independent a GameLab Barcelona el 2010, el segon premi del concurs DreamBuildPlay de Microsoft XNA el 2009 i el premi a millor jugabilitat a ArtFutura Barcelona el 2009.^[13]

Carolyn Petit, de GameSpot, va elogiar la jugabilitat absorbent i els gràfics suggeridors del joc. Va escriure que The Last Door contenia alguns vestigis frustrants del disseny antic d'aventures gràfiques, però que també teixia una història inquietant de bogeria i terror psicològic, i que aquesta aventura web començava de manera prometedora i esgarrifosa. Segons Petit, el joc resultava encara més absorbent per la manera com els visuals animaven la imaginació del jugador a participar en la creació dels seus horrors.^[14]

Adam Smith, de la revista en línia Rock Paper Shotgun, va elogiar el model de micromecenatge. Segons ell, l'enfocament de The Last Door era elegant perquè funcionava tant per al joc com per al públic: publicar-lo episòdicament permetia a The Game Kitchen explicar una història i, al final de cada capítol, demanar contribucions per veure si els jugadors estaven disposats a pagar-ne més.^[15]

Jillian Werner, de Gamezebo, va elogiar la banda sonora i la música del joc. Va considerar que, tot i que tots els detalls de «The Letter» estaven disposats per submergir el jugador en una història tràgica, la música i els efectes sonors eren allò que exercia una atracció més forta. També va comparar la banda sonora orquestral de Carlos Viola amb una composició que podria semblar desconeguda de Chopin, i va destacar la capacitat de la casa del joc —aparentment silenciosa— per transmetre molt a través de sons ambientals com terres que cruixen, finestres exposades al corrent d'aire i un corb que colpeja el vidre d'una finestra.^[8]

Katie Smith, d'Adventure Gamers, va elogiar la sensació retro dels gràfics. Va descriure The Last Door com un gran joc de terror atmosfèric retro que fa venir ganes de continuar obrint els seus misteris fins arribar al final. També va destacar que l'art pixelat retro i el so funcionen bé junts per crear una atmosfera victoriana inquietant i plena d'esgarrifances. Segons Smith, tot i que les textures quadrades i la baixa resolució podien desagradar als jugadors que demanen tecnologia gràfica moderna, l'estil pixelat funcionava bé per a aquesta mena de joc, perquè, com en Lovecraft, es basa en suggerir en lloc de mostrar directament allò que espanta.^[7]

Jeremiah Devitt rep una carta misteriosa del seu vell amic Anthony Beechworth i acudeix immediatament a ajudar-lo, només per descobrir que Beechworth s'ha suïcidat poc després d'enviar la carta. Anthony adverteix Devitt que una força sobrenatural terrible ara els amenaça tant a ell com a tots els seus amics, i Devitt ha d'investigar-ho abans no sigui massa tard.

Devitt torna a l'antic internat on ell i Anthony es van conèixer. Allà recorda progressivament els dies en què ajudava Anthony a dirigir una petita organització secreta que intentava explorar un territori sobrenatural conegut com el Vel per cercar-hi la «veritat». Per fer-ho, havien desenvolupat un sèrum especial que permetia a la ment de l'usuari entrar en un estat superior de consciència i, des d'allà, travessar el Vel.

Durant la investigació, Devitt és atacat i enterrat viu, però més tard és rescatat per unes monges locals. Mentre es recupera, recorda un altre membre de la seva organització, Alexander Du Pré, i va a trobar-lo per obtenir respostes. Alexandre revela que havia continuat molt interessat a explorar el Vel fins i tot després que tots ells haguessin seguit camins separats. Tot seguit, Alexandre demana a Devitt que l'acompanyi a travessar el Vel. Devitt accepta, i aleshores desapareix.

El doctor John Wakefield, antic psiquiatre de Devitt i personatge controlat pel jugador en aquesta temporada, està trasbalsat per la desaparició sobtada del seu pacient. Viatja amb el seu col·lega, el doctor Johann Kaufmann, un enigmàtic cavaller alemany que ha ajudat Wakefield a investigar l'estat de Devitt, amb l'objectiu de trobar-lo. Kaufmann sembla tenir un coneixement profund de les forces fosques que afecten Devitt, però en conserva la major part per a ell mateix.

Tots dos intenten descobrir què li ha passat a Devitt. Arriben a un hospital psiquiàtric de Londres, on descobreixen que Alexander Du Pré dirigia una gran organització coneguda com The Playwright, dedicada únicament a explorar el Vel. Després viatgen a la casa d'Adam Wright, un expert en ocultisme. Allà, Wright mor en circumstàncies misterioses, i Kaufmann cau malalt i mor. Colpit per la mort del seu amic, Wakefield decideix continuar la recerca.

Wakefield visita un poble de pescadors adormit en una illa irlandesa remota després de saber que l'illa té un passat misteriós. Intrigat, n'investiga la història i acaba trobant un mena de portal que condueix al Vel, un erm desolat que separa el nostre món d'un altre món antic. Allà troba Devitt i descobreix que ell, i no pas Anthony, era el veritable líder del culte. També s'assabenta que Devitt havia patit amnèsia després d'un experiment fallit.

Anthony havia decidit feia poc fer-lo tornar al grup posant-lo en aquest camí, perquè ell i Alexandre creien que eren a prop de travessar l'Última Porta. Wakefield descobreix per Alexandre que Devitt ja ha travessat el Llindar cap a l'altre món i que vol fer servir la «Primera Llengua» per dominar el poder de la creació. Tot i això, Devitt pretén destruir l'obra de The Playwright perquè ningú no pugui tornar a obrir la Porta.

Aleshores, el teló que marca el llindar entre el nostre món i l'antic comença a tancar-se lentament, i Alexandre implora Wakefield que triï si vol aturar Devitt o deixar que dugui a terme el seu pla.

A partir d'aquest punt, el joc té com a mínim dos finals alternatius. Wakefield pot travessar el teló o deixar que es tanqui. Cada opció activa un final diferent. Si el jugador travessa el teló, Wakefield se sacrifica i ocupa el lloc de Devitt. Es queda enrere per tancar l'Última Porta i mor. Devitt apareix aleshores en un carrer de Londres, torna a casa i crema proves.

Si el jugador deixa que el teló es tanqui, Devitt mor mentre tanca l'Última Porta. Després de tancar-la, Wakefield és transportat a un carrer de Londres i troba el camí cap a casa abans de cremar tots els vestigis del seu viatge a través del Vel. En tots dos finals, els personatges supervivents fan un pacte perquè «ningú no ho sàpiga», reflectint el lema de The Playwright, videte ne quis sciat. A més, tots dos finals mostren que els membres de The Playwright que eren dins el Vel —inclòs Alexandre— queden atrapats al Vel, de manera que, essencialment, deixen d'existir.

Jeremiah Devitt és un home que viu a Anglaterra i que va ser enviat a un internat pel seu pare negligent després de la mort de la seva mare. Allà va cofundar la societat secreta que seria central en la trama del joc. Quan rep una carta molts anys després del seu amic d'infantesa Anthony, les seves accions de joventut tornen per perseguir-lo. És un dels «Quatre Testimonis». Devitt és un personatge extremadament valent, gairebé fins al punt de la temeritat, i continua endavant en la seva investigació del Vel malgrat els grans riscos. És filòsof i originalment volia explorar el Vel per trobar la veritable filosofia. Més endavant es revela que Devitt va ser qui va impulsar la fundació de la societat estudiantil i que estava obsessionat amb travessar el Vel, encara més que Anthony. Tanmateix, durant un experiment pateix amnèsia, fins que els seus vells amics el fan tornar a la societat i el posen en el camí de redescobrir els seus actes del passat.

Anthony Beechworth és un home que va assistir al mateix internat que Devitt i va tenir un paper fonamental en la fundació de la societat secreta estudiantil. Té una curiositat insaciable, que impulsa el seu desig d'explorar el Vel amb l'esperança de trobar la veritable ciència. És carismàtic i afable, i va ser qui va acostar-se a Devitt quan aquest patia per la pèrdua de la seva mare i l'abandonament del seu pare. Va continuar treballant amb Alexandre per correu després de deixar l'escola, explorant el Vel, però més endavant insinua que la seva recerca pot tenir conseqüències molt greus. Els estudis que fa de gran l'acaben tornant boig, i en els seus breus moments de lucidesa adverteix que una força sobrenatural desconeguda, probablement procedent del Vel, l'ha corromput completament. Es penja poc després d'escriure una carta a Devitt. Tot i ser un dels fundadors de la societat, no és un dels «Quatre Testimonis», ja que va ser ell qui va injectar el sèrum experimental als quatre subjectes.

El doctor John Wakefield és el psiquiatre de Devitt, i més endavant decideix buscar on ha desaparegut el seu pacient. És intel·ligent i lleial als seus amics, fins al punt d'obligar-se a enfrontar les seves pròpies pors per mantenir aquesta lleialtat.

El doctor Johann Kaufmann és un erudit alemany que sembla saber molt sobre l'ocultisme. És amable i molt intel·ligent, però també molt enigmàtic a l'hora de revelar informació al seu company. Mor d'una malaltia misteriosa mentre visita Wickport amb Wakefield. Més endavant es revela que els acompanyants dels «viatgers» —en aquest cas, el doctor Wakefield— sovint són perseguits pel guardià de l'Última Porta, i per això Kaufmann va ser escollit com a objectiu i abatut.

Alexandre Du Pré és un dels «Quatre Testimonis» i cofundador de la societat. Més endavant funda una altra societat coneguda com The Playwright, i ell mateix passa a ser conegut com el Playwright. Va continuar treballant amb Anthony molt després de deixar l'internat i, com Anthony, va començar a mostrar signes de bogeria a mesura que la investigació avançava. Encara viu, Alexandre existeix misteriosament en dos estats mentals separats alhora: un estat vegetatiu semblant a un tràngol i un estat normal i funcional, cosa que suggereix que fa molt temps que ha travessat el Vel.

El pare Ernest Glynn és un dels «Quatre Testimonis». Havia estat professor i sacerdot a l'internat d'Aberdeen. Després de visitar el Vel per primera vegada, on esperava trobar la veritable religió, cau malalt i es converteix en el motiu pel qual l'internat acaba tancant. Durant dècades continua vivint a l'escola, reconvertida en monestir, intentant tornar al Vel mitjançant l'assassinat de molts pacients com a sacrificis. Finalment conclou que ha comès un pecat imperdonable, es crema els ulls i es castiga físicament de manera constant. Al final de l'episodi 2 de la primera temporada se suïcida cremant-se.

Francis «Frank» Baldwin és el jardiner del monestir. És responsable de matar pacients enterrant-los vius sota les ordres del pare Ernest, i és qui ataca Jeremiah i intenta enterrar-lo viu abans que les monges el salvin. Posteriorment és capturat i executat a la forca en l'episodi addicional «Death Sentence».

Hugo Ashdown és un dels «Quatre Testimonis», tot i que la seva història completa continua sent força enigmàtica. Una familiar seva, Lena Ashdown, havia mort a l'hospital d'Aberdeen, construït anys més tard al lloc de l'internat. Pel que sembla, Hugo va participar en un experiment dirigit pel professor Adam Wright i es va transformar en un ésser de més enllà del Vel, que viu sota la casa del professor Wright.

El professor Wright és un antic mentor de Kaufmann que viu a Wickport. Només se'l veu en un estat profund de tràngol, no gaire diferent del d'Alexandre quan Devitt el troba per primera vegada a casa seva. Mor en circumstàncies misterioses mentre Wakefield i Kaufmann són a Wickport investigant la desaparició de Devitt.

El capità Skidd és un veterà capità de l'exèrcit britànic. Durant la guerra a Sud-àfrica, troba el Simurg, el guardià del llindar. Més tard és reclutat per The Playwright en un intent de travessar el Vel.

• Episodi 1 — «The Letter», publicat el 15 de març de 2013.
• Episodi 2 — «Memories», publicat el 25 de juny de 2013.
• Episodi 3 — «The Four Witnesses», publicat el 19 d'octubre de 2013.
• Episodi 4 — «Ancient Shadows», publicat el 18 de febrer de 2014.

• Episodi 1 — «The Playwright», publicat el 31 d'octubre de 2014.
• Episodi 2 — «My Dearest Visitor», publicat el 6 d'abril de 2015.
• Episodi 3 — «The Reunion», publicat el 17 d'agost de 2015.
• Episodi 4 — «Beyond the Curtain», publicat el 15 de gener de 2016.