The Pied Piper
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Irving Pichel i Percy Stow  |
| Protagonistes | |
| Producció | Nunnally Johnson |
| Dissenyador de producció | Richard Day |
| Guió | Nunnally Johnson |
| Música | Alfred Newman |
| Fotografia | Edward Cronjager |
| Productora | 20th Century Studios |
| Distribuïdor | 20th Century Studios |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1942 |
| Durada | 86 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Pied Piper (en)  |
| Gènere | cinema bèl·lic i drama |
| Tema | Segona Guerra Mundial |
| Lloc de la narració | França |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
       | |
The Pied Piper és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Irving Pichel, estrenada el 1942.
Argument[1]
L'irascible anglès Mr Howard (Monty Woolley), a qui no li agraden els nens, és de vacances de pesca a l'est de França quan els alemanys l'envaeixen el 1940. Provant de tornar a casa se'l persuadeix d'endur-se els dos nois Cavanaugh, i mentre el seu viatge progressa, la seva família continua augmentant de mida. Una vegada que arriba al nord de França, ocupada pels alemanys, un problema nou sorgeix - el risc de ser sentit parlant anglès.
Repartiment
- Monty Woolley: John Sidney Howard
- Roddy McDowall: Ronnie Cavanaugh
- Anne Baxter: Nicole Rougeron
- Otto Preminger: Major Diessen
- J. Carrol Naish: Aristide Rougeron
- Lester Matthews: Mr. Cavanaugh
- Jill Esmond: Mrs. Cavanaugh
- Peggy Ann Garner: Sheila Cavanaugh
- Marcel Dalio: Focquet
- Helmut Dantine: Aide
Premis i nominacions
Nominacions
- 1943: Oscar a la millor pel·lícula
- 1943: Oscar al millor actor per Monty Woolley
- 1943: Oscar a la millor fotografia per Edward Cronjager
Referències
- ↑ «The Pied Piper». The New York Times.