The Lost Man

Infotaula de pel·lículaThe Lost Man
Fitxa
DireccióRobert Alan Aurthur Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEdward Muhl Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Alan Aurthur Modifica el valor a Wikidata
MúsicaQuincy Jones Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGerald Finnerman Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEdward Mann Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 juny 1969 (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enOdd Man Out (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0064602 TMDB: 193177 FilmAffinity: 468975 Rottentomatoes: m/lost_man Allmovie: am78752 AFI: 23270 Modifica el valor a Wikidata

The Lost Man és una pel·lícula de cinema criminal estatunidenca del 1969, escrita i dirigida per Robert Alan Aurthur, basada llunyanament en la novel·la de l'autor britànic F.L. Green Odd Man Out, que ja havia estat duta al cinema el 1947 com Llarga és la nit dirigida per Carol Reed i protagonitzada per James Mason.

Argument

L'antic tinent de l'exèrcit estatunidenc Jason Higgs (Sidney Poitier), després d'haver-se convertit en un militant negre durant el Moviment Revolucionari Negre dels anys seixanta, és ferit al robar una nòmina per ajudar els germans empresonats i s'ha d'amagar de la policia. L'assistent social Cathy Ellis (Joanna Shimkus) s'enamora de Higgs mentre l'ajuda a eludir la captura.

Repartiment

  • Sidney Poitier - Jason Higgs
  • Joanna Shimkus - Cathy Ellis
  • Al Freeman Jr. - Dennis Lawrence
  • Michael Tolan - Inspector Hamilton
  • Richard Dysart - Bernie
  • David Steinberg - Photographer
  • Paul Winfield - Orville Turner
  • Beverly Todd - Sally Carter/Dorothy Starr
  • Vonetta McGee - Diane Lawrence
  • Frank Marth - Warren

Recepció crítica

El New York Times va donar a la pel·lícula una revisió tèbia després del seu llançament,[1] tot i que la crítica de Roger Ebert va ser més positiva, encara que amb reserves.[2]

Producció

Poitier va conèixer la seva segona esposa, Joanna Shimkus, durant la realització d'aquesta pel·lícula. La banda sonora fou composta per Quincy Jones i dirigida per Stanley Wilson. L'àlbum fou editat per Uni Records el 1969.[3][4]

Referències