The Little Hours

Infotaula de pel·lículaThe Little Hours
Fitxa
DireccióJeff Baena Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alison Brie
Dave Franco
Kate Micucci
Aubrey Plaza
John C. Reilly
Molly Shannon
Fred Armisen
Jemima Kirke
Nick Offerman
Adam Pally
Paul Reiser
Lauren Weedman
Paul Weitz Modifica el valor a Wikidata
ProduccióElizabeth Destro i Aubrey Plaza Modifica el valor a Wikidata
GuióJeff Baena Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDan Romer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaQuyen Tran Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeAnouck Sullivan Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGunpowder & Sky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCanadà i Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació1.600.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDecameró Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia, nunsploitation i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Lloc webthelittlehoursmovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt5666304 TMDB: 411873 FilmAffinity: 516284 Rottentomatoes: m/the_little_hours Allmovie: v673625
Facebook: TheLittleHoursMovie X: littlehoursfilm Instagram: thelittlehoursmovie Modifica el valor a Wikidata

The Little Hours és una pel·lícula de comèdia negra del 2017 escrita i dirigida per Jeff Baena i basada lliurement en històries del tercer dia del Decameró, una col·lecció de novel·les del segle XIV de Giovanni Boccaccio. És protagonitzada per un repartiment coral amb Alison Brie, Dave Franco, Aubrey Plaza, Kate Micucci, John C. Reilly, Molly Shannon, i Fred Armisen.

Ambientada al segle XIV, The Little Hours utilitza diàlegs moderns, seguint l'esperit del material original, improvisats pels actors a partir de l'esquema detallat de Baena. Se centra en la vida sexual dels seus personatges, incloent-hi les monges d'un convent (Brie, Micucci, Plaza i Shannon) a la Toscana rural, un aquelarre local de bruixes i un jove servent (Franco) que acaba fent veure que és un jardiner sordmut del convent després de fugir del seu amo (Nick Offerman).

Es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance el 19 de gener de 2017 i va ser estrenada als cinemes per Gunpowder & Sky, la primera distribució d'aquest tipus de la companyia, el 30 de juny de 2017. Les queixes silencioses dels grups catòlics no van afectar negativament l'estrena de la pel·lícula; va rebre ressenyes generalment positives de la crítica, incloent-hi elogis per les actuacions del repartiment.

Argument

L'any 1347 a Garfagnana, la germana Fernanda torna al seu convent amb el seu ruc després de perdre's Laudes. Maleeix l'amable jardiner Lurco; la germana Ginevra, que mostra una devoció aduladora per Fernanda, s'hi uneix. La germana Alessandra es reuneix amb el seu pare Ilario, preguntant-li impacientment quan la traurà del convent perquè es pugui casar. Ilario diu que això no passarà, ja que tot i ser ric no es pot permetre un dot per a ella. Les tres monges es troben amb Lurco a fora, que somriu a Fernanda. Quan ella i Ginevra el tornen a cridar, Alessandra s'hi uneix encara més abusivament. Lurco abandona el convent per això, impedint que el pare Tommasso li ho digui, ja que Tommasso marxa a vendre brodats.

A Lunigiana, Lord Bruno està donant un sermó a la seva avorrida esposa Francesca sobre la maldat dels güelfs. Francesca porta el criat Masetto da Lamporecchio al llit; Bruno va a veure com està i veu com Massetto marxa per la finestra. A les habitacions dels criats, Bruno identifica Massetto pel seu batec cardíac accelerat i, a la foscor, li talla alguns cabells per marcar-lo. Al matí, a tots els homes els falta cabell i Bruno els deixa anar. Torna a parlar dels güelfs durant l'esmorzar, cosa que fa que Francesca busqui Massetto pels terrenys. Bruno veu la seva interacció des de les muralles del castell i Massetto és expulsat pels seus guàrdies.

Tommasso s'emborratxa durant el viatge i perd el brodat en un riu. Massetto, que creua el riu al mateix temps, s'ofereix a ajudar-lo a arreglar el seu carro destrossat i torna al convent amb ell. Els homes s'emborratxen amb vi sacramental i Massetto confessa el seu adulteri; Tommasso li ofereix refugi i feina al convent com a jardiner amb la condició que fingeixi ser sordmut, amb l'esperança que les monges el deixin en pau. Al pati, Massetto somriu a Alessandra, que li retorna el gest; tot i que Fernanda inicialment també l'insulta, quan la Mare Marea informa a les monges que és sordmut, ella modera el seu comportament. S'implica a Alessandra que brodi a un ritme més ràpid a causa de les pèrdues de Tommasso, i frustrada fa malbé el seu marc. El porta a Massetto perquè el repari, confiant-li; les altres monges la miren marxar.

Marta, "una monja especialment capritxosa"[1] d'un altre lloc que coneix Fernanda s'hi esmuny. Guia les tres monges a fer una festa a les estances d'Alessandra; tot i que Ginevra desconfia de Marta, Alessandra s'ha tornat nihilista i pressiona Ginevra perquè s'emborratxi amb vi sacramental. La Marta explica a la parella el plaer de tenir sexe amb un home i, després que l'Alessandra s'hagi adormit, es fa un petó amb la Fernanda. Quan Fernanda porta Ginevra de tornada a les seves estances, tenen relacions sexuals. Després de gaudir de la companyia de Massetto, Alessandra el visita al jardí, on comencen a tenir relacions sexuals fins que són interromputs. Ginevra intenta parlar amb la Fernanda sobre la seva relació, però la Fernanda ho ignora i després se'n va per anar a veure Marta al bosc. Ginevra observa des de la distància com Fernanda i Marta preparen un ritual de fertilitat utilitzant belladona, després embosquen Massetto i tenen un trio.

El bisbe Bartolomeo sorprèn el convent per comprovar els seus comptes de vendes. Massetto s'esmuny a les estances d'Alessandra per tenir relacions sexuals amb ella, també interromput. Ginevra, descontenta amb Fernanda, li diu a Marea que Fernanda ha estat mentint i després s'esmuny al bosc, prenent incorrectament la poció de Fernanda i caient sota els efectes psicoactius de la belladona. Alessandra intenta parlar amb Massetto quan Ginevra va a abordar-lo, i les dues monges acaben amagant-se juntes quan Fernanda arriba per segrestar Massetto i portar-lo al bosc on l'aquelarre de bruixes de la Marta planeja completar el ritual de fertilitat. La parella les segueix, i una Ginevra al·lucinant interromp l'aquelarre, fent que Massetto reveli que pot sentir i parlar mentre intenta escapar. Els quatre tornen al convent, despertant Bartolomeo mentre intenten acusar-se mútuament, que llavors descobreix que Tommasso i Marea tenen una aventura. Bartolomeo jutja els seus pecats amb una penitència i envia Tommasso lluny.

Massetto és retornat a Bruno, que descriu com planeja torturar-lo. Alessandra vol alliberar-lo i demana ajuda a Fernanda i Ginevra, que s'han unit per haver acceptat els seus desitjos carnals. Distreuen els guàrdies utilitzant tortugues amb espelmes i alliberen Massetto, tornant al convent en dues parelles. Tommasso i Marea es troben per un pont.

Repartiment

Producció

Desenvolupament i guió

Jeff Baena va tenir la idea de "The Little Hours" després de tenir una conversa mentre estava sota els efectes de les substàncies i mirava DOGTV amb un amic cineasta, Joe Swanberg. En la conversa, Baena va explicar els seus estudis universitaris sobre la transgressió sexual a l'Edat Mitjana i "Decameró" de Giovanni Boccaccio, i el seu desig de fa temps de fer una "pel·lícula de monges de combat medieval", i Swanberg va animar Baena a fer una pel·lícula amb aquest concepte. L'endemà, Baena va trucar a Liz Destro, que havia produït les seves pel·lícules anteriors, per presentar-li la idea; Destro tenia un inversor que feia temps que demanava que es rodés una pel·lícula en localitzacions que tenien a Lucca, Itàlia, que serien adequades per a la proposta de Baena, i Baena va anar a buscar-los en pocs mesos.[2][3]

Mentre visitava possibles localitzacions, Baena no va explicar que la pel·lícula era una adaptació del "Decameró", ja que el llibre continuava sent controvertit a les zones catòliques d'Itàlia. Va escriure un tractament cinematogràfic de vint pàgines en lloc d'un guió, basat principalment en els dos primers contes del tercer dia del Decameró.[4][5] Parts de la pel·lícula que envoltaven l'aventura de Marea i Tommasso també es basaven en el segon conte del novè dia.[6][7] Baena considerava que les històries encara eren divertides malgrat la seva antiguitat. En adaptar l'obra medieval, va intentar "aconseguir l'esperit de la història original" mantenint el seu sentit de l'humor i reflectint les dinàmiques socials i polítiques utilitzades per Boccaccio.[3] Les actrius Aubrey Plaza i Alison Brie van quedar satisfetes amb els viatges dels personatges de les tres monges principals desenvolupats al llarg de la història, i Brie va descriure que "[Massetto] es va convertir en un símbol perquè cadascuna de les [monges] descobrís alguna cosa més dins seu".[8]

« No em vaig proposar... intentar fer Airplane! ni res d'això... Llegeixo les històries i hi ha un to a les històries, que és ximple i groller però també intel·ligent i divertit, i hi ha enginy i humanitat perquè, en última instància, Boccaccio intentava que la gent s'identifiqués amb la gent[. El m]eu objectiu final era simplement fer que aquestes persones fossin identificables, de manera que, tot i que això té gairebé 700 anys, ens connectéssim amb elles... tot i que és com si riguéssim amb elles, o ens riguéssim d'elles, tinguem algun tipus de connexió amb elles com a éssers humans. »
— Jeff Baena, Chicago Critics Film Festival 2017[7]

Plaza, la parella de Baena, va ser criat catòlic i va assistir a escola catòlica. Ella va participar en el desenvolupament des d'una etapa inicial, contribuint a la investigació de detalls específics de les pràctiques conventuals, i Baena va incorporar elements inspirats per Plaza a la seva història.[2] Baena també va consultar estudiosos religiosos mentre investigava.[9] La pel·lícula es deia originalment en broma Nunz, abans que Plaza suggerís canviar-la per referir-se a hores tardanes ( hores canòniques menors), un terme que Plaza va recordar després de buscar l'oració específica que el sacerdot recitava en una escena determinada.[4][10][11] La pel·lícula va ser el debut com a productora de Plaza. La va produir juntament amb[4] Destro i Destro Films, amb StarStream Media i Bow and Arrow Entertainment productora executiva juntament amb Productivity Media, Exhibit Entertainment i Foton Pictures.[12] Dan Romer va compondre la banda sonora.[13]

Càsting

Els directors de càsting de la pel·lícula van ser Nicole Daniels i Courtney Bright.[1] L'abril de 2016 es va anunciar que la pel·lícula estaria protagonitzada per Alison Brie, Dave Franco, Kate Micucci, Aubrey Plaza, John C. Reilly, Molly Shannon, Fred Armisen, Jon Gabrus, Jemima Kirke, Nick Offerman, Adam Pally, Paul Reiser, Lauren Weedman i Paul Weitz. Molts d'aquests actors havien treballat anteriorment amb Baena;[14][15] també havia demanat a Garry Marshall (que havia participat en el debut com a director de Baena Life After Beth) que tornés per a un paper, però Marshall estava massa malalt. per viatjar i va morir uns mesos després.[16] Es van escollir italians locals per a papers secundaris.[17]

Plaza, que va ajudar a reunir el repartiment,[4] va ser el primer actor a unir-s'hi. Baena es va acostar a la seva amiga, Brie, per proposar-li la pel·lícula. Brie "va signar extraoficialment" i Baena li va dir que volia que Franco, la parella de Brie, interpretés el paper que tenia davant a la pel·lícula.[18] Micucci i Reilly es van unir al repartiment. abans que Baena contactés amb un altre amic i col·laborador freqüent a Shannon.[17][19] Franco, reticent a actuar en alguna cosa tan improvisada, va ser "lentament... convençut" per Brie perquè hi estigués d'acord i s'hi va unir després que s'hi incorporés el repartiment principal de dones.[17] Kirke va signar després que Baena inventés el seu personatge quan "només estaven passant l'estona [junts]".[20] Brie i Franco van signar per a la pel·lícula a partir de la proposta de Baena d'una comèdia sexual contemporània sobre monges del segle XIV, que van trobar original i emocionant, mentre que a Micucci i Shannon els va agradar el projecte, ja que tots dos tenien interessos personals en interpretar monges.[21]

Shannon també estava emocionada d'unir-se a un elenc de dones fortes,[17] amb les quals va comparar pel·lícules de Rosalind Russell,[21][19][22] i va elogiar Plaza pel seu fort suport a les dones amb talent i divertides.[23] Baena era conscient que la seva pel·lícula Joshy, rodada poc abans de The Little Hours, "tenia molta energia masculina", i volia per presentar conscientment més dones.[24]

Rodatge

Baena va buscar un director de fotografia a través de recomanacions personals en lloc d'agències, i va triar Quyen Tran, que havia treballat en el curtmetratge original de SMILF amb l'amic comú Frankie Shaw.[25][26] Tran i Baena van veure pel·lícules de Robert Altman com a inspiració per al llenguatge visual de The Little Hours, i van estar particularment influenciats per 3 Women,[25] i Tran també es va inspirar en l'art del segle XIV. Moltes d'aquestes pintures "tenen plans molt amplis i apilats amb molta acció que passa en un sol fotograma", quelcom que Tran pretenia emular per estètica i capturar el màxim possible de les actuacions improvisades dels actors mentre rodava càmera única.[26] Baena havia après molt dirigint "Joshy", que també va ser improvisada, i va sentir que les dues pel·lícules van acabar sent estilísticament (encara que no tonalment) similars.[24] Com a pel·lícula independent, l'equip de càmera de "The Little Hours" era molt petit, amb Tran només capaç de portar cinc persones: un gaffer, un cap maquinista, dos assistents de càmera i una persona de swing "que ho feia tot". No hi havia cap segona unitat, així que Tran va crear tot el rotlle addicional per a l'editora, gravant plans d'establiment sempre que tenia temps disponible al voltant de les escenes de rodatge.[25]

La pel·lícula es va rodar amb una càmera Arri Amira en 3.8 UHD amb objectius de càmera Cooke S4; Baena volia gravar en 4K i, per tant, Tran havia planejat utilitzar l'Arri Alexa XT, però va descobrir que aquesta càmera no estava disponible després d'arribar a Itàlia i, per tant, va triar l'Amira com a substitut "acceptable". L'Amira és similar a una càmera ENG, que Tran va trobar beneficiosa pel que fa a la facilitat d'ús amb la mà, ja que havia d'operar tot l'equip ella mateixa.[26]

La fotografia va durar vint dies[4] i va tenir lloc en llocs de la província toscana de Lucca, incloent-hi Castiglione di Garfagnana, Castelnuovo di Garfagnana, Pieve Fosciana i Camporgiano.[1] Les escenes del castell es van filmar al Castell de Malaspina, a la Província de Massa-Carrara.[27] Usant menys localitzacions físiques,[a] i passant tretze dels seus dies de rodatge al convent, va fer que treballar a la Toscana rural fos més pràctic, ja que els reptes logístics feien que la producció passés molt de temps mudant-se cada vegada que canviava d'ubicació.[28] Les escenes de la capella van ser les primeres a filmar-se,[3] i el rodatge va començar el 28 de març de 2016. L'equip estava preocupat pel temps, ja que la pel·lícula està ambientada a la primavera i el temps de març pot ser increïblement imprevisible a la zona; Baena va dir que van tenir sort que "legítimament un dia abans de començar a rodar es va transferir a primavera".[29]

Tran havia estat inclosa a la ubicació des de la seva arribada a Itàlia, i va poder treballar amb Baena i els dissenyadors de producció. Tot i això, ella i el seu equip van trobar el rodatge "boig", afrontant reptes pràctics, especialment amb la il·luminació a les ubicacions rurals i històriques. Per a les escenes exteriors, Tran va planificar la il·luminació al voltant del sol. Sabent que no tindria eines d'il·luminació ni prou equip per operar-les, Tran havia pres notes detallades sobre el sol quan visitava les ubicacions abans del rodatge.[25] En una escena de foguera nocturna, es van utilitzar llums de foc i llums PAR.[26] Per a les escenes interiors, hi havia electricitat limitada disponible i Tran va haver d'utilitzar llum d'espelmes, incloent-hi la fabricació de metxes per ella mateixa, per a les escenes nocturnes. També va treballar amb el disseny de producció per introduir espelmes de fons a les escenes diürnes. Una de les raons d'això va ser la motivació de Tran per buscar una il·luminació d'època realista, i per tant la manca d'altres contrail·luminacions (per separar els actors dels fons) tret que hi hagués finestres al plató. Un altre motiu era aconseguir un efecte bokeh; Tran prefereix utilitzar una il·luminació pràctica per als efectes. Després de parlar amb Baena, també va utilitzar un filtre Hollywood Black Magic per aconseguir efectes de resplendor a la pel·lícula.[25]

Els decorats eren fidels al període medieval, però el comportament i el llenguatge dels personatges són moderns[30] – reflectint com El Decameró va ser escrit en llengua comuna del seu propi període[31][1] – i, tot i que el tractament de Baena va planificar escenes, el diàleg va ser improvisat. Alguns dels actors no estaven acostumats a la improvisació, i en les primeres preses "eren més amanerats com si estiguessin en un episodi de Game of Thrones", abans d'adaptar-se als seus personatges i actuar amb naturalitat.[4] Sense un guió amb què basar-se, Tran va prendre notes de les seves transicions a mesura que es filmaven.[25]

Llançament

Baena i Plaza a la projecció del Festival Internacional de Cinema de Seattle al maig de 2017

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance el 19 de gener de 2017,[32][33] donant a Baena l'honor de tenir cadascun dels seus tres primers llargmetratges seleccionats per a Sundance.[34] Poc després, Gunpowder & Sky va adquirir els drets de distribució de la pel·lícula[35] als Estats Units i als principals mercats internacionals, per una tarifa de "set xifres baixes".[36] Aquest acord va ser acceptat a causa dels seus plans per a una estrena als cinemes, tot i que Plaza ho considerava un risc, ja que la majoria de les ofertes per comprar la pel·lícula a Sundance eren per a una estrena simultània, cosa que no va agradar a Baena.[37] Gunpowder & Sky va dir que tenien previst assumir "alguns bons riscos creatius en la distribució". A més d'un tràiler de banda vermella que va tenir més de 16 milions de visualitzacions,[36] The Little Hours va ser promocionat per Plaza preparant i fumant marihuana amb les "monges marihuana" no religioses de Sisters of the Valley.[38]

The Little Hours es va estrenar el 30 de juny de 2017, inicialment en dos cinemes[39] amb plans d'arribar a "almenys 50 mercats":[40] va acabar projectant-se en 173 cinemes en la seva estrena més àmplia.[41] Va ser l'estrena cinematogràfica més àmplia de Gunpowder & Sky (originalment una productora) en aquell moment,[40] i el primer llançament als cinemes, possible després que compressin la companyia de distribució de pel·lícules independent FilmBuff el setembre de 2016.[42][43] La pel·lícula va recaptar un total de 1.647.175 dòlars en una temporada de 11 setmanes als cinemes. Es va estrenar en dos cinemes durant el seu cap de setmana d'estrena i va recaptar 56.676 dòlars;[39][36] va ser una de les poques estrenes especialitzades que va recaptar més de 20.000 dòlars per cinema,[9][44] i va aconseguir la mitjana per cinema més alta de totes les pel·lícules aquell cap de setmana. Es va estrenar a més de 100 cinemes en la seva tercera setmana.[36]

Es va estrenar en vídeo domèstic el 22 de setembre de 2017, recaptant aproximadament 250.000 dòlars en vendes de DVD i Blu-ray.[41] Va tenir un bon rendiment en vídeo a la carta, on es va mantenir entre els 20 primers durant dues setmanes, abans de ser estrenada a Epix per al mercat de Nadal.[36] Els acords internacionals van ser gestionats per Concourse Media. La van promocionar al Marché du Film del 2016, on Universal Pictures va adquirir els drets de distribució internacional.[12][45] Després de treballar junts en la pel·lícula, Concourse Media i Productivity Media van formar una associació el juliol de 2016 per crear una llista de pel·lícules de fins a una dotzena de pel·lícules; The Little Hours es va convertir retroactivament en la primera pel·lícula en aquest acord de vendes i finançament entre les companyies.[46]A les regions d'Universal Pictures UK i Universal Sony Nordic AB, es va estrenar directament a DVD el 2018;[47][48] inicialment programada per a un llançament limitat a Austràlia, es va estrenar com a VOD el 21 de febrer de 2018.[49] la pel·lícula fou classificada R als Estats Units,[50] i al Regne Unit fou classificada per a major de 15 anys,[47] i a Dinamarca per a majors d'11.[48]

Recepció

Recepció de la crítica

The Little Hours va rebre ressenyes positives dels crítics de cinema. Té una qualificació d'aprovació del 78% al lloc web agregador de crítiques Rotten Tomatoes, basada en 128 crítiques, amb una mitjana ponderada de 6,5/10. El consens crític del lloc web diu: "The Little Hours treu molta vida esbojarrada del seu talentós repartiment, ancorant les seves rialles irreverents en una comèdia d'època amb un subtext sorprenentment oportú."[51] A Metacritic, la pel·lícula té una puntuació de 69 sobre 100, basada en 29 crítics, cosa que indica "crítiques generalment favorables".[52] Les crítiques van quedar impressionades per l'èxit del concepte,[53][27][54][5] i van lloar la direcció de comèdia de Baena[30][6][55] així com el repartiment.[6][30][54]

Per al Chicago Reader, J. R. Jones va considerar que el repartiment era fort i va destacar Plaza, dient que com a "Germana Fernanda, gairebé se'n va amb [la pel·lícula]" i la seva actuació "impulsa una història en què el convent comença a semblar una presó de l'ànima".[6] Mick LaSalle va descriure les dones com a "fantàstiques", i també va destacar Plaza,[56] i Richard Roeper la va destacar per "sorprendre com a Germana Fernanda" i fer-ho d'una manera que va impulsar la trama i va marcar el to.[57] David Sims va dir que Micucci era "fàcilment la part més divertida de la pel·lícula" i Reilly i Armisen destacaven entre els actors secundaris.[58] Michael Phillips va opinar que "entre un savi repartiment, Weedman encapçala la llista" en el seu paper més petit;[5] Brian Tallerico per a RogerEbert.com també va destacar el repartiment secundari, escrivint que "Nick Offerman i Fred Armisen pràcticament roben la pel·lícula en només unes poques escenes".[54] Claudia Puig va dir que Plaza, Reiser i particularment Offerman "tenen un talent per a la comèdia sardònica [que] s'adapta perfectament al material obscè".[59]

Elogiant els grans i subtils talents còmics de tots els membres individuals del repartiment, i Baena per saber com utilitzar-los tots junts, Sheila O'Malley va donar una ressenya de 4 de 4 estrelles per a RogerEbert.com; va escriure que "el que podria haver estat —en mans menys segures— un sketch d'un sol acudit esdevé, en canvi, una bogeria constant".[30] LaSalle també va lloar l'escriptura de Baena i dirigint, dient que "combina una visió còmica esbojarrada amb un control del to poc comú. [...] No hi ha cap mena de picada d'ullet ni empentes, no hi ha esforços per riure". LaSalle va quedar particularment impressionat per com Baena va utilitzar els diàlegs improvisats del seu repartiment mantenint el concepte ajustat.[56] En canvi, Barbara VanDenburgh per The Arizona Republic va considerar que "una mica més de guió [...] hauria estat bé".[60] Peter Debruge de Variety va elogiar l'habilitat de Baena en l'adaptació del Decameró, assenyalant que, tot i que no és estrany entre els autors europeus, cap l'havia traduït amb èxit "per al públic de megaplex" com ho va fer Baena.[27]

Tallerico, Roeper, i John Defore de The Hollywood Reporter van elogiar Baena per fer que la pel·lícula, sobretot, fos divertida i agradable;[54][53][57] En canvi, Bruce DeMara del Toronto Star va pensar que, fins i tot amb el repartiment, les "espurnes còmiques de la pel·lícula no aconsegueixen encendre's".[61] En una crítica mixta, Ann Hornaday va opinar que l'humor de la pel·lícula encara aconseguia ser "irreverent i insinuantment ximple, fins i tot després que comenci a desgastar-se pesadament".[62] Barry Hertz de The Globe and Mail va considerar que la pel·lícula era més fluixa en l'última mitja hora[63] i VanDenburgh va dir que era menys divertida a mesura que avançava,[60] mentre que Peter Keough a The Boston Globe va pensar que millorava després del començament[64] i Sims va escriure que "pujava a una velocitat agradablement alta per al seu tercer acte, ja que totes les trapelleries sexuals i la màgia negra es van acumulant a un carnatge hilarant".[58]

Chuck Bowen de Slant Magazine va escriure que la comèdia protagonitzada pel repartiment de la pel·lícula es va construir cap a "un final commovedor [en què] els ciutadans del convent es desfan de les pretensions [conservadores] i comencen la seva recerca d'un nou camí".[65] Puig va dir que la comèdia de la pel·lícula era una lent per explorar com s'enfronten les dones reprimides,[59] i April Wolfe per a The Village Voice va escriure que la pel·lícula "segueix els seus remates amb discussions filosòfiques que desentranyen per què la gent es comporta de manera tan absurda", descrivint les relacions que es desenvolupen entre els personatges com a "realment dolces de veure".[66] Hertz, Roeper i Sims, en canvi, pensaven que la premissa era de "monges esbojarrades" còmica òbvia o simple que el repartiment va aconseguir fer funcionar.[63][57][58]

La cinematografia de Tran va ser elogiada per Phillips, tant pel seu atractiu com pels "zooms lents i somiadors [que] recorden una típica divagació italiana de softcore de la "Dècada dels 70", perquè aquest "anhel sensual" és integral al material.[5] Debruge també va escriure que "Tran eleva l'acudit amb les seves esplèndides composicions de pantalla panoràmica".[27] Ambdós també van ser positius sobre la partitura de Romer per la manera humorística en què utilitzava els arranjaments corals.[5][27] A la seva tesi per a la Universitat de la Ciutat de Nova York, Kim Baglieri va escriure que la pel·lícula "va emprar el ritme del so i la música per construir cap a un xoc".[67]

Queixes de grups catòlics

Abans del seu llançament als cinemes, diversos grups catòlics van protestar contra la distribució de la pel·lícula: America Needs Fatima va iniciar una petició en línia el juny de 2017 que va obtenir 31.000 signants, enviant una carta a Gunpowder & Sky per queixar-se que la pel·lícula representava "incorrectament" sacerdots i monges i que era immoral; una campanya de l'American Society for the Defense of Tradition, Family and Property va aconseguir una petició en línia de 20.000 signatures i va sol·licitar a Gunpowder & Sky que cancel·lés el llançament de la pel·lícula; i la Catholic League va escriure un article despectiu sobre Sundance per estrenar tant The Little Hours com Novitiate. Ningú havia vist la pel·lícula. IndieWire va assenyalar en la seva cobertura de les queixes que el contingut era present al material original del segle XIV, i que The Little Hours "abraça la seva pròpia ximpleria tan sincerament que és difícil veure la pel·lícula com cap mena d'atac al catolicisme o a la religió".[9]

Baena va respondre a les queixes dient que moltes monges de l'Edat Mitjana no eren pietoses, sinó que estaven atrapades en convents. Va reflexionar que tenien la mateixa complexitat emocional i desitjos que la gent moderna, i que "l'objectiu principal de l'església" és reconèixer els defectes humans. Va considerar que la naturalesa independent de la pel·lícula significava que les queixes no crearien una controvèrsia que afectés el seu llançament, i Gunpowder & Sky va afegir una línia de l'article de la Catholic League que anomenava The Little Hours "escombraries, pura escombraria" als seus materials de màrqueting.[9]

Reconeixements

The Little Hours va rebre algunes nominacions, i Time la va incloure com a menció honorífica a la seva llista de les 10 millors pel·lícules del 2017.[68] Un pòster de pel·lícula alternatiu, que presentava les cares del repartiment "enganxades artificialment... dolorosament malament a propòsit" sobre una obra d'art de Clara d'Assís, va ser nominat al Millor Pòster de Pel·lícula de Comèdia als Premis IMP el 2017.[69]


Organització Data de la cerimònia Categoria Destinatari(s) Resultat Ref.
American Cinematographer 10 de febrer de 2017 10 estrelles emergents de la cinematografia Quyen Tran[b] Inclòs [70]
Chlotrudis Society for Independent Films 2018 Millor guió adaptat Jeff Baena Nominat [71]
Millor actuació d'un repartiment conjunt Alison Brie, Aubrey Plaza, Dave Franco, Fred Armisen, Jemima Kirke, John C. Reilly, Kate Micucci, Molly Shannon, Nick Offerman Nominat
Festival Internacional de Cinema d'Edimburg 2 de juliol de 2017 Premi del Públic The Little Hours Nominat [72][73]
Premis Golden Trailer 31 de maig de 2018 Tràiler més traïdor The Little Hours; Gunpowder & Sky, Jump Cut Creative Guanyador [74][75]
Millor pòster independent The Little Hours; Gunpowder & Sky, Jump Cut Creative Nominat
Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Neuchâtel 8 de juliol de 2017 Premi H. R. Giger "Narcisse" a la millor pel·lícula The Little Hours; Jeff Baena Nominat [76][77]

Notes

  1. ↑ Baena, parlant de zones generals, va dir que n'hi havia "sis o set". Tran, parlant de muntatges més específics, va dir que n'hi havia dinou.[28][25]
  2. ↑ També per a Deidra & Laney Rob a Train

Referències

  1. 1 2 3 4 «Mongrel Presents: The Little Hours: A film by Jeff Baena (Press kit)». Mongrel Media, 2016. Arxivat de l'original el December 21, 2022.
  2. 1 2 Aubrey Plaza and Jeff Baena Made A Sex-Crazed Nun Comedy (HBO). VICE News. 17 July 2017 – via YouTube. Alt URL
  3. 1 2 3 Fetters, Sarah Michelle. «"The Little Hours" – Interview with Jeff Baena & Aubrey Plaza». Movie Freak, 12-07-2017. Arxivat de l'original el 27 January 2025. [Consulta: 10 febrer 2025].
  4. 1 2 3 4 5 6 Lee, Ashley. «'Little Hours': Aubrey Plaza Makes Producing Debut Amid Catholic League Uproar». The Hollywood Reporter, 28-06-2017. Arxivat de l'original el 2023-06-08. [Consulta: 10 febrer 2025].
  5. 1 2 3 4 5 «'The Little Hours' review: 14th century sex comedy finds nuns on the run, in pursuit of a Franco» (en anglès americà). Chicago Tribune, 12-07-2017. Arxivat de l'original el January 12, 2025. [Consulta: 11 gener 2025].
  6. 1 2 3 4 Jones, J. R. «Medieval nuns own their pleasure in The Little Hours» (en anglès americà). Chicago Reader, 13-07-2017. [Consulta: 23 gener 2025].
  7. 1 2 CCFF 2017 | THE LITTLE HOURS with Aubrey Plaza, Kate Micucci and Jeff Baena. MultiheadProductions. 2017-05-20. Dura 12:14–12:17, 19:47–20:26 – via YouTube.
  8. ↑ Aubrey Plaza, Alison Brie & Molly Shannon talk The Little Hours, sniffing body parts & donkeys. Review Nation. 2017-06-27. Dura 02:35–03:11 – via YouTube.
  9. 1 2 3 4 Winfrey, Graham. «'The Little Hours': Catholic Groups Slam Sundance Comedy for 'Immoral Acts'» (en anglès americà). IndieWire, 07-07-2017. [Consulta: 10 febrer 2025].
  10. ↑ Kohn, Eric. «Aubrey Plaza and Director Jeff Baena Reveal the Highs and Lows of Dating Your Creative Collaborator» (en anglès americà). IndieWire, 29-06-2017. [Consulta: 10 febrer 2025].
  11. ↑ «We are Aubrey Plaza and Jeff Baena, here to talk about our film THE LITTLE HOURS. Ask Us Anything. | What is the meaning of the title?». r/movies, 14-07-2017.
  12. 1 2 Tartaglione, Nancy. «Jeff Baena's 'The Little Hours' Acquired By Concourse; Alison Brie, Dave Franco Star – Cannes». Deadline Hollywood. Los Angeles, California: Penske Business Media, 26-04-2016. Arxivat de l'original el June 1, 2016. [Consulta: 4 maig 2016].
  13. ↑ «Dan Romer Scoring Jeff Baena's 'The Little Hours' & 'Chasing Coral'». Film Music Reporter. December 29, 2016. Arxivat de l'original el September 18, 2023. Consulta: January 1, 2017.
  14. ↑ McNary, Dave. «Alison Brie's Dark Comedy 'The Little Hours' Selling at Cannes». Variety. Los Angeles, California: Penske Business Media, 26-04-2016. [Consulta: 4 maig 2016].
  15. ↑ Piña, Christy. «Jeff Baena, Indie Film Director and Aubrey Plaza's Husband, Dies at 47». The Hollywood Reporter, 04-01-2025. Arxivat de l'original el 2025-01-05. [Consulta: 8 gener 2025].
  16. ↑ Lewis, Hilary. «'Joshy' Writer-Director on Working Without a Script, Garry Marshall's Advice» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 13-08-2016. [Consulta: 24 febrer 2025].
  17. 1 2 3 4 Prokopy, Steve (Capone). «Capone chats w/ THE LITTLE HOURS ensemble of Dave Franco, Alison Brie, Molly Shannon & Kate Micucci». Ain't It Cool News, 30-07-2017. Arxivat de l'original el September 23, 2021.
  18. ↑ Guerrasio, Jason. «Alison Brie says she looks for acting work that 'terrifies' her». Business Insider, 01-06-2017. Arxivat de l'original el 2025-02-13. [Consulta: 13 febrer 2025].
  19. 1 2 The Little Hours - Interviews. ComingSoon.net. 2017-06-27. Arxivat de l'original el 2025-02-15 – via YouTube.
  20. ↑ Dave Franco, Fred Armisen, Director Jeff Baena Talk 'The Little Hours'. The Knockturnal. 2017-06-24. Dura 03:03–03:10 – via YouTube.
  21. 1 2 «Sundance 2017 Interview: Alison Brie, Dave Franco, Kate Micucci and Molly Shannon on "The Little Hours" | Interviews». RogerEbert.com, 26-01-2017. Arxivat de l'original el 2025-02-11. [Consulta: 11 febrer 2025].
  22. ↑ «Q&A: Alison Brie, Aubrey Plaza and Molly Shannon talk f-bombs and faith in 'The Little Hours'». Los Angeles Times, 04-07-2017. Arxivat de l'original el 2024-12-07. [Consulta: 15 febrer 2025].
  23. ↑ Utichi, Joe. «Sundance MVP Aubrey Plaza Joins Alison Brie, Dave Franco & Molly Shannon To Talk 'The Little Hours' – Sundance Studio». Deadline, 22-01-2017. Arxivat de l'original el 2025-02-11. [Consulta: 11 febrer 2025].
  24. 1 2 Jeff Baena, Aubrey Plaza & Dave Franco Talk About "The Little Hours". BUILD Series. 2017-06-29. Dura 11:03–11:50 – via YouTube.
  25. 1 2 3 4 5 6 7 Saito, Stephen. «Cinematographer Quyen Tran on the Minute Details of "The Little Hours"». The Moveable Fest, 30-06-2017. Arxivat de l'original el 2025-01-17. [Consulta: 11 febrer 2025].
  26. 1 2 3 4 Dubois, Hawkins. «How 'The Little Hours' DP Used 'Crazy Rigs' to Recreate Film School on an Unpredictable Set». No Film School, 30-06-2017. Arxivat de l'original el November 9, 2024. [Consulta: 11 febrer 2025].
  27. 1 2 3 4 5 Debruge, Peter. «Film Review: 'The Little Hours'» (en anglès americà). Variety, 20-01-2017. Arxivat de l'original el January 12, 2025. [Consulta: 11 gener 2025].
  28. 1 2 Baena, Jeff; Smith, Kevin (2017-01-25). 'The Little Hours' Director Jeff Baena Talks Challenges of Filming Overseas. IMDb. Arxivat de l'original el 2025-02-11 – via YouTube.
  29. ↑ Parker, Sydney. «Inside 'The Little Hours' with Writer/Director Jeff Baena». Vulture, 18-07-2017. Arxivat de l'original el 2025-01-08. [Consulta: 10 febrer 2025].
  30. 1 2 3 4 O'Malley, Sheila. «The Little Hours». RogerEbert.com. Ebert Digital LLC, 30-06-2017. Arxivat de l'original el September 18, 2023. [Consulta: 24 agost 2018].
  31. ↑ «THE LITTLE HOURS Review». Film Pulse, 27-06-2017. Arxivat de l'original el 18 August 2020. [Consulta: 10 febrer 2025].
  32. ↑ Patten, Dominic. «Sundance 2017: Robert Redford, New Rashida Jones Netflix Series, 'Rebel In The Rye' & More On Premiere, Docu, Midnight & Kids Slates». Deadline Hollywood. Penske Business Media, 05-12-2016. Arxivat de l'original el January 18, 2017. [Consulta: 5 desembre 2016].
  33. ↑ «2017 Sundance Film Festival Printable Film Guide». Festival de Cinema de Sundance. The Sundance Institute. Arxivat de l'original el December 20, 2016. [Consulta: 19 gener 2017].
  34. ↑ Lavallée, Eric. «2017 Sundance Film Festival Predictions: Jeff Baena's The Little Hours» (en anglès americà). IONCINEMA.com, 26-11-2016. [Consulta: 24 febrer 2025].
  35. ↑ Fleming, Mike Jr. «Gunpowder & Sky Acquires Sundance Pic 'The Little Hours'». Deadline Hollywood. Penske Business Media, 26-01-2017. Arxivat de l'original el January 27, 2017. [Consulta: 26 gener 2017].
  36. 1 2 3 4 5 Kaufman, Anthony. «Hits and Misses: Anthony Kaufman Surveys the Sundance Class of '17 - Filmmaker Magazine». Filmmaker, 14-12-2017.
  37. ↑ Kohn, Eric. «Aubrey Plaza and Director Jeff Baena Reveal the Highs and Lows of Dating Your Creative Collaborator» (en anglès americà). IndieWire, 29-06-2017. [Consulta: 10 febrer 2025].
  38. ↑ Reed, Ryan (2017-06-21). «Watch Aubrey Plaza Get High, Talk Spirituality With Weed Nuns». Rolling Stone (en en-US).
  39. 1 2 «The Little Hours». Box Office Mojo. IMDb. Arxivat de l'original el November 11, 2018. [Consulta: 2 octubre 2017].
  40. 1 2 Calvario, Liz. «Gunpowder & Sky Sets Release Date For Sundance Film 'The Little Hours'». Deadline Hollywood. Penske Business Media, 29-03-2017. Arxivat de l'original el April 3, 2019. [Consulta: 29 març 2017].
  41. 1 2 «The Little Hours (2017) - Financial Information». The Numbers. Arxivat de l'original el 2023-03-04. [Consulta: 11 febrer 2025].
  42. ↑ Jarvey, Natalie. «Former MTV Chief Van Toffler on His New Studio and How He Handled a Crying Taylor Swift» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 08-06-2017. [Consulta: 10 febrer 2025].
  43. ↑ Spangler, Todd. «Gunpowder & Sky Acquires FilmBuff Indie Film Distributor» (en anglès americà). Variety, 20-09-2016. Arxivat de l'original el 2024-02-26. [Consulta: 10 febrer 2025].
  44. ↑ «Theater Averages: Little Hours has Large $30,780 Opening». The Numbers. Arxivat de l'original el 2024-09-26. [Consulta: 11 febrer 2025].
  45. ↑ «The Little Hours». Concourse Media. [Consulta: 17 febrer 2025].
  46. ↑ Busch, Anita. «Concourse Media Pacts With Productivity To Finance Films Beyond 'The Little Hours'». Deadline, 05-07-2016.
  47. 1 2 «The Little Hours (dvd)». BBFC. [Consulta: 18 febrer 2025].
  48. 1 2 «The Little Hours». Danish Film Institute. Arxivat de l'original el 2019-04-22. [Consulta: 18 febrer 2025].
  49. ↑ Kornits, Dov. «Aubrey Plaza: Nuns, Asses & Producing». FilmInk, 17-02-2018.
  50. ↑ Schonfeld, Renee. «The Little Hours Movie Review». Common Sense Media, 17-09-2024.
  51. ↑ «The Little Hours (2017)». Rotten Tomatoes. Fandango Media. Arxivat de l'original el June 24, 2017. [Consulta: 3 desembre 2022].
  52. ↑ «The Little Hours Reviews». Metacritic. Fandango Media. Arxivat de l'original el June 17, 2017. [Consulta: 24 juny 2017].
  53. 1 2 T. H. R. Staff. «'Little Hours': Film Review | Sundance 2017» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 20-01-2017. Arxivat de l'original el January 12, 2025. [Consulta: 11 gener 2025].
  54. 1 2 3 4 «Sundance 2017: "The Incredible Jessica James" & "The Little Hours" | Festivals & Awards | Roger Ebert» (en anglès americà). www.rogerebert.com, 20-01-2017. Arxivat de l'original el January 12, 2025. [Consulta: 11 gener 2025].
  55. ↑ «The Little Hours (2017) | MovieFreak.com» (en anglès americà). [Consulta: 23 gener 2025].
  56. 1 2 LaSalle, Mick. «Medieval comedy 'Little Hours' one of the year's funniest». San Francisco Chronicle, 06-07-2017. Arxivat de l'original el August 3, 2024. [Consulta: 11 febrer 2025].
  57. 1 2 3 «Plenty of hilarity amidst the heresy of 'The Little Hours'» (en anglès). Chicago Sun-Times, 13-07-2017. Arxivat de l'original el 2024-12-18. [Consulta: 17 febrer 2025].
  58. 1 2 3 Sims, David. «'The Little Hours' Is an Alt-Comedy Gone Medieval» (en anglès). The Atlantic, 30-06-2017. [Consulta: 17 febrer 2025].
  59. 1 2 Puig, Claudia. «'The Little Hours' Review: Aubrey Plaza and Alison Brie Are Saucy Sisters in Convent Comedy» (en anglès americà). TheWrap, 28-06-2017. Arxivat de l'original el 2024-11-02. [Consulta: 17 febrer 2025].
  60. 1 2 VanDenburgh, Barbara. «Diminishing returns in sex romp 'The Little Hours'» (en anglès americà). The Arizona Republic. Arxivat de l'original el 2022-08-11. [Consulta: 17 febrer 2025].
  61. ↑ Star, Bruce DeMara Entertainment Reporter, Peter Howell Movie Critic, Kathryn Laskaris Toronto. «Reel Brief: Mini reviews of Past Life, The Little Hours and Mermaid doc» (en anglès). Toronto Star, 13-07-2017. Arxivat de l'original el 2024-12-09. [Consulta: 17 febrer 2025].
  62. ↑ Hornaday, Ann «'The Little Hours': Boccaccio's 'Decameron,' by way of f-bombs and modern lingo». , 06-07-2017.
  63. 1 2 «Review: Wild comic talents sell obvious premise in The Little Hours». The Globe and Mail, 14-07-2017.
  64. ↑ Keough, Peter. «Nothing conventional about this convent - The Boston Globe». The Boston Globe, 06-07-2017. Arxivat de l'original el July 10, 2017.
  65. ↑ Bowen, Chuck. «Review: The Little Hours». Slant Magazine, 29-06-2017. Arxivat de l'original el January 26, 2021. [Consulta: 17 febrer 2025].
  66. ↑ Wolfe, April. «"The Little Hours" Is a Foul-Mouthed, Philosophical Nun Comedy». The Village Voice, 24-06-2017. Arxivat de l'original el October 21, 2025.
  67. ↑ (tesi).
  68. ↑ Zacharek, Stephanie (2017-12-07). «The Top 10 Movies of 2017». TIME. Arxivat de l'original el 2023-06-08.
  69. ↑ «Best Comedy Movie Poster Nominees for 2017». IMP Awards. Arxivat de l'original el January 30, 2020. [Consulta: 23 juny 2025].
  70. ↑ «Rising Stars of Cinematography 2017». The American Society of Cinematographers. Arxivat de l'original el 2024-12-12. [Consulta: 17 febrer 2025].
  71. ↑ «2018, 24th Annual Awards». Chlotrudis Society for Independent Film, 06-02-2025. Arxivat de l'original el February 3, 2023. [Consulta: 17 febrer 2025].
  72. ↑ Parfitt, Orlando. «Edinburgh International Film Festival unveils 2017 line-up». Screen Daily, 31-05-2017. Arxivat de l'original el December 6, 2024. [Consulta: 17 febrer 2025].
  73. ↑ Fleming, Mike Jr. «Jeff Baena Dies: Indie Filmmaker Behind 'Life After Beth' & 'Spin Me Round' Was 47». Deadline, 04-01-2025. Arxivat de l'original el February 10, 2025. [Consulta: 17 febrer 2025].
  74. ↑ Hipes, Patrick. «Golden Trailer Award Nominations: 'The Shape Of Water', 'Hitman's Bodyguard' Top List». Deadline, 09-05-2018. Arxivat de l'original el October 1, 2018. [Consulta: 17 febrer 2025].
  75. ↑ «GTA19 Nominees and Winners (2018)». Golden Trailer Awards, 31-05-2018. Arxivat de l'original el June 8, 2018.
  76. ↑ Parfitt, Orlando. «Neuchatel festival unveils 2017 line-up». Screen Daily, 15-06-2017. Arxivat de l'original el November 22, 2018. [Consulta: 17 febrer 2025].
  77. ↑ «Palmares 2017» (en francès). Neuchâtel International Fantastic Film Festival. Arxivat de l'original el December 9, 2024. [Consulta: 13 febrer 2025].

Enllaços externs


This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.